27.09.2013 - 14:16
El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, sorprenia aquest matí amb un parell de piulets en què deia que la proposta del seu partit amb vista a una consulta seria una pregunta amb tres respostes: sí, no i en blanc. Quin sentit i quines implicacions tindria una tercera opció de vot en blanc en un referèndum? Com es comptaria? N’hem parlat amb l’investigador Ivan Serrano, doctor en ciències polítiques i especialista en processos de secessió.
Presentar una tercera opció en un referèndum faria que els vots vàlids ja no es dividissin tan sols entre el sí i el no, sinó que s’hi hauria de sumar aquest tercer factor, que podria implicar una interpretació confusa del resultat, segons quin fos. ‘Què passaria, per exemple, si el resultat final fos 40% sí, 30% no i 30% en blanc?’.
‘L’opció de votar en blanc ja hi és’
Ivan Serrano recorda que l’opció de votar en blanc sempre hi és i, per tant, sembla que tindria poc sentit que fos una tercera resposta a la pregunta del referèndum. ‘L’opció de vot en blanc la tries quan no et convenç cap de les opcions disponibles. Convertir el vot en blanc en una opció disponible és una mica contradictori. Tu no agafes cap papereta que digui ‘vot en blanc’. A més, tindries una quarta opció que seria fer realment el vot en blanc tal com s’entén, és a dir, ficar un sobre sense cap papereta a dins.’
‘Imagina’t el resultat d’un 20% de vots contraris, un 35% a favor i un 55% de vots en blanc. L’electorat hauria enviat un missatge clar que és que no vol cap de les altres dues opcions. Com a tercera opció, el vot en blanc ja existeix en aquests termes’, diu. Serrano, això sí, deixa clar que en una legislació específica sobre la consulta hom pot regular allò que consideri convenient. Per exemple, que els vots en blanc no es comptin com a vàlids.
‘Que les opcions siguin: a favor o contra’
Si bé ‘tot es pot sotmetre a votació’, Serrano sosté que en un referèndum de la transcendència que tindria una consulta sobre el futur polític de Catalunya ‘és recomanable que la pregunta, les opcions i els plantejaments sigui comprensibles, i per tant, que les opcions siguin sí o no: una votació sobre un projecte en què els ciutadans es manifesten a favor o contra’.
Els factors s’hauran d’establir en la regulació sobre consultes
En unes eleccions parlamentàries qualssevol, regides per la llei d’Hondt, el vot en blanc és considerat un vot vàlid i acostuma a barrar el pas als partits petits: hi ha un llindar mínim de vots per a obtenir representació, de manera que com més alta és la participació més vots calen per a superar el llindar, car hi ha més vots que es compten com a vàlids. En un referèndum aquest impacte no hi fóra perquè no hi ha cap llindar de vots mínim. Si més no en principi, atès que la legislació concreta podria decidir un percentatge mínim de vots favorables, com va passar en el referèndum de Montenegro el 2006, en què es va establir una participació mínima del 51% (i que el sí obtingués més del 55% dels vots). En aquest cas, sí que fóra important la quantitat de vots en blanc, que faria augmentar el nombre de vots per arribar al percentatge mínim.
Tot plegat, doncs, dependrà de les bases legals sobre les quals s’estableixi el referèndum i, per tant, de les consideracions tant tècniques com polítiques que s’hi facin. ‘Caldrà esperar a veure quina serà la regulació pròpia de la consulta en qüestió’, conclou Serrano.
