06.09.2013 - 18:44
Bauzá està decidit a aplicar el nou Decret de Llengües (TIL) peti qui peti. Per això, després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) l’ha suspès cautelarment, al migdia el govern de les Illes ha aprovat un decret llei que permetrà aplicar el polèmic decret durant el curs que començarà divendres vinent.
El govern ha celebrat una reunió extraordinària per a ratificar una norma urgent que anul·li l’annex amb el calendari de desenvolupament del nou model lingüístic i modifiqui l’article 20, referit a l’equilibri en les aules entre les dues llengües oficials i la llengua estrangera.
Segons la consellera d’Educació i Cultura, Joana Maria Camps, el tribunal no ha discutit la política lingüística sinó el seu calendari d’aplicació, per no haver estat consultat al Consell Escolar i el Consell Consultiu.
El govern de les Illes ha aconseguit esquivar la decisió del tribunal, que havia respost afirmativament a la petició de suspensió del decret de llengües que havia presentat l’STEI-i, la UGT i CCOO. Els sindicats havien demanat que, mentre no hi hagués cap sentència sobre la legalitat del TIL, se’n suspengués l’aplicació, prevista per a aquest curs vinent, que començarà d’avui en vuit.
Tot plegat succeeix en un moment en què, amb la vaga indefinida ja convocada per al dia 16 de setembre, la direcció dels sindicats i la conselleria d’Educació havien acordat d’obrir un procés negociador sobre l’aplicació del trilingüisme als centres docents.
El decret: la supressió de la immersió a les Illes
Amb el decret, el català a l’escola passarà d’una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l’eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.
El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l’estrangera. D’aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, ‘una eina per impartir matèries no lingüístiques’.
Els alumnes d’educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s’han d’iniciar en l’estrangera a partir dels tres anys. A primària, s’haurà d’impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d’hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l’estrangera. S’estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.
A primer, segon i tercer d’ESO, s’haurà d’impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d’ESO, s’haurà d’impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d’aquestes matèries i la resta d’assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d’oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l’estrangera.
A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s’han d’impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.
