24.09.2013 - 12:48
Josep Antoni Duran i Lleida ha introduït al debat polític l’opció que el referèndum tingui una tercera resposta que no sigui només independència sí o no. Tanmateix, el debat topa amb la pràctica d’aquests referèndums, on mai no es presenten tres possibles respostes i on sempre es pregunta a la població sobre la voluntat d’esdevenir un estat independent.
En els tretze referèndums fets els darrers vint-i-tres anys, en tots els casos els electors han hagut de votar sí o no. Només en el cas de Puerto Rico, els qui votaven que no, després d’haver-ho fet, havien de triar entre tres opcions. En aquest cas, doncs, no hi havia tres respostes possibles, sinó quatre.
Aquestes són les preguntes que s’han fet en els darrers referèndums i les opcions que s’hi presentaven:
—Eslovènia (1990): La república d’Eslovènia hauria d’esdevenir un estat independent i sobirà? Les respostes possibles eren sí o no.
—Geòrgia (1991): Doneu suport a la restauració de la independència de Geòrgia, d’acord amb l’Acta de Declaració de la Independència de Geòrgia del 26 de maig de 1918? Les respostes possibles eren sí o no. (Geòrgia, com més estats de l’ex-Unió Soviètica que havien estat independents a principi de segle, va enfocar la independència com una restauració de la situació anterior.)
—Croàcia (1991). Al referèndum de Croàcia no hi va haver pregunta. Els ciutadans simplement ficaven a l’urna una butlleta de color verd si volien la independència i de color vermell si hi eren contraris.
—Estònia (1991): Voleu la restauració de la sobirania de l’estat i la independència de la República d’Estònia? Les respostes possibles eren sí o no.
—Letònia (1991): Doneu suport a l’estatitat democràtica i independent de la República de Letònia? Les respostes possibles eren sí o no.
—Lituània (1991): Sou favorable a la idea que l’estat lituà hauria de ser una república democràtica independent? Les respostes possibles eren sí o no.
—Ucraïna (1991): Doneu suport a la declaració d’independència ucraïnesa? Les respostes possibles eren sí o no.
—Quebec (1995): Esteu d’acord que el Quebec hauria d’esdevenir sobirà després d’haver fet una oferta formal al Canadà per una nova associació econòmica i política dins el termes de la llei respectant el futur del Quebec i de l’acord signat el 12 de juny de 1995? Les respostes possibles eren sí o no.
—Timor Oriental (1999): Accepteu l’autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins l’estat unitari de la República d’Indonèsia? o Rebutgeu l’autonomia especial proposada per a Timor Oriental, cosa que comporta la separació de Timor Oriental d’Indonèsia? Els votants havien d’introduir l’una papereta o l’altra per expressar la seva opinió.
—Montenegro (2006): Voleu que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional? Les respostes possibles eren sí o no.
—Sudan del Sud (2011): La butlleta tenia dues opcions: unitat o secessió.
—Puerto Rico (2012): Esteu d’acord a mantenir la condició política territorial actual? Les respostes possibles eren sí o no. Posteriorment, calia triar entre estatitat, estat lliure associat sobirà o independència
—Escòcia (2014): Escòcia hauria de ser un país independent? Les respostes possibles seran sí o no.