06.09.2013 - 06:00
La fiscalia anticorrupció de Barcelona va denunciar ahir l’ex-president de Caixa Catalunya Narcís Serra, l’ex-director general Adolf Todó i cinquanta-dos directius que l’any 2010 eren membres del consell d’administració. Els acusa d’haver cobrat retribucions i indemnitzacions desproporcionades en vist de la solvència real de l’entitat. El fiscal Fernando Maldonado denuncia els qui van prendre els acords que consten en les actes del 19 de gener de 2010 i del 13 d’octubre de 2010 en què es van subscriure fons de pensions, assegurances, pòlisses i indemnitzacions que podrien constituir una ‘administració deslleial’.
Segons la fiscalia, són retribucions i indemnitzacions que han de ser investigades perquè foren cobrades en un entorn de greu crisi econòmica.
El fiscal va presentar la denúncia perquè considerava desproporcionats els sous atribuïts a Todó i a l’ex-director general adjunt, Jaume Masana, que van arribar a cobrar 4 milions i 2,9 milions d’euros respectivament, a més de substanciosos plans de pensions, tot i les dificultats econòmiques de l’entitat, que va requerir l’ajut del FROB.
En una denúncia de dinou pàgines, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado desgrana els contractes i retribucions de Todó i Masana i qualifica la política de retribucions d’irresponsable, amb indemnitzacions ‘escandaloses i milionàries’ per a tres ex-directius que van dimitir quan es van fusionar Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona per crear Catalunya Caixa. També recrimina les pensions i les pre-jubilacions de Todó i Masana, per un import ‘tan elevat com perjudicial per als interessos de l’entitat’.
‘En el tema que ens ocupa, podem afirmar que en l’entitat investigada hi ha hagut retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva real situació d’insolvència’, diu el fiscal. I considera que han de ser investigades perquè es van assignar en un moment de greu crisi econòmica. També retreu que l’entitat pagués aquests grans sous i per una altra banda demanés la injecció de diner públic al FROB.
Els denunciats, segons el fiscal, van cometre un ‘evident abús del càrrec’ i van utilitzar el fons d’una entitat ‘amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb un clar perjudici per a l’entitat, cosa que va contribuir a la seva greu crisi financera’.
L’escrit recorda que la Comissió Europea havia recomanat d’eliminar les retribucions variables segons els objectius i resultats aconseguits, perquè ‘procuren un benefici ràpid de l’entitat que desemboca en un perjudici a mitjà termini car assumeixen riscs no desitjats’. ‘Tot això denota un reprovable i espuri maneig del fons d’una entitat que l’únic objectiu que ha de tenir és procurar un adequat benefici per destinar-lo a obra social i evitar un malbaratament d’aquest fons en benefici dels alts directius’, rebla el fiscal.
Per això, denuncia els cinquanta-quatre directius presents en els dos consells d’administració que van aprovar l’augment de les retribucions de Todó i Masana, el 19 de gener de 2010 i el 13 d’octubre del mateix any. Entre els denunciats, hi ha representants de les entitats fundadores i sindicats.
Dues reunions del consell d’administració sota sospita
En la reunió del 19 de gener es va aprovar la proposta de la comissió de retribucions d’augmentar el salari variable de Todó del 35% al 50% i de Masana del 35% al 45%. Es va aprovar amb 19 vots a favor, 1 en contra i 2 abstencions.
En la sessió del 13 d’octubre es va aprovar la pujada salarial per al 2011 dels membres del comitè de direcció. Adolf Todó va passar de cobrar 800.481 euros a 812.501, i Masana de 598.428 a 610.201, gràcies a 39 vots a favor, 7 en contra i 7 abstencions.
El 2008, quan ja havia començat la crisi econòmica i financera, Todó va ser nomenat director general i Masana director general adjunt. El contracte de Todó preveia un sou fix anual de 600.000 euros i un de variable del 35%, amb una renda vitalícia del 80% a partir dels 67 anys, amb drets de cobrament per a la seva filla. El contracte de Masana és molt similar, amb una retribució anual de 371.000 euros, amb un de variable del 35%.
Però al sou fix i variable s’hi afegien dos plans de pensions que del 2008 al 2012 van arribar als 8,2 milions per a Todó i 1,7 milions d’euros per a Masana.
Caixa de Catalunya va tenir 493 milions d’euros de beneficis l’any 2007, però el 2009 només 77 milions i el 2010 el FROB ja va haver d’injectar-hi 1.250 milions.
El fiscal recrimina al Consell d’Administració que tot i els 750 milions de beneficis entre 2007 i 2009, hagués de rebre ajuda del FROB el 2010, i per això dubta de la “idoneïtat” dels plans de pensions aprovats el 2008.
A més, també recrimina els 7,4 milions que va cobrar un directiu que va dimitir quan es van fusionar les tres caixes, 1,3 milions un altre i 1,3 més una tercera directiva.
De fet, el fiscal xifra en 4 milions el sou fix i variable que va cobrar Todó entre 2008 i 2012, i en 2,9 milions el cobrat per Masana. No va ser fins 2012 quan els sous de tots dos es van reduir a causa d’un reial decret del govern espanyol que fixava en 300.000 el sou màxim anual pels directius de caixes intervingudes pel FROB. Però el que el fiscal més retreu és que el salari fix de Todó va pujar el 2009 100.000 euros respecte el que marcava el seu contracte, 100.000 més el 2010 i 12.000 el 2011. I la retribució variable va pujar del 35 al 50%, tot aprovat pel Consell d’Administració. Masana també va veure augmentar el seu salari i el variable va passar del 35 al 45%.
Llarga investigació
En el context de la investigació oberta fa més d’un any sobre les responsabilitats en la desaparició de les caixes d’estalvis, la fiscalia va sol·licitar als administradors de Catalunya Caixa la nova entitat sorgida de la fusió, una llista dels membres del consell d’administració que van operar sota la presidència d’Adolf Todó i el seu ‘número dos’, el conseller delegat Jaume Masana.
El 2009, els consells de les tres caixes van aprovar la fusió de Caixa de Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, amb l’aprovació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El juliol del 2010 es va fer efectiva la fusió, que començà a operar amb el nom comercial de Catalunya Caixa.
El juny del 2011, Catalunya Caixa crea Catalunya Banc per vehicular l’activitat financera, però dos mesos després, el Banc d’Espanya nacionalitza l’entitat per assegurar-ne la recapitalització, amb un cost total d’uns 12.000 milions d’euros.
L’entitat té més de 7.200 professionals i una xarxa de gairebé 1.200 oficines distribuïdes per tot el país –sobretot al Principat i al País Valencià–, però també a Espanya. Catalunya Caixa té més de 4,1 milions de clients i més de 76.000 milions d’euros en actius consolidats. Ha presentat al comitè d’empresa un ERO que afecta 2.500 treballadors, gairebé un terç de la plantilla.
Per tot això, el fiscal demana l’interrogatori com a encausats dels 53 denunciats, i que s’incloguin com a proves les seves declaracions testificals a fiscalia, la documentació del Banc d’Espanya que demostra les ajudes públiques, les actes de les dues reunions denunciades, informes policíacs i dels inspectors del Banc d’Espanya, els contractes d’alta direcció, els certificats d’ingressos anuals, les pòlisses d’assegurances i pensions, i les primes, entre més.
