28.08.2013 - 06:00
La posició del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) sobre el dret de decidir i el procés sobiranista ha fet trontollar la calma incerta que presidia la relació entre les diferents famílies del partit. Els episodis de desavinences públiques s’han anat succeint des del moment en què Pere Navarro es va fer càrrec de la direcció del partit. La pèrdua del poder i de suport electoral ha portat moltes crítiques a la línia de la direcció. Qui no ha perdut poder i, tanmateix, és una veu molt crítica amb la línia oficial, essent membre de l’executiva nacional, és Marc Mur (Twitter), batlle de Flix. Ha anunciat que assistirà a la Via Catalana l’Onze de Setembre i no amaga la seva aposta per la independència de Catalunya. En aquesta entrevista explica la seva opinió sobre la disciplina que vol imposar ara la direcció i diu que no consentirà que li diguin què ha de fer.
—Què us porta a participar a la Via Catalana cap a la Independència?
—Vull ser conseqüent amb les decisions que hem pres fins ara a Flix. El mes de maig del 2012 l’Ajuntament de Flix es va adherir a l’Associació de Municipis per la Independència i, des d’aleshores, la posició dels onze membres de l’equip de govern, no només la meva personal, ha estat clara i unitària sobre la qüestió del dret de decidir. Hem donat suport a totes les iniciatives a favor de l’autodeterminació i al juliol ens hem adherit al Pacte Nacional pel Dret de Decidir. A la Via Catalana hi participarem tots els regidors de l’ajuntament, indiferentment del partit que sigui cadascú. També els cinc socialistes.
—Per tant, no heu pres una decisió personal sinó com a batlle de Flix?
—Anar a la cadena humana de l’Onze de Setembre és una decisió personal. Però, en aquest cas, coincideix plenament amb les decisions que ha anat prenent el nostre ajuntament.
—Els organitzadors han deixat ben clar que la Via Catalana és una mobilització independentista… En sou conscient?
—Sí, i hi coincideixo. Si no coincidís amb la voluntat d’independència, possiblement no hi aniria. Però estic d’acord amb el lema i els objectius d’aquesta acció i hi participo plenament conscient de les meves raons.
—Però sou militant del PSC, que ja ha deixat clar que s‘oposa a la independència de Catalunya.
—Sóc del Partit Socialista des de fa 23 anys, formo part de l’executiva nacional, però el PSC havia estat fins ara un partit que sempre havia tingut clar que la pluralitat era un dels seus principals actius. Això era així fins ara i, per tant, aplega sensibilitats diferents que, també fins ara, es trobaven còmodes en un partit de tradició catalanista com és el PSC. Jo espero que això continuï essent així d’ara endavant. Fins ara ho era, però després de llegir l’article del secretari d’Acció Política, Antoni Balmón, en tinc dubtes.
—Quina opinió us mereix un article que titlla companys vostres de ‘professionals de la polseguera’ i els convida a marxar del partit?
—És un error. És un error molt greu que no l’ha comès un membre qualsevol de la direcció del PSC, sinó el número dos. És una equivocació. I comparteixo que al PSC no hi sobra ningú. En tot cas, hi sobren articles i manifestacions públiques com aquesta.
—La direcció del partit no us ha cridat l’atenció per cap de les decisions que heu pres en relació amb el dret de decidir i la independència?
—No. Mai no he rebut cap tipus d’indicació ni toc d’atenció sobre el que havia de fer i el que no havia de fer. Tampoc no ho consentiria. Però fins ara no he tingut cap problema. Per això us dic que un dels principals actius del partit era la pluralitat i la diversitat. Essent un partit que pretenia ocupar la centralitat política a Catalunya, fins ara tenia la missió d’aplegar sensibilitats diferents.
—Si la direcció us demanés de corregir la vostra posició respecte a la independència, què faríeu?
—Confio que no sigui així. Penseu que a les Terres de l’Ebre, on el PSC té quinze batllies, d’aquests quinze batlles nou han anunciat que assistiran a la Via Catalana. Penso que seria un greu error que la direcció donés indicacions sobre què hem de fer els càrrecs electes i orgànics del partit. El que ha de fer la direcció és donar llibertat total a l’hora de manifestar-nos sobre un tema tan sensible i personal com és aquest.
—Més que no un tema personal, la independència és una decisió política molt important per a un país. I el seu partit no la vol. Per què continua dins del PSC?
—Tinc la confiança, potser equivocada, que això es pot canviar des de dins. Molts ens sentim socialdemòcrates, perquè ho som des de fa molts anys, i encara avui confiem poder canviar la posició de la direcció actual del PSC. En algunes coses, una posició totalment equivocada, com és en el cas del dret de decidir. El PSC ha de tenir una posició més clara i diàfana, sense dubtes ni confusions, a favor del dret de decidir.
—Nou batlles socialistes de quinze assistiran a la Via Catalana. A què es deu aquesta major sensibilitat sobiranista del PSC de les Terres de l’Ebre?
—Cal tenir en compte que el component territorial pesa molt. Quan diem que la posició de la direcció del partit sobre el dret de decidir és la que és, no podem oblidar quin és el principal graner de vots del PSC: l’entorn metropolità de Barcelona. Però que ningú no dubti que la posició que tenim la majoria dels territoris, com la Catalunya central, les comarques de Girona, les comarques de Lleida o les Terres de l’Ebre, no coincideix amb la direcció. El problema és que aquests territoris són minoritaris dins de l’organització. El pes màxim el té el Baix Llobregat i l’entorn de Barcelona. Si no, les coses anirien d’una altra manera.
—Precisament aquest desequilibri territorial dins del PSC fa pensar que canviar res des de dins és impossible.
—Jo prefereixo optar pel ‘molt difícil’ en lloc de dir que és ‘impossible’. Certament, és molt difícil. Penseu que en els congressos del PSC, entre dues o tres federacions de l’entorn de Barcelona, el Baix Llobregat i els Vallesos, ja superen el 50% dels vots possibles. Per tant, entenc que numèricament el canvi és molt complicat. Però som uns quants dels que som a la direcció i dels càrrecs electes i orgànics que pensem que hem de continuar fent un exercici de pedagogia amb la nostra gent. I, a poc a poc, mirar d’aconseguir que les posicions del nostre partit canviïn.
—Sou optimista respecte a les opcions d’èxit de l’independentisme?
—Penso que la situació té un doble component: és complicada però també il·lusiona. El que em sap més greu de tot és pensar que seria més fàcil fer aquest pas amb el meu partit en una posició molt més clara i favorable al dret de decidir i a la consulta. Seria molt important que el PSC se sumés (i encara hi és a temps) d’una manera decidida al moviment pel dret de decidir. Si no és així, cometrem un error que pagarem car en el futur.
