10.09.2013 - 06:00
El Born Centre Cultural de Barcelona va obrir ahir la porta en un gran acte que va servir per inaugurar també els actes de commemoració del Tricentenari a tot el país, dos dies abans de l’Onze de Setembre. I ho va fer amb un acte carregat de simbolisme polític en què el president Artur Mas va fer una crida a ‘perseverar en una Via Catalana que pot impressionar el món’. Mas va invocar l’esperit de superació dels catalans del 1714 per encarar el futur dela Catalunya d’avui, ‘que ha de recuperar la plena llibertat’. L’acte va aplegar les màximes autoritats i una extensa representació de l’àmbit institucional i cultural del país en els més de vuit mil metres quadrats de l’espai, bona part dels quals ocupats pels jaciments dela Barcelona del segle XVIII, ara al descobert i perfectament exhibits.
Mas: ‘El 1714, les llibertats van caure, però no van morir’
Mas, que va proclamar entre aplaudiments que el XXI seria el segle en què Catalunya recuperaria la plena llibertat, va pronosticar que demà sortirien al carrer molts més catalans que no pas americans van sortir fa cinquanta anys sota el lema ‘I have a dream’, de Martin Luther King. I va posar èmfasi en ‘el somni’ que els catalans han mantingut viu durant tres segles: ‘Fa tres-cents anys ens van derrotar, és veritat, però no va ser una derrota total ni definitiva, perquè no ens vam conformar en la derrota. Les llibertats van caure, però no van morir. Van quedar enterrades sota les pedres, però el somni hi era. I avui aquell somni és més viu que mai.’
I va afegir: ‘Les armes no són les mateixes que el 1714. Ni els ganivets, ni les baionetes ni els fusells. Les nostres armes són la democràcia, el civisme, l’esperit pacífic i la mobilització ciutadana.’ I va reblar, abans d’acabar el discurs amb un ‘Visca Catalunya’: ‘Tenim un full de ruta ben traçat, el seguirem i el complirem mentre el poble de Catalunya segueixi en aquest mateix camí.’
Trias: ‘Els catalans del 1714 no van renunciar mai als seus somnis’
Van parlar tant el president com el batlle de Barcelona, Xavier Trias, que també va recordar l’esperit del 1714: ‘Els catalans del 1714 no van mai renunciar als seus somnis, com els catalans del segle XXI tenim intactes els somnis de llibertat. A les portes d’una diada que no serà una diada qualsevol, Barcelona vol ser al costat dels catalans que volen reivindicar el dret de decidir un futur més lliure i just.’
Tant Trias com Mas van agrair a tothom qui ha treballat a fer realitat el Born Centre Cultural, especialment al director, Quim Torra, que avui sigui finalment una realitat. ‘No era gens fàcil i podia no haver-se fet, però s’ha fet i s’ha fet molt bé’, va dir Mas. Per Trias, és un equipament ‘llargament esperat i reivindicat fruit d’un intens debat ciutadà sobre els seus usos culturals’. ‘És un espai que ens enlaira i ens projecta al món com allò que som i allò que volem ser’, va dir.
L’auca de Barcelona
Un cop fets els parlaments es va estrenar l’obra ‘L’auca del Born’, un espectacle ideat per Jordi Casanovas que es representa dins el jaciment i que explica la vida quotidiana de la Barcelona del 1714, una Barcelona molt més dinàmica i vital que no semblava abans de les investigacions fetes aquests darrers anys. L’obra, amb vint-i-vuit actors en escena, es podrà veure fins el 28 de setembre. Són quaranta-vuit escenes breus protagonitzades per una jove parella que mostren les afeccions i els oficis dels habitants de la ciutat fins l’11 de setembre de 1714.
Un camí llarg i uns quants entrebancs
Quaranta-tres anys separen la data en què el Mercat del Born va tancar les portes fins a la reobertura definitiva de l’espai, convertit en un gran centre cultural. En tot aquest temps s’han succeït tot de projectes desestimats i d’iniciatives paralitzades. Dels projectes descartats el 1990 perquè acollís una macrollibreria de la FNAC i una facultat de la Universitat Pompeu Fabra es va passar a la projecció de la nova biblioteca provincial de Barcelona l’any 1997. Però aleshores, la descoberta de les restes medievals de resultes de les excavacions per adequar l’espai a la biblioteca van suscitar, novament, un debat sobre l’ús del recinte. Finalment, l’any 2003 l’ajuntament hi va projectar un centre cultural. Les obres han anat fent via de manera discontínua, amb una nova aturada important l’any 2009 per a refer l’estructura del sostre. Ahir, finalment, es va inaugurar: un gran espai singular i excepcional carregat de simbolisme que relliga tres segles d’història catalana.
El centre té dues exposicions, una de permanent i una de temporal. La permanent explica la Barcelona del 1700, i és titulada ‘De les pedres a les persones’; la temporal és dedicada al setge del 1714 i es podrà visitar durant tota la commemoració del Tricentenari, fins el setembre del 2014. A banda, el Born contindrà activitats diàries multidisciplinàries (literatura, música, cinema, titelles o dansa) amb un programa nodrit anomenat ‘Roda el món i torna el Born’.
En aquest vídeo, el director del Born Centre Cultural explica aquesta dimensió, que va més enllà de la recuperació històrica i el jaciment arqueològic:
En aquest altre vídeo, els responsables del projecte descriuen com s’ha fet i quins criteris han guiat la feina de recuperació històrica i arquitectònica que avui s’ha presentat:
