14.09.2013 - 09:16
El primer ministre de Lituània, Algirdas Butkevicius, defensa que cada país ‘ha de trobar el seu propi camí’ i té ‘dret a l’autodeterminació’. Butkevicius, cap del govern de l’estat que actualment ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, es mostra ‘molt content’ que l’exemple de la Via Bàltica que el 1989 van fer Lituània, Letònia i Estònia ara ‘inspiri’ els catalans. ‘Dono la benvinguda a totes les maneres pacífiques d’expressar la solidaritat dels pobles i l’autodeterminació’, sosté. Segons Butkevicius, però, s’ha de fer amb ‘bases legals’. Els mateixos lituans ‘van elaborar’ un marc legal per proclamar el 1990 la independència de la Unió Soviètica.
En una entrevista amb l’ACN a Vílnius, coincidint amb la presidència de torn lituana de la UE, Algirdas Butkevicius valora positivament l’èxit de la Via Catalana. ‘Estic molt content que l’exemple lituà inspiri gent a altres llocs’, defensa, afegint que la seva cadena humana ‘ara pertany a tota la humanitat’ perquè va rebre el reconeixement de la UNESCO. ‘Lituània va recuperar la seva independència d’una manera única. Es podria considerar com un model per a la humanitat per aconseguir la independència d’una manera pacífica’, destaca Butkevicius, líder del partit socialdemòcrata de Lituània.
Preguntat específicament sobre la Via Catalana de l’Onze de Setembre, que va aplegar 1,6 milions de catalans, el primer ministre lituà destaca que ‘cada país ha de trobar el seu propi camí, i té el seu dret a l’autodeterminació’.
‘Lituània es va alliberar d’un règim comunista que va durar des del final de la Segona Guerra Mundial. La situació avui a la Unió Europea és completament diferent’, destaca el cap de l’executiu lituà. ‘La UE és una unió democràtica d’estats que respecta els drets polítics i es basa en la voluntat lliure’, afegeix.
‘D’acord amb bases legals’
‘El camí cap a la independència de cada país s’ha de fer d’acord amb bases legals’, remarca el primer ministre, citant la importància d’utilitzar la llei internacional i les provisions de la constitució. ‘Quan aquest moviment va començar a Lituània, es va preparar una base legal, unes lleis per preparar el procés de restauració de la independència’, afirma recordant la proclamació d’independència lituana de la URSS, obrint així la porta que Catalunya pugui trobar una manera en el marc de la llei per a fer la seva pròpia consulta. Butkevicius afirma que, en tot cas, el debat independentista s’ha de discutir ‘dins’ de l’estat espanyol.
‘Sigui quin sigui el camí que escullin els catalans, vull destacar els contactes empresarials que tenen amb els lituans’, recorda el cap de l’executiu de Vílnius. ‘Ja tenim inversions estrangeres de Catalunya a Lituània, i vull convidar altres emprenedors a establir aquesta cooperació econòmica amb Lituània’, afegeix.
‘Pots ser petit, però tot i així pots marcar la diferència’, explica Butkevicius a l’ACN, remarcant el rol que poden exercir els països petits a nivell internacional. ‘No hi ha cap necessitat d’ensenyar múscul aquí, tot el que necessites són habilitats, un bon treball en grup, ser intel·ligent i demostrar que ets responsable’, destaca.
Informació relacionada:
La Via Catalana obre la porta del reconeixement internacional
El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent
