30.09.2013 - 21:20
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha acceptat a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès. El recurs havia estat presentat per seixanta-tres diputats del congrés espanyol que adduïen que, amb la derogació de la normativa anterior, es retrocedia en drets constitucionals. Alhora, recordaven que les llengües que eren objecte de protecció per mandat constitucional i estatutari no es podien desnaturalitzar retirant-ne l’oficialitat i contradient criteris acadèmics i científics.
La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).
Els diputats que havien presentat el recurs eren representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la comissió constitucional del congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui.
La reclamació conjunta feia evident que si no es reconeixia l’existència d’una llengua tampoc no es podien defensar els drets dels qui la parlaven.
La nova llei, imposada pel PP i el PAR
La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig proppassat amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però va rebre l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Havia estat propugnada mesos enrere per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament és nascuda a Ripoll i hi va viure de petita. Aquesta llei derogava la que havia aprovat el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.
El fet que la nova llei anomenés el català i l’aragonès LAPAO i LAPAPYP, respectivament, va suscitar un rebuig des de molts àmbits. Per exemple, es van aprovar mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi van manifestar contra.
A final de maig es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per acordar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.
