25.09.2013 - 17:00
‘L’encaix [amb Espanya] només és possible si Catalunya accepta ser un objecte’, ha dit el president de la Generalitat, Artur Mas, en el començament del debat de política general (discurs, pdf). ‘Si volem ser un subjecte, amb projecte propi, l’encaix no és possible per més que l’hàgim perseguit durant cent anys. El país està fatigat d’una relació amb l’estat com aquesta. Catalunya sent afecte real per Espanya, però ja no confia en l’estat espanyol’, ha dit Mas, que ha fet èmfasi en la gran mobilització social i ha remarcat que el procés d’autodeterminació ‘no té marxa enrere’.
Mas s’ha fet aquesta pregunta: ‘Accepta l’estat espanyol una consulta a Catalunya del poble català per decidir el futur polític del país?’. I si la resposta fos que no? ‘El full de ruta està clarament decidit. La consulta s’ha de celebrar el 2014. Treballarem incansablement perquè sigui així. Abans de final d’any concretarem la data, el contingut de la consulta i el marc legal o marcs legals a utilitzar. Volem celebrar la consulta acordada amb l’estat, o tolerada per l’estat. Si cap negociació amb l’estat és possible estic disposat a utilitzar tots els elements democràtics i legals, inclosa la convocatòria d’eleccions. No és l’extrem que desitjo, però si es pretén silenciar la veu i el vot de catalans ho faré com a últim recurs possible.’
Mas ha avisat que si no s’accepta el principi democràtic de la consulta, no hi haurà res a negociar. ‘Per més bona voluntat que hi hagi per part nostra, què es pot negociar?’, s’ha demanat En aquest punt, ha refermat el seu compromís amb la celebració d’una consulta el 2014, i ha assegurat que el govern treballarà ‘incansablement’ perquè sigui així.
També ha apostat perquè a final d’any es concreti data, contingut de la consulta i el marc o marcs legals a utilitzar, tenint en compte que hi ha cinc de possibles. Mas ha assegurat que la seva voluntat és que aquest ‘triple acord’ sigui assolit entre totes les formacions polítiques favorables al dret a decidir.
Ha insistit que la seva voluntat és que la consulta sigui acordada “o com a mínim en un marc de tolerància”, però també ha remarcat que està disposat a utilitzar tots els instruments legals al seu abast, inclosa la convocatòria d’eleccions.
Mas ha defensat que les minories no poden obstaculitzar la voluntat de les majories, però alhora tampoc no han de sentir-se’n expulsades. ‘Les minories no poden ni deuen obstaculitzar el camí que les majories han decidit emprendre, sempre que aquest camí s’expressi de forma democràtica i pacífica’, ha reivindicat. Ara bé, també ha afegit que ‘les majories han de recórrer el seu camí fent les coses de tal manera que les minories no se sentin expulsades del projecte comú’. Mas ha demanat que guanyadors i perdedors de la consulta construeixin juntes el país que en resulti.
‘La Via Catalana va ser una gran manifestació de dignitat per Catalunya’, ha afegit. ‘En cada baula de la cadena, en cada mà hi havia una part de la dignitat del nostre país.’ Mas ha dit que ‘el país que resulti de la consulta, guanyi qui guanyi, l’hem de construir tots junts.’ ‘Quan en un país es plantegen les situacions històriques que vivim a Catalunya, només hi ha una solució: votar’. ‘Després de tres segles, les urnes són la solució. I no el problema’, ha afegit.
Retallades i finançament de la Generalitat
Mas també ha fet servir l’exemple de la paga extra per fer èmfasi en què les retallades dels darrers tres anys són ‘reversibles’ en una fase de major estabilitat i control de les finances públiques. El president del Govern ha repartit responsabilitats entre el govern espanyol i el tripartit, ‘que el 2010 va fer el doble de dèficit del que havia pactat’ per explicar la inevitabilitat de les retallades dels darrers anys. Mentre Catalunya ha reduït un 20% el seu pressupost els darrers tres anys, en un esforç ‘ingent, dolorós i inajornable’, l’estat no ha actuat de la mateixa manera i ha continuat carregant, segons Mas, els efectes de la crisi sobre les comunitats autònomes.
‘Si el govern central ens assignés pel 2014 el dèficit que ens toca en justícia, és a dir un terç del que la UE preveu per a Espanya, la Generalitat podria complir perfectament el dèficit assignat’, ha garantit el president. Mas ha afegit que si l’estat pagués el que deu a Catalunya per la disposició addicional tercera, la Generalitat podria complir, fins i tot, amb el dèficit ‘injust’ de l’1%que el govern espanyol imposa pel 2014. En tot cas, ha reafirmat que el 2014 no hi haurà més retallades al pressupost.
Pròrroga del pressupost
Tot i no tractar-se d’un debat de pressupostos -que previsiblement es viurà al Parlament durant els propers mesos després de dos anys- el president de la Generalitat ha decidit justificar novament el perquè de la pròrroga pressupostària. Mas ha adduït dos motius: l’estat no va comunicar els objectius de dèficit definitius fins a finals de juliol i la Generalitat no estava disposada a acabar amb l’estat del benestar.
‘La nostra batalla aquests set mesos ha donat fruits: de la sisena part del dèficit, hem passat a una quarta part. Hem salvat 1.800 milions d’euros’, ha emfatitzat. ‘Senyors diputats, no valen 1.800 milions de menys retallades una pròrroga de pressupostos?
El que va bé i el que ha de millorar
Un dels grans blocs del discurs d’Artur Mas ha estat dedicat a fer una radiografia del que el president ha considerat més destacat en la Catalunya d’avui. En aquest sentit, ha triat deu aspectes que creu que han millorat en el darrer any i deu més que no aconsegueixen repuntar.
Així, Mas ha destacat la millora en l’acció exterior i les exportacions comercials a Catalunya; la projecció de la cultura, la llengua i l’esport català; o l’aturada en la destrucció d’ocupació, d’on ha destacat que hi ha ‘indicis positius’ que fan pensar en un ‘canvi de tendència’. El president ha destacat també la ‘millora dels resultats escolars i la reducció en l’abandonament prematur’, tot i admetre que encara s’hi ha d’avançar més.
Igualment, Mas ha sumat a aquest bloc la ‘millora en la gestió’ del sistema sanitari; els resultats en el foment de la recerca i la investigació; la ‘priorització’ de les polítiques de benestar, infància i pobresa; o la reducció del sector públic de la Generalitat, on ha promès que l’any que ve culminarà el procés amb un 30% menys d’ens públics i deixant-los en 191. El president ha volgut remarcar, a més, la millora en la percepció de la seguretat ciutadana; la bona evolució de les activitats agràries; i l’acció del Govern amb les polítiques d’habitatge, on ha destacat que fins al setembre la Generalitat ‘ha evitat el desnonament de 1.914 famílies’.
De la mateixa manera, Mas ha triat deu elements que ha qualificat d’aspectes ‘a millorar’. La taxa de pobresa ‘massa alta’ entre els catalans; o un atur juvenil ‘massa elevat’ per al que ha explicat que destinarà 50 milions per fer-hi front, han estat dos d’aquests exemples. El president ha inclòs en aquest llistat també l’atur de llarga durada i els desocupats de més de 45 anys; la protecció de la dependència, aspecte del que ha culpat en gran mesura a la ‘deslleialtat’ de l’estat; el creixement de les llistes d’espera en operacions no urgents; o ‘l’insuficient coneixement de l’anglès i altres llengües estrangeres’.
El retard en el pagament als proveïdors, la davallada de la inversió pública en els darrers anys degut a la situació econòmica de la Generalitat, i la manca de reactivació del crèdit per les empreses, també han estat elements negatius que Mas ha volgut esmentar. De la mateixa manera, el president ha inclòs la caiguda del consum intern en aquest apartat.
Llei electoral i de transparència
Mas també ha dedicat un apartat del seu discurs a la regeneració democràtica, reconeixent que la confiança entre ciutadania i les institucions ‘travessa un dels seus moments més baixos’ per culpa de les sospites de ‘corrupció, de nepotisme, d’amiguisme o d’espionatge’. Ha recordat les dues cimeres sobre aquesta qüestió que han tingut aquest any i el paquet de 51 mesures que va proposar com a resultat, de les quals, pràcticament totes, ha dit, ja estan endegades només sis mesos després.
En aquest punt, ha tornat a demanar una vegada més a tots els grups que siguin capaços de posar-se d’acord pel que fa a la llei electoral i a la de transparència, perquè això ‘repercutirà positivament en el sistema democràtic, aportarà credibilitat a les institucions i millorarà la confiança de la ciutadania en el sistema polític del país’.
