02.10.2013 - 17:05
Les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida dient que si deixava la política no es dedicaria a la docència perquè no en tindria ni per a menjar han desfermat un seguit de mostres d’indignació a internet. Una munió de comentaris a les xarxes socials, i també en blocs, com el de Sílvia Casola, que ha escrit una ‘Carta a Duran‘ on ataca fort les paraules del dirigent d’Unió.
‘Avui li recordava la Mònica Terribas que és diputat des del 1982 (jo no havia ni nascut!), i encara té la cara dura de dir que no sap com es guanyarà la vida si deixa la política? Ha fet de la política la seva gallina dels ous d’or, i és la gent com vostè qui malmet la imatge de la política, de la gent que ens dediquem a la política al nivell que sigui’, escriu Sílvia Casola al seu bloc. Casola és sociòloga, prepara una tesi doctoral, fa un màster en docència universitària i és militant de les Joventuts d’ERC.
Explica què espera de la seva carrera docent: ‘Un sou precari que amb sort permet sobreviure, unes futures places de feina inexistents i sense pràcticament cap opció per obtenir finançament futur deixant una única sortida: marxar fora.’
Recorda a Duran que els seus companys amb plaça fixa tenen els ‘sous retallats, càrregues docents i de recerca molt elevades’. I afegeix: ‘A vostè poc l’he sentit defensant-nos al Congreso, no l’he sentit defensar-nos quan les beques no es publiquen, ni quan han fet unes brutals retallades en I+D+i (excepte en tot allò que fa referència a la recerca militar), ni tampoc defensar un marc català de recerca.’
Li diu que fa més de deu anys que milita a les JERC, on ha tingut diverses responsabilitats ‘sense cobrar mai un sol euro’, i que aquest tampoc no és el seu objectiu.
I acaba, contundent: ‘Avui, com a (futura/proto) professora i com a política m’ha ofès profundament, i com jo crec que a molta gent. No li consento que vostè em doni lliçons des de la seua habitació del Palace, ja que no crec que sigui un exemple a seguir en cap aspecte. Per acabar li demanaria dues coses: que retiri les seves paraules d’avui, i sobretot que s’aparti ja d’una vegada per totes de la vida pública, deixant pas a la gent que encara creiem en el servei a i per a les persones, que per sort som moltes.’
