02.10.2013 - 06:00
El músic Josep Fortuny, de la Companyia ElèctricaDharma, es va morir dilluns a seixanta-un any, segons que es va saber ahir. Va morir-se a casa per causes que encara no se saben. Era el germà gran dels Fortuny, un dels fundadors dela Dharmai també veu, bateria i autor de les lletres de les cançons. La capella ardent s’obrirà demà al Tanatori de les Corts de Barcelona, on es farà una cerimònia civil de comiat demà passat a les 16.15.
A més de ser l’autor de les lletres de la formació, al març va publicar ‘El soroll després de Kerouac‘ (Edicions Els Llums), una selecció de texts i poemes acompanyats d’il·lustracions de la seva filla Liliana.
La seva última aparició dalt l’escenari fou en el Concert per la Llibertat del Camp Nou, el 29 de juny proppassat. Abans de la interpretació de ‘La presó del rei de França’, Fortuny va recitar uns versos, recollits en el seu darrer llibre, que va adaptar per al propòsit de l’acte: reivindicar la independència de Catalunya.
Aquest n’és el vídeo:
I aquestes són imatges de moments abans d’aquella actuació:
Durant aquesta llarga carrera hi ha hagut molts moments i molts concerts inoblidables. Un d’aquests va ser el que van fer al Palau Sant Jordi el 23 d’abril de 1994. Heus-ne ací un fragment, de la cançó ‘La gent vol viure en pau’:
La mort de Josep Fortuny arriba dos anys després de la dissolució de la Companyia Elèctrica Dharma. La formació va néixer el 1974, en una comuna rural de Girona, on tres dels germans Fortuny s’havien desplaçat des del barri de Sants de Barcelona. Allà van compondre les cançons del seu primer àlbum discogràfic i va començar una història que va durar trenta-set anys, fins el 2011. Des de bon principi, la Dharma s’ha caracteritzat per un estil propi, de música alegre i festiva, que combina estils com el folk o el jazz-rock.
Ara fa dos anys, el grup va oferir un concert emotiu al Palau de la Música Catalana en homenatge a Esteve Fortuny. La formació s’acomiadava aleshores sense data de retorn, però, com recordava Josep Fortuny en els concerts, ‘sempre, en algun lloc, la lluita continua’.
Actualment, el grup de Sants treballava en la ronda dels quaranta anys, que havien de celebrar el 2014 retornant als escenaris.
