17.09.2013 - 22:21
L’escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer (Barcelona, 1914) s’ha mort avui a noranta-nou anys. Era un dels més grans experts en la literatura medieval catalana i occitana i també en literatura espanyola del Segle d’Or. Nét del pintor i poeta Alexandre de Riquer i pare de l’historiador Borja de Riquer, era catedràtic d’història de les literatures romàniques, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua (RAE).
Durant la seva vida havia rebut nombrosos guardons: premi Ramon Llull (1970), Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1983), Príncep d’Astúries de les Ciències Socials (1997), Premio Nacional de las Letras del Ministeri de Cultura espanyol (2000) i la Creu de Sant Jordi (1992).
Riquer és considerat un dels erudits més importants de la Catalunya del segle XX i un gran estudiós de la llengua romanç tant en català com en espanyol i occità. Fou un dels tres autors de ‘La Història de la Literatura Catalana’ (1964-1996), de deu volums. Ell s’ocupà dels quatre primers, des de la literatura dels trobadors fins al segle XVII.
Comte de Casa Dávalos, era el més antic dels membres de número de la Real Academia Espanyola (RAE). Va ser elegit acadèmic amb la cadira H, el 17 de desembre de 1964 i va ingressar a la RAE el 16 de maig de 1965 amb el discurs titulat ‘Vida caballeresca en la España del siglo XV’.
Entre les seves obres destaquen l”Aproximació al Tirant lo Blanc’, ‘Quinze generacions d’una família catalana’ i ‘Reportajes de la Historia’ (2010), escrit en col·laboració amb el seu fill Borja de Riquer. Martí de Riquer va ser responsable també de la publicació d’una gran quantitat d’edicions de poesia i narrativa medieval, molt especialment del Tirant i el Quixot.
De jove Martí de Riquer havia recolzat el bàndol franquista en la guerra, durant la qual va perdre un braç. Durant el franquisme va criticar la persecució de la llengua catalana pel règim i va ajudar el desenvolupament d’iniciatives culturals catalanistes. També va ser professor de Juan Carlos de Borbó i senador per designació reial.
