17.09.2013 - 06:00
El govern espanyol va desplegar ahir una ofensiva diplomàtica per a mirar d’aturar tota mena de suport internacional a una Catalunya independent. Les declaracions dels primers ministres de Lituània i Letònia pocs dies després de l’èxit de la Via Catalana, reconeixent el dret d’autodeterminació de Catalunya, van encendre l’alarma al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol. El ministre José Manuel García-Margallo va cridar a consultes els ambaixadors de tots dos estats, que van dir que les declaracions s’havien interpretat malament. Però el primer ministre letó, per mitjà del seu portaveu, va deixar clar que havia dit què havia dit i que no retractava les seves paraules.
I allò que havia dit el primer ministre, Valdis Dombrovskis, era, textualment: ‘Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho.’ Sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, va respondre a l’agència ACN: ‘Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?’
El primer ministre ‘va dir què va dir’ sobre Catalunya i ‘no ho retira’, assegurava ahir el seu portaveu, Martins Panke, a l’agència ACN. Després de la reunió entre l’ambaixador letó, Janis Eichmanis, i el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, el portaveu del primer ministre de Letònia va dir que el seu cap de govern havia estat molt clar. El portaveu reiterava que Letònia encara no tenia cap posició oficial sobre la independència de Catalunya. Tanmateix, el fet cert és que Dombrovskis havia obert la porta del reconeixement.
Així mateix, va indicar que la resposta letona a la pressió diplomàtica espanyola la dirigia el Ministeri d’Afers Estrangers –i no el gabinet del primer ministre– i que en qualsevol cas des de Madrid volien saber si hi havia cap posició oficial sobre la qüestió catalana. Una posició que, de moment, va recordar, no hi és.
Comunicats de Letònia i Lituània
Tot i les paraules del portaveu del primer ministre, Martins Panke, a l’ACN, reiterant els comentaris de Valdis Dombrovskis, el govern de Letònia també va fer públic un comunicat després de la reunió d’ahir a Madrid entre l’ambaixador letó, Janis Eichmanis, i el ministre García-Margallo.
El comunicat, admetia Panke, havia estat elaborat directament des del departament d’Afers Estrangers letó –i no a través de l’oficina del primer ministre, que es va mantenir al marge de la polèmica diplomàtica suscitada per les seves paraules.
El text de Letònia, igual com el de Lituània, assegurava que l’opinió letona respecte de Catalunya es mantenia sense canvis. ‘Es tracta de qüestions de política interna d’Espanya que es tractaran de conformitat amb la legislació espanyola i la constitució’, deia el comunicat, en una frase pràcticament calcada del que havia emès l’ambaixada de Lituània.
També igual que Lituània, Letònia assegura que es va fer una interpretació ‘tendenciosa’ de les paraules del primer ministre. En aquest context –i també com els seus veïns– apunta que el procés d’independència de les repúbliques bàltiques no es pot comparar amb cap altre.
El comunicat acaba dient que Letònia ‘aprecia les bones relacions i la cooperació amb el regne d’Espanya’, tant de manera bilateral com en els òrgans multilaterals que comparteixen, per exemple, la Unió Europea i l’OTAN. Una col·laboració, diu, que ‘continuarà desenvolupant en el futur’.
Tot plegat té origen en les entrevistes al primers ministres de tots dos països sobre la Via Catalana, inspirada en l’exemple bàltic. El lituà Algirdas Butkevicius va defensar que cada país havia de trobar el un camí propi i que tenia el dret d’autodeterminació; i el primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va obrir la porta a un reconeixement a la independència de Catalunya per part del seu país.
