03.09.2013 - 06:00
Aquest cap de setmana hi ha hagut assaigs de la Via Catalana a tot el món. El més concorregut va ser el de Londres. Dissabte, davant el Big Ben, el rellotge del Parlament britànic, vuit-centes persones van participar en la cadena humana (vegeu-ne el vídeo). En aquesta entrevista, la portaveu de l’ANC de Londres, Marina Falcó, explica com van organitzar-se i quina logística van seguir. Falcó s’emociona perquè va superar totes les expectatives i perquè fa temps que hi viu, però mai no havia vist tants catalans junts a Londres.
—Heu organitzat la via catalana a l’estranger més multitudinària. Com us vau sentir quan vau veure’n el resultat, dissabte?
—Han estat gairebé dos mesos de feina i, evidentment, estem molt il·lusionats i satisfets. No ens l’esperàvem pas, l’acollida que va tenir! La resposta de la comunitat catalana a Londres va ser increïble. Quan començàvem a organitzar-ho dèiem: ‘Si arribem a ser cent…’, però és que érem vuit-cents! Va superar totes les expectatives.
—A Londres i a més punts del Regne Unit, cada vegada hi ha mes catalans, sobretot joves…
—Sí, jo fa molt temps que m’hi estic i aquests darrers anys, sobretot aquest últim, he notat un creixement molt gran. De fet, dissabte alguns joves que hi havia a la cadena em van explicar que, a banda de la raó sobiranista, eren allà per a demostrar la frustració que sentien per haver hagut de marxar de casa, on no trobaven feina. Volien reclamar un futur millor per a Catalunya.
—I quin va ser el procés fins al dia de la cadena?
—A principi de juliol ens vam reunir una vintena de voluntaris per preparar-ho. Vam veure que es començava a organitzar en més ciutats i vam creure que Londres era prou important i significativa perquè també n’hi féssim una. Quan la policia ens va donar el permís de fer-ho davant el Big Ben, pensàvem que ja n’hi hauria prou, però érem tants que vam haver de tirar carrer avall i fer la volta.
—I com us heu organitzat?
—L’Àlejandro Ribo és el coordinador de l’ANC de Londres i qui mantenia el contacte amb l’Assemblea Nacional. La cadena la vam fer tal com es farà la de l’Onze, per trams. Molts dels detalls els vam copiar de l’organització prevista el dia 11.
—Què us deien els turistes i londinencs que passaven per allà?
—Hi havia molta gent, per això ho vam fer davant el Big Ben, perquè volíem que ens veiés tanta gent com fos possible. Vam fer uns pamflets per explicar per què volíem la independència i la resposta va ser molt positiva. Molts ens felicitaven per l’organització perquè impressionava veure vuit-centes persones agafades de la mà.
—També anàveu vestits de groc?
—Sí, fins i tot vam fer una samarreta especial per a la cadena, però com que s’havia de comprar amb temps, només la dúiem alguns dels participants.
—Vau provar d’establir contacte amb la premsa britànica?
—Hem fet tant com hem pogut però, malauradament, així com la catalana ha tingut molt bona resposta, la britànica no… Hem enviat informació abans de la cadena i després, però ens sembla que no se n’han fet ressò. És una pena. Hem de tenir en compte que Londres és una ciutat on cada cap de setmana hi ha grups de persones protestant per diverses causes.
—Per tant, en feu un balanç positiu?
—Molt, no havia vist mai tants catalans junts a Londres. Tothom estava molt emocionat, vam fer molta gresca. Com que van estar-se dues hores drets i aguantant amb molta paciència per a enregistrar imatges per al vídeo que hem fet, vam donar un entrepà de fuet a tots els participants. Tant el vídeo com els entrepans van ser gràcies a Som i Serem. A tothom li va fer molta il·lusió!
