Biel Majoral: ‘Els mestres han començat la quarta Germania contra l’abús de poder’

  • Entrevistem el músic i professor de la Facultat d'Educació de la UIB · Parla de la revolta dels mestres de les Illes contra la política educativa del govern de Bauzá

VilaWeb

Pere Cardús Cardellach

19.09.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els mestres s’han alçat contra l’abús de poder a les Illes. Això és una revolta, la quarta Germania, segons Biel Majoral, músic i professor de llengua catalana a la Facultat d’Educació de la UIB. En aquesta entrevista, Majoral descriu les raons de fons que han portat Bauzá a atacar el model d’ensenyament pactat fins ara a les Illes. I avisa que l’actuació de Bauzá va ‘contra l’educació pública, la qualitat i la dignitat dels mestres. Sabeu per què? Perquè els mestres havien recobrat el prestigi social que els havien fet perdre aquests últims anys’.

Bauzá diu que el Tractament Integral de Llengües (TIL) és legítim perquè ells també van haver d’acceptar la imposició de la immersió quan governaven uns altres. És un problema de majories i minories?
—És una qüestió de majories mal interpretades. Hi ha un consens, una llei de normalització lingüística, i hi ha una preferència d’impulsar la normalització de la llengua pròpia, com diu l’estatut. L’estatut ho deixa molt clar: ‘La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears […]’ Això que fa en Bauzá em recorda l’excusa que van parar alguns personatges de la història per perseguir jueus i comunistes. Jo no crec que les majories servesquin per a imposar. Bauzá s’equivoca perquè la normalització lingüística també va ser acordada amb el seu partit.

Al parlament té majoria i el seu partit li dóna suport.
—Ell té una majoria relativa. L’educació i la universitat són conquestes socials. No té pas el suport de la majoria absoluta de la població. Té la majoria absoluta de les votacions al parlament, que és la d’un 30% de la població. No pot pas jugar amb aquestes majories. Ningú no li ha donat la clau dictatorial encara. Per tant, ell ha de pensar que parla en nom d’un sector que en aquests moments no és majoritari –fins i tot el sindicat del seu partit s’ha pronunciat contrari al TIL–. Bauzá sap perfectament que el TIL és una mangarrufa que no té raonaments i que tan sols el pot imposar. Aquesta no és una manera d’actuar democràtica. La democràcia implica consens, diàleg…

Però què cerca Bauzá amb el TIL? Quin objectiu de fons pretén?
—Liquidar l’ensenyament públic, liquidar la qualitat i, sobretot, allò que ja va fer el franquisme: qüestionar l’autoritat dels mestres. És una escenificació per a desvirtuar i tapar els altres problemes. Si volia un ensenyament de l’anglès, si fos un senyor responsable i no solament un ‘pijo’, havia d’haver potenciat l’ensenyament per fer les classes d’anglès amb grups reduïts i pensar a tenir professors preparats, que n’hi ha. Fa molts d’anys que a magisteri formam professors en llengua estrangera i gairebé tots en anglès. El seu objectiu és fer com han fet els espanyols respecte de Gibraltar, per tal d’exaltar aquest patriotisme estantís.

Dieu que un dels objectius és dinamitar l’autoritat dels mestres?
—Els mestres han començat la quarta Germania contra l’abús de poder de Bauzá i no permetrem que destrossin l’ensenyament públic i de qualitat. Han entès que en Bauzá vol fer una revolució a sang i fetge. I els mestres pensen que nosaltres fem revoltes. La revolta vol dir explicar al poble per què s’ha d’aixecar contra l’abús de poder. I és això, que han fet els mestres, han començat la quarta Germania. La repressió d’aquesta quarta Germania? En Bauzá deu haver llegit la història de la repressió. I jo sempre record que quan en Pau Casesnoves, l’agermanat, va anar a negociar a Valladolid amb Carles I, aquest el va fer executar. Per tant, jo crec que els mestres han començat la revolta veient clarament que això no va a favor del trilingüisme, sinó contra l’educació pública, la qualitat i la dignitat d’aquesta professió. Sabeu per què? Perquè els mestres havien recobrat el prestigi social que els havien fet perdre aquests últims anys.

La quarta Germania no la fan tan sols els mestres. Quin paper hi tenen els pares i els estudiants?
—La comença un col·lectiu, però ràpidament s’hi apunten els pares perquè aquesta vegada sí que han vist que anaven contra ells. I aquestes historietes sobre el català i totes aquestes excuses que s’inventa en Bauzá han quedat en evidència. Tothom pot veure les destrosses que han fet a les aules, els mestres que no s’incorporen a l’ensenyament i la quantitat de mestres interins que circulen en nom d’una austeritat i d’una crisi que no fan res per resoldre. Els pares han estat ben informats. Aquesta vegada, els pares confien als mestres l’autoritat que els pertoca en una societat democràtica. Això que passa és un exercici de democràcia, que no és anar a votar cada quatre anys. La democràcia també és respectar la feina que fan els altres i les conquestes socials consolidades. Què ha fet en Bauzá? Ha vist que es consolidava l’ensenyament públic i de qualitat i ha volgut destruir-ho tot. No poden consentir una societat que avança.

La vaga indefinida és una mesura contundent, amb molts costs per a qui la fa. Fins on s’arribarà?
—No sé com acabarà. Heu de pensar que aquests mestres s’exposen a perdre una quantitat de diners. I com tots els membres de la societat, tenen dificultats econòmiques. L’han començada perquè han dit que ja n’hi havia prou. De moment, ja s’han aixecat. I això és molt important. Els mestres se senten ferits. I els pares, també. A mi, pares castellanoparlants m’han dit que volen que hi hagi un ensenyament de qualitat i que la llengua els és igual. Si els ensenyen en català coses que els fan persones, ja els va bé. Els mestres això ho han sabut explicar molt bé. La qüestió de la llengua la tenim mig resolta, aquí. I això els molesta. La gent vol un ensenyament per a tothom i han vist que això perillava.

En aquest cas, la solidaritat de la resta dels Països Catalans s’ha activat ràpidament. És una causa nacional?
—Sí. Amb l’excusa de la llengua volen destruir el país. És clar que és una causa nacional i tothom ha de ser solidari. En això els Països Catalans hem de mostrar-nos molt units com a nació. Com sempre, hi ha una persecució contra una manera de ser i d’entendre la vida. No ho suporten. No ho poden suportar. I llavors s’inventen mil i una excusa.

Enllaços
Array

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem