27.09.2013 - 06:00
CiU i ERC sotmetran avui a votació la proposta de portar, ‘amb caràcter urgent’, la petició de referèndum a les corts espanyoles. Sense especificar quina és la via legal escollida, sol·liciten a la resta de formacions que s’uneixin a la iniciativa conjunta, que hauria de reflectir la intenció de convocar un referèndum el 2014. A més, refermen la intenció que la data i la pregunta se sàpiguen abans d’acabar l’any. Totes dues formacions han presentat conjuntament totes les propostes de resolució, exhibint unitat parlamentària. Un altre dels punts destacats és la voluntat que abans del juliol del 2014 l’Agència Tributària Catalana tingui capacitat de recaptar tots els imposts.
De les declaracions que han fet aquestes darreres setmanes els responsables d’ambdues formacions, ja es podia deduir que optarien per reclamar la convocatòria del referèndum al congrés espanyol i no confiarien tots els esforços a les reunions bilaterals amb Mariano Rajoy. La proposta de resolució presentada en el debat de política general concretarà per primera vegada aquesta opció en un mandat parlamentari.
La proposta signada per CiU i ERC reclama diàleg i negociació amb l’estat espanyol i confia que el govern espanyol, sense dilacions, ‘acomodi als marcs legals existents la materialització de la demanda democràtica de la societat catalana’. A més, es refermen en el compromís que la data i la pregunta de la consulta se sàpiguen, ‘sota l’empara de la legalitat’, abans d’acabar l’any, ‘previ diàleg amb totes les forces polítiques que emparen el dret de decidir i cercant el màxim consens possible’.
A més, expressen que cap norma ni disposició vigents no prohibeix de convocar una consulta a Catalunya sobre el seu futur polític i que això es pot fer per vies diverses.
També recullen la voluntat majoritària del poble de Catalunya d’exercir el dret de decidir, ‘manifestada i expressada de forma cívica i multitudinària en la via catalana cap a la independència’. I deixen constància que la carta de Rajoy a Mas és ‘insatisfactòria’, car no dóna resposta a allò que el president català li havia demanat ni a allò que desitja la societat catalana.
Hisenda pròpia
De les trenta-quatre propostes de resolució presentades conjuntament, una de les més destacades és la que tracta de la hisenda pròpia. CiU i ERC destaquen la necessitat de preparar l’Agència Catalana Tributària (ATC) perquè abans d’acabar el primer semestre del 2014 tingui la capacitat de recaptar tots els imposts que es generen a Catalunya. Per això, demanen que el pròxim pressupost inclogui una partida específica per a crear el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat mitjançant la llei de mesures fiscals i financeres.
També demanen que es prorrogui i es concreti el desplegament del conveni marc entre l’ATC i les diputacions provincials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i que s’exerceixin plenament les competències que actualment té delegades en les altres administracions.
El PSC signa la resolució conjunta sobre el manifest de Rigol
El manifest que Joan Rigol, ex-president del parlament, va redactar per al Pacte Nacional pel Dret de Decidir es votarà, finalment, al debat de política general. Després de tot un seguit de converses, CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA presentaran junts una resolució que inclou el document de Rigol. Totes quatre formacions, doncs, manifesten el compromís amb la literalitat del text, independentment de les iniciatives individuals que hagi pogut presentar cada grup. La CUP –l’altre partit favorable al dret de decidir– de moment en resta al marge, car no ha fixat encara cap posició definitiva sobre el text de Rigol. Tanmateix, garanteix que es mantindrà dins el Pacte Nacional.
La resolució signada pels quatre grups es basa en ‘el document de base del Pacte Nacional pel Dret de Decidir’ i demana que el parlament es manifesti en favor ‘d’un procés democràtic per tal que el poble català pugui exercir el seu dret de decidir’. També s’hi inclou la ‘urgència perquè s’estableixi un diàleg amb institucions de l’estat per tal d’acordar les condicions legals’ per poder fer la consulta.
La resolució també expressa que l’exercici del dret de decidir ‘va vinculat a la millora de la condició de vida individual i col·lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials –especialment en l’atenció als més febles–, a l’aprofundiment de l’estat del benestar, a la solidaritat intergeneracional, a l’equilibri territorial i desenvolupament sostenible, a l’impuls d’iniciatives i de foment de l’actitud emprenedora i a l’assumpció de responsabilitats empresarials, així com a la cohesió de tota la societat catalana que proclama com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat’.
Així mateix, proclama que l’exercici del dret de decidir ‘ha de significar també la voluntat d’un país que vol accedir a un alt nivell educatiu i de cultura personal i col·lectiva, i especialment en la defensa de la nostra llengua pròpia que s’estén i crea lligams específics amb els territoris amb els quals la compartim’.
Finalment, s’hi defensa que el dret de decidir implica també ‘l’afirmació que Catalunya és una comunitat humana que integra, respecta i recolza les diverses aportacions culturals i el pluralisme lingüístic que avui es reflecteix en la nostra societat’.
Amb aquesta redacció, els grups signants consideren que es manté l’esperit del manifest de Rigol i, de fet, recorre a la literalitat d’algunes parts del document del Pacte Nacional. Nogensmenys, en resten fora alguns fragments, com ara les referències a Europa.
