02.10.2013 - 06:00
Els terratrèmols relacionats amb les injeccions de gas del magatzem Castor han disparat l’alarma de veïns, governs, partits i experts. La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia es va començar a mobilitzar el 2007 per evitar que aquesta planta es construís i ja fa temps que alerta del risc de terratrèmols i critica el model empresarial i energètic que representa: Més de la meitat de l’empresa responsable de la planta és d’ACS, propietat de Florentino Pérez, que ha rebut 1.300 milions per la instal·lació i que podria fins i tot rebre una indemnització si finalment la planta no tira endavant. D’aquests interessos, de la situació actual i els perills que hi ha, en parlem amb un dels portaveus de la plataforma, Lluc Ulldemolins.
—Què se n’ha fet, de l’auditoria que vau demanar pel cost del projecte?
—El cost havia passat de 500 milions d’euros a 1.300 milions. L’auditoria encara no s’ha fet, però de moment ja s’han pagat 1.300 milions per la instal·lació, 500 dels quals finançats pel Banc Europeu. El gran beneficiat, una altra vegada, és Florentino Pérez i ACS, que tenen el 66% de l’empresa responsable de la planta. La instal·lació ja ha estat construïda i hi ha la possibilitat que finalment no es posi en funcionament. De fet, el ministeri ja dubtava si fer-ho, però al final van decidir d’ajudar l’empresa.
—Fa anys que alertàveu dels perills i la plataforma va demanar d’aturar l’activitat.
—Lluitem contra el projecte Castor de fa anys. El 2009 ja avisàvem que el moviment sísmic podia ser un problema a tenir en compte. Van arribar a un acord amb l’Observatori de l’Ebre per fer-hi un estudi sismològic i van dir que instal·larien sismògrafs a tot el territori. Però no ho van fer. Hem de suposar que mentre hi treballaven ja preveien aquests riscs sísmics, però també creiem que no es pensaven que podrien arribar a la intensitat d’aquests últims dies. Els moviments sísmics van començar al setembre. N’hi va haver uns tres-cents. La majoria no es van notar perquè eren de baixa intensitat. Però, així i tot, vam avisar que consideràvem que calia aturar el procés d’injecció de gas.
—El Ministeri d’Indústria espanyol va demanar que s’aturés l’activitat la setmana passada. Però els sismes han continuat…
—Sí, l’empresa diu que ja no injecta gas, però els terratrèmols han agafat més intensitat. I això encara és més preocupant. Si sabéssim que hi ha terratrèmols perquè s’injecta gas, tindríem la causa controlada. Però si és cert que l’empresa ho ha aturat, i amb tot i això els terratrèmols continuen, és que la situació és més complicada que no ens podíem imaginar. A qui ens hem de creure? Realment preferiríem que fos l’empresa que mentís, no per donar-li la culpa, sinó perquè almenys sabríem la raó dels moviments sísmics.
—Us queixàveu d’informació opaca per part de l’administració.
—No en tenim gaire. I, a més, la situació és delicada, perquè tot i que a la plataforma hi ha gent d’Alcanar i de Vinaròs, l’oposició administrativa a la planta ha estat només a la part catalana. En canvi, la instal·lació es troba a la part del País Valencià. Els pobles del sud del Principat no en són part afectada, només els del nord del País Valencià. I les administracions no ens donen informació clara de què fan realment. Ahir, per exemple, hi va haver una conferència de premsa només dels tres batlles del PP dels pobles del nord del País Valencià, que no volien que hi participessin ni els ajuntaments del sud del Principat ni tampoc el moviment ciutadà. Tenen intenció de continuar l’activitat quan s’hagin acabat els moviments sísmics.
—Alcanar és l’ajuntament que més oposició hi ha fet des del primer moment. N’hi ha alguns altres que ho veuen bé?
—A Vinaròs és on hi ha la planta terrestre. La infrastructura és sota administració valenciana, i qui cobra és l’Ajuntament de Vinaròs. És el que vol que el projecte vagi endavant. Ara, la població de Vinaròs va sortir espontàniament al carrer dilluns, alertada pels moviments sísmics.
—La plataforma ha batallat durant molts anys per evitar aquesta situació. Us heu trobat molt sols?
—Fa una estona llegia a Mèdia.cat un repàs a les hemeroteques: nosaltres ja denunciàvem que els terratrèmols eren un perill inherent a la instal·lació, però la majoria dels diaris només van explicar la versió de l’empresa, que minimitzava qualsevol perill. Mediàticament, en aquell moment ens vam trobar molts sols. Pel que fa a les administracions, algunes ens han donat un cop de mà i algunes altres les hem tingudes totalment en contra.
—Quins són exactament els perills de la planta?
—Un és el risc sísmic, perquè és situada en una zona on hi ha una certa activitat. Ho deia Xavier Goula, cap de l’àrea sismològica de l’Institut Geològic de Catalunya: l’activitat humana en aquest lloc ha accelerat un seguit de moviments sísmics que potser haurien passat durant cent anys o cent cinquanta. Això s’ha accelerat i comprimit en un mes! És un dels perills més greus. Els altres són més difícils de saber. Però paga la pena de tenir en compte que en aquesta zona encara hi ha cru emmagatzemat, perquè no es va extreure tot. Injectar-hi gas a pressió pot fer que s’alliberi el cru a la zona marina. Finalment, hi ha el perill de l’afectació d’un model energètic basat en grans instal·lacions caduques que no són compatibles amb un model sostenible i renovable.
—Això que ha passat hauria de fer reconsiderar la instal·lació?
—Ens hauria agradat que això no hagués passat. Són coses molt greus i no sabem què més pot passar. No sabem què pot passar aquesta nit. I ningú no pot posar la mà al foc que no augmentaran els moviments sísmics. Ens agradaria que servís d’escarment, però l’actitud de les administracions locals del PP del nord del País Valencià no ens ho fa pensar pas. La Generalitat de Catalunya ha demanat que es paralitzi immediatament el projecte, però no té competències ni és part afectada. La Generalitat Valenciana, que sí que ho és, no ha dit res.
