06.09.2013 - 11:26
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha suspès de manera cautelar el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que el govern de Bauzá ha imposat a les escoles de les Illes. El tribunal respon així a la petició de suspensió del decret de llengües que havia presentat el STEI-i, la UGT i CCOO. Els sindicats havien demanat que, mentre no hi hagués una sentència sobre la legalitat del TIL, se’n suspengués l’aplicació, prevista per al curs vinent, que començarà el 13 de setembre. El polèmic decret de llengües, que bandeja el català del sistema educatiu, ha portat sindicats, docents i estudiants a convocar una vaga indefinida que començarà el 16 de setembre.
Aquesta decisió del tribunal arriba en un moment en què, amb la vaga indefinida ja convocada, la direcció dels sindicats i la conselleria d’Educació han acordat d’obrir un procés negociador sobre l’aplicació del trilingüisme als centres docents.
El document presentat per la conselleria als sindicats inclou mesures com ara obrir un procés de negociació amb sindicats per tractar sobre condicions laborals, una oferta pública de places o la constitució d’una mesa d’experts per avaluar el TIL. Amb tot, la consellera Joana Maria Camps insisteix que el decret no té marxa enrere, i que, en tot cas, havien ofert als sindicats de negociar la catalogació de places, la millora de la formació dels professors o l’avaluació del sistema d’ensenyament trilingüe mitjançant una comissió d’experts.
El decret: la supressió de la immersió a les Illes
Amb el decret, el català a l’escola passarà d’una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l’eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.
El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l’estrangera. D’aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, ‘una eina per impartir matèries no lingüístiques’.
Els alumnes d’educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s’han d’iniciar en l’estrangera a partir dels tres anys. A primària, s’haurà d’impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d’hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l’estrangera. S’estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.
A primer, segon i tercer d’ESO, s’haurà d’impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d’ESO, s’haurà d’impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d’aquestes matèries i la resta d’assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d’oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l’estrangera.
A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s’han d’impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.
