05.09.2013 - 12:16
El prestigiós diari nord-americà Wall Street Journal dedica en la seva edició d’avui un ampli reportatge sobre la Via Catalana de l’Onze de Setembre, del periodista Matt Moffett i titulat ‘Catalan Separatists to Link for Independence Cause’ (Separatistes Catalans s’enllacen per la Independència). Moffett remarca la força política i simbòlica d’un acte com aquest, un repte logístic més ambicions que no la manifestació de l’any passat i que implica mobilitzar quatre-cents mil participants, un miler d’autobusos, vuit-cents fotògrafs, una flota d’avionetes no tripulades, avions ultralleugers, etc.
Moffett també explica que Catalunya és la regió més rica de l’estat espanyol i que se sent agredida lingüísticament, culturalment i fiscalment. I recorda que el govern espanyol no vol ni sentir parlar de referèndum sobre la independència. El diari recorda que la cadena s’inspira en la Via Bàltica de l’any 1989 i recull declaracions de l’Assemblea, d’Elisenda Paluzie i de diferents membres organitzadors dels assajos de les cadenes, a més de portaveus d’entitats i partits que s’oposen a la cadena, com el Partit Popular.
Moffett destaca que és un moviment nascut de la base i transversal, donant a entendre que és precisament això el que li dóna força. També explica que el president Mas no hi participarà, tot i que hi dóna suport.
Vegeu ací l’article traduït en català:
‘Separatistes Catalans s’enllacen per la Independència
Els independentistes catalans volen revitalitzar el moviment amb una protesta molt més cridanera que no la manifestació massiva de fa un any: una cadena de 400 quilòmetres (249 milles) humana travessarà Catalunya des dels Pirineus fins al mar Mediterrani.
Secessionistes de la regió més rica d’Espanya compten amb l’acte de l’Onze de Setembre, conegut com la Via Catalana cap a la Independència, servirà per a recuperar l’impuls polític perdut davant el que podria ser un any decisiu per a la seva causa.
La cadena, per la qual es necessiten almenys 400 mil manifestants, seguirà l’antiga ruta romana de la Via Augusta, que serpenteja a través de canons, platges i camps de cultiu, així com els carrers de 86 municipis. Per al transport dels manifestants, els organitzadors tenen previst desplegar més de mil busos, alguns dels quals seran portats d’altres províncies o de la veïna França. La gravació de l’esdeveniment anirà a càrrec de 800 fotògrafs a terra, juntament amb una petita flota d’avions no tripulats i avions lleugers a l’aire.
La manifestació, que té lloc el dia de la festa regional, està dissenyat per pressionar els líders regionals i nacionals d’un referèndum sobre la independència el 2014, any que coincideix amb el 300 aniversari de la derrota de Catalunya per la corona espanyola després del sagnant setge de Barcelona. És d’importància simbòlica que els participants enllaçaran les mans a les 5:14 pm (o 17:14 hora militar).
Catalunya, la regió més industrialitzada d’Espanya, ha afirmat durant molt temps que el govern central discrimina la llengua i la cultura, a més del desviament de bona part dels ingressos fiscals, que no tornen. Però el govern de Madrid s’ha negat a sentir parlar d’un referèndum, argumentant que Catalunya s’ha beneficiat de les polítiques nacionals, com el rescat d’un banc regional l’any 2011 per part del govern central. La dolorosa recessió d’Espanya ha intensificat els conflictes sobre les finances públiques –i el sentiment pro- independentista a Catalunya .
L’acte d’enguany presenta més reptes que la manifestació separatista de l’any passat, que va aplegar un miler de persones inundant els carrers de Barcelona, pel que representa logísticament transportar els participants a llocs poc poblats al llarg de la ruta.
‘L’any passat vam dur tot Catalunya a Barcelona’, va dir Ferran Civit, un dels organitzadors principals de l’Assemblea Nacional Catalana, el major grup a favor de la independència. ‘Aquest any ens movem per portar tot Barcelona a Catalunya.’
Els organitzadors s’inspiren en Estònia, Letònia i Lituània, on els manifestants van formar una cadena humana de milions de persones de 600 quilòmetres de llargada l’any 1989 per protestar contra l’opressió a les repúbliques bàltiques sota el domini soviètic. Al cap de pocs mesos, Lituània va declarar la independència de la Unió Soviètica, que després es va esfondrar en 1991. Els organitzadors catalans han parlat amb assessprs bàltics per ajudar-los amb la cadena.
Els catalans que s’oposen a la secessió diuen que se senten ofesos per la insinuació, arran d’aquesta comparació, segons la qual el govern central d’Espanya s’assemblaria a la Unió Soviètica.
‘Aquest tipus de paral·lelisme és preocupant, perquè distorsiona la realitat de la relació entre Catalunya i la resta del país’, va dir Andrea Levy, representant de la branca catalana del conservador Partit Popular, que governa a nivell nacional.
La marxa de Barcelona fa un any, que va atreure entre un 15% i un 20 % de la població de la regió, va posar el moviment independentista català al centre del debat polític, per sobre de la crisi de deute a Europa. També va posar de relleu les tensions entre les regions més riques i més pobres de les nacions del continent.
No obstant això, un error de càlcul tàctic pel cap del govern regional català, Artur Mas, va trencar l’impuls del moviment separatista. Tractant d’augmentar la seva força política, Mas, amb el seu partit Convergència i Unió, de centre-dreta, que va adoptar formalment la independència, va convocar eleccions al novembre passat per reforçar la posició negociadora de la regió amb Madrid.
Els candidats independentistes en el seu conjunt van guanyar pes al Parlament de Catalunya en l’elecció. Però el partit del senyor Mas va perdre escons, deixant una mica coix el líder que havia llaurat el moviment. Un portaveu va dir que el senyor Mas, que s’ha compromès a tirar endavant el referèndum sobre la independència, dóna suport a la cadena i es reunirà amb els organitzadors, però no participarà a la cadena.
Com a conseqüència de la tàctica electoral del senyor Mas ‘algunes persones han perdut de vista el fet que això és fonamentalment un moviment de base’, va dir Elisenda Paluzie i Hernàndez, degana d’Economia de la Universitat de Barcelona, que s’ha registrat per tenir un lloc a la cadena.
En total, 14 grups no governamentals estan organitzant la cadena. Al llarg de cada tram de 500 metres de la ruta, un coordinador s’encarrega de reunir i alinear els manifestant. Una aplicació especial de telèfon mòbil oferirà als manifestants informació pràctica sobre la seva porció de la cadena. Catalans a l’estranger també podran formar cadenes en dotzenes de ciutats, des de Tòquio a Cincinnati, Ohio, segons els organitzadors.
Els escèptics qüestionen si els partidaris independentistes poden aconseguir una gesta que requereix una combinació de zel ideològic i sofisticació organitzativa important.
‘La majoria dels catalans s’ha adonat que els líders de la independència són efectivament seriosos respecte una possible secessió, però tenen dubtes sobre la seva participació’, va dir Ángel Hernández Guardia, líder d’un grup anti-independentista anomenat 12-O, referit al 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya. Han organitzat una protesta el mateix Onze de setembre.
Anna Aroca, que dirigeix Help Catalonia, un lloc web de 3 anys d’edat, és una voluntària de la cadena. A la web tradueix els articles sobre la regió en cinc idiomes.
Aroca va enviar un missatge de mòbil demanant contactes per a saber com havien anat els assajos de la cadena que es fan aquests dies. Ràpidament va rebre una foto d’activistes formant una cadena en un barranc i un altre dels manifestants mà a mà en un carrer de la ciutat.
Després va arribar una altra foto, una platja nudista amb banyistes agafats de la mà per donar suport a la independència. ‘T’ho vaig dir, hi ha un suport molt ampli per a la nostra causa’, va dir.
Una sessió de pràctica va tenir lloc recentment a la localitat de Granollers, als afores de Barcelona. Una hora abans de començar, Maria Dolors Taulats, una traductor de 57 anys d’edat, que lidera els manifestants locals, es passejava nerviosament al voltant de l’antiga plaça de la ciutat, sense saber com aniria l’acte.
‘Si només vénen tres persones vénen, farem una cadena al voltant d’una roca a la plaça’, va dir. ‘Si en som 150, envoltarem la plaça. Si som 500 persones, ens agafem de la mà al carrer principal.’ Al final, un parell de milers de persones van participar-hi i la cadena sortia de la plaça ocupant els principals carrers del centre de la ciutat.’
