13.09.2013 - 19:15
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha convocat l’ambaixador de Letònia, Janis Eichmanis, dilluns vinent després de les declaracions del primer ministre letó Valdis Dombrovskis sobre el reconeixement d’una futura Catalunya independent. La reunió es farà dilluns a la seu del ministeri espanyol i també hi assistirà el secretari d’estat per a la Unió Europea, Íñigo Méndez de Vigo.
Margallo transmetrà la seva protesta a l’ambaixador per les declaracions del primer ministre i li demanarà explicacions sobre el context i les raons per les que s’ha pronunciat així. Margallo aprofitarà la reunió per recordar al diplomàtic letó la normativa europea sobre l’entrada de nous estats a la Unió i el marc constitucional espanyol.
Les manifestacions del primer ministre letó han provocat malestar a la Moncloa i al Ministeri d’Exteriors perquè poden donar peu a un reconeixement implícit del procés català per part d’estats membres de la UE. Valdis Dombrovskis assegura en una entrevista que el govern espanyol hauria de ‘mirar opcions sobre com abordar’ el clam independentista a Catalunya.
El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent
El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, membre del Partit Popular Europeu, diu que la Via Catalana cap a la Independència és ‘un missatge molt poderós i cal prestar-hi atenció’. En una entrevista a l’ACN, Dombrovskis diu que el govern espanyol hauria de mirar com respondre al clam independentista després de l’Onze de Setembre, quan 1,6 milions de persones van unir les mans inspirant-se en la Via Bàltica del 1989. Quan li han demanat si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, ha respost: ‘Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?’ Dombrovskis ha afegit quela Via Bàltica va ser decisiva per a la independència perquè va atreure l’atenció del món.
‘Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d’un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho’, remarca.
Valdis Dombrovskis és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, el 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d’estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l’espanyol Mariano Rajoy.
Admet que és ‘molt difícil de comentar els arguments legals de la constitució’ que branda l’executiu del PP per negar als catalans la possibilitat d’una consulta, i subratlla que l’Onze de Setembre ha tornat a oferir un missatge molt ferm: ‘A hores d’ara puc dir que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre passat.’
Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de crear un estat català, tot i l’oposició de la diplomàcia espanyola a parlar-ne en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d’enguany i l’any passat, com també l’esforç diplomàtic del govern (que aquesta setmana ha publicat una desena d’articles a la premsa internacional) han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d’estat i de govern.
Negociacions en marxa a la UE
Tot amb tot, de moment res no fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni en el d’Escòcia, que fins i tot ja té data de referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, el cas escocès ja ha fet que a Brussel·les es comencés a negociar què passaria si un territori d’un estat membre s’independitzés.
‘Encara no hi ha cap decisió final i fins ara no s’ha tractat del tema amb un sentit d’urgència’, reconeix. Així i tot, creu que seria bo que escocesos i catalans poguessin votar si més no amb una indicació de què passaria en el marc de la UE: ‘Seria bo de saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no és clar.’
Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure l’opinió dels experts legals de les institucions de la UE amb les interpretacions dels tractats sobre què passaria en cas d’independència. ‘El fet bàsic és marcar un escenari precís’, remarca el cap de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament europeu.
Reconeixement internacional
Però més enllà de l’encaix d’una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu cap dificultat en el reconeixement formal d’aquests hipotètics nous estats per part de Letònia: ‘Francament, ara per ara no tenim cap posició oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?’
Segons ell, aquest procés legítim seria idealment com el d’Escòcia, on ‘totes les parts estan d’acord i van endavant’: ‘Una declaració unilateral podria ser més complicada.’
Letònia, a l’euro el 2014
Per Dombrovskis, la Via Bàltica va ser una fita per a recuperar la independència: ‘Els països occidentals van veure que passava alguna cosa seriosa i que Occident s’hi havia d’implicar més activament.’
Letònia va recuperar la independència el 1991, dos anys després. D’aleshores ençà, Riga mira cada vegada més cap a Europa, primer accedint a la UE, el 2004, i ara planejant la introducció de l’euro, que serà efectiva a partir de l’1 de gener del 2014.
La població, admet el primer ministre, no està del tot convençuda de la implantació de l’euro, pels dubtes que han afectat l’eurozona aquests darrers tres anys, però ‘els avantatges superen els inconvenients’. Letònia va viure una profunda crisi econòmica i l’any 2009, quan Dombrovskis va assumir el càrrec: el PIB va caure d’un 17,7%. El cap conservador va aplicar mà de ferro i moltes mesures d’austeritat. Ara fa dos anys consecutius que l’economia letona és la que més creix de tota la Unió Europea i l’estat on es redueix més de pressa la desocupació.
Per Dombrovskis, quan Letònia va començar el procés cap a la independència ‘certament no era clar com acabaria tot, com reaccionaria la URSS’ i quin lloc ocuparia aquest petit país en el panorama internacional. ‘Podem estar contents que, eventualment, vam ser capaços de restaurar la independència en un període relativament curt de temps i de manera relativament pacífica.’
