29.09.2013 - 14:48
En una llarga entrevista a El País Francesc Granell, un reputat funcionari de diverses organitzacions internacionals, afirma que la independència de Catalunya no pot ser perquè acabaria éssent com Somalilàndia. La desconeguda Somalilàndia és un estat de fet independent que no reconeix ningú en la comunitat internacional. De fet és un cas únic en una realitat que és molt més complexa del que sembla.
En la realitat política internacional hi ha cinc classes d’estats:
1) Els qui tenen el reconeixement internacional ple i formen part de les Nacions Unides. Que en són 187 estats.
2) Els qui formen part de les Nacions Unides però no són reconeguts per algun estat. En aquest cas hi ha sis estats: Armènia, la República Popular de la Xina, Corea del Nord, Corea del Sud, Israel i Xipre.
3) Els qui no formen part de les Nacions Unides però són reconeguts per estats membres de les Nacions Unides. En aquest cas hi ha set estats: Abkhàsia, la Xina-Taiwan, Kossove, la república Turca del Nord de Xipre, la República Àrab Sahrauí Democràtica, Palestina i la República d’Ossètia del Sud.
4) Els qui no formen part de les Nacions Unides i tampoc no són reconeguts per cap estat membre de les Nacions Unides però els reconeixen algun altre estat. En aquest cas hi ha dos estats: el Transdniester a Moldova i el Nagorno-Karabakh armeni.
i 5) Els qui no formen part de les Nacions Unides ni són reconeguts per ningú. En aquest cas només hi ha Somàliland.
Somalilàndia, un estat condemnat per la geografia
La principal diferència entre els altres casos i Somalilàndia és sens dubte la situació de guerra i pobresa extrema que s’hi viu. El govern de Somalilàndia controla efectívament el seu territori i hi exerceix com l’únic govern del país. Internacionalment se’l considera una regió autònoma de Somàlia però Somalilàndia reivindica el seu passat com a estat independent. Correspon al protectorat britànic de Somàlia, que va ser independent durant uns pocs dies del 1960, abans de ser forçat a integrar-se amb l’antic protectorat italià en el nou estat de Somàlia.
Després que el govern de Somàlia col·lapsés el 1991, deixant el país sense cap control, el govern aleshores autònom de Somalilàndia va proclamar la independència. Com a conseqüència de la situació de guerra civil que viu Somàlia cap país la va reconèixer. Amb tot diversos estats mantenen relacions informals amb el govern de Somalilàndia. És el cas d’Etiòpia que fa frontera i que col·labora en el control fronterer a més de tenir una delegació no oficial en la capital.
Malgrat que cap estat no el reconeix països com França, Bèlgica, el Regne Unit o Sudàfrica han enviat delegacions oficials a Somalilàndia per a discutir sobretot afers econòmics i de seguretat. I també la Unió Europea, una delegació oficial de la qual va visitar el país el 2007. Recentment el País de Gal·les va convidar oficialment el govern de Somalilàndia a visitar-lo, Gran Bretanya hi ha enviat diversos alts funcionaris per a explorar formes de col·laboració i la Commonwealth ha anunciat que estudiarà el seu cas per a veure si hi ha motius perquè s’hi incorpori.
Es dóna la situació que els governs de Somalilàndia i de la regió autònoma de Puntland són molt més estables i fiables que no el govern central de Somàlia, pràcticament inexistent. El pas dels anys ha fet que la comunitat internacional comenci a dubtar sobre si no serà més eficaç donar suport a Somalilàndia que no seguir defensant el govern d’un estat que la majoria dels analistes consideren ja ‘un estat fallit’.
