16.09.2013 - 14:26
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, s’ha reunit durant uns vint minuts amb l’ambaixador de Letònia a Madrid, Janis Eichmanis, per comunicar-li la protesta oficial per les declaracions a l’ACN del seu primer ministre, Vladis Dombrovskis, que va obrir la porta a un reconeixement a la independència de Catalunya. Poques hores abans ho havia fet pel mateix motiu amb l’ambaixador lituà. Després de la reunió, Eichmanis ha dit que el govern letó farà públic un comunicat.
L’ambaixador ha evitat fer cap valoració sobre la trobada i s’ha remès a un comunicat que ha de fer públic el seu govern. Preguntat sobre si Margallo s’havia mostrat enfadat ha apuntat que aquesta és una qüestió ‘que li deixa a ell’ respondre.
La trobada ha tingut lloc a dos quarts d’una del migdia i també hi ha estat present el secretari d’Estat de la UE, Iñigo Méndez de Vigo. L’ambaixador letó ha rebut les queixes del titular d’Exteriors espanyol, que ja havia avançat que tenia intenció de presentar una queixa formal i recordar les bases del dret comunitari i la Constitució als representants de les dues repúbliques que han donat suport al procés català.
Un cop finalitzada la reunió, l’ambaixador letò no ha volgut fer cap comentari a preguntes de la premsa i s’ha limitat a dir que ha estat una “reunió agradable” i que caldrà esperar el posicionament que el seu govern expressarà en un comunicat des de Letònia. Sobre el fet que Margallo li hagués mostrat el seu enuig per la posició expressada pel primer ministre letó a Catalunya ha apuntat que aquesta és una qüestió que “li deixa a ell” respondre.
Tot plegat té origen en les entrevistes que l’ACN va fer als primers ministres dels dos països sobre la Via Catalana, inspirada en el seu exemple.El lituà Algirdas Butkevicius va defensar que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i té “dret a l’autodeterminació”.El primer ministre letó, Vladis Dombrovskis, va obrir la porta a un reconeixement a la independència de Catalunya per part del seu país: “Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?”.
