27.08.2013 - 11:24
El secretari d’Acció Política del PSC, Antoni Balmón, va signar ahir un article d’opinió a El Periódico on afirmava que, a diferència d’uns altres, ell sí que creu que al partit ‘hi sobra gent’. A ‘El dret a existir del PSC‘, el número dos dels socialistes catalans considera que ‘massa persones externes opinen i aconsellen al PSC què ha de fer, aprofitant veus internes minoritàries’. Després que diversos dirigents del PSC responguessin ahir a Balmón, avui ha estat l’ex-consellera Montserrat Tura qui ha criticat l’actitud de la direcció del PSC. ‘Aquesta vocació de dividir i considerar que uns tenen dret a utilitzar les sigles històriques i altres no podrem utilitzar-les mai em sembla un plantejament forassenyat’, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio. A més, Tura li ha retret a Balmón que ‘desmereixi el període en què va governar el tripartit’.
A l’article, Balmón feia referència a Joaquim Nadal, Marina Geli i Àngel Ros com a ‘professionals de la polseguera’. Ahir tots tres van afanyar-se a replicar aquestes paraules i van coincidir a destacar que al PSC ‘no hi sobra ningú’.
El primer secretari del PSC de Girona, Joaquim Nadal, va assegurar que no s’havia donat per al·ludit per l’article d’Antoni Balmón. En tot cas, Nadal va dir que no creia que ell sobrés al PSC. ‘I si algú ho pensa que ho digui, però amb aquestes paraules’, va reptar en declaracions a Ràdio Girona-Cadena Ser.
Pel que fa a les crítiques de Balmón al tripartit, Nadal sí que li va replicar que ‘no es poden buscar responsabilitats dels fracassos en un o altre sector, sinó que això és una història d’èxits i de fracassos compartits’. Pel que fa a la continuïtat a la presidència del PSC de Girona, va dir que no s’ha plantejat en cap moment deixar el càrrec.
El batlle de Lleida, Àngel Ros, va contestar a Balmón que ‘al PSC no hi sobra ningú’ i va defensar la diversitat d’opinions perquè creu que és un reflex de la pluralitat de la societat.
L’ex-consellera Marina Geli també va replicar al secretari d’Acció Política del PSC que al partit ‘no hi sobra ningú, sinó que hi falta gent’. En declaracions a l’ACN, Geli va recordar que en els últims temps han anat marxant persones del partit i creu que ‘ara és l’hora de sumar’.
Geli es defineix com una defensora de la suma interna ‘que no suposi una suma per a diluir sinó una suma des de la complexitat’. En aquesta línia, va argumentar que la unió s’ha de construir des de la diversitat. ‘El PSC ha de ser més transversal’, va afegir.
Ros també va dir que ni ell ni ningú de l’Agrupament Socialista de Catalunya, el sector de catalanistes del PSC, pensen forçar un congrés extraordinari.
L’Agrupament Socialista de Catalunya es va presentar el 10 de juliol als Caputxins de Sarrià. El grup vol redreçar el rumb del PSC i apartar-lo de l’espanyolisme i de la dependència del PSOE. Aquest projecte polític compta, precisament, amb els ex-consellers Marina Geli, Antoni Castells, Joan Manuel del Pozo i Joaquim Nadal.
Balmón: ‘Al PSC hi sobren els professionals del soroll sense cap rellevància actual’
A la carta publicada ahir, Balmón argumentava que aquestes persones no sobren per les seves idees sinó perquè són ‘professionals del soroll sense cap rellevància actual que són utilitzats per fer grinyolar i desorientar’ les posicions del partit. Hi sobren, a parer seu, els que ‘s’ofeguen en la seva vanitat’ i han canviat ‘el nosaltres pel jo’, els que ‘sobreviuen no per la seva lucidesa sinó per les crítiques contínues que donen munició a l’adversari’.
Després del seguit de declaracions de membres del sector crític del PSC al voltant del procés sobiranista i de la posició de la direcció del partit, Antoni Balmón, els va respondre amb contundència. Per ell, ‘alguns dels qui van ser protagonistes del fracàs del PSC i alguns altres sense aquesta motxilla centren els esforços a buscar el temps perdut, absorbits a analitzar la realitat amb ulls del passat’. En contraposició amb aquesta actitud, el número dos del partit defensa que la direcció intenta veure amb ‘ulls nous’ un present en què ‘semblen haver saltat totes les costures’. De tota manera, reconeix que les dues mirades són conseqüència d’una ‘profunda desorientació i símptomes naturals d’un desengany’.
Balmón també recorda que els membres del sector crític, a parer seu, van ser protagonistes del fracàs del PSC: ‘Sortir del forat immens al qual ells van contribuir no és una tasca fàcil; en part passa per aprofundir en la proposta d’una nova agenda econòmica i social, conjuntament amb el socialisme espanyol i europeu, i també per ampliar el nostre projecte nacional.’
Per una altra banda, es va referir també als piulets ‘desafortunats’ de Montserrat Capdevila i Xavier Sabaté perquè ‘no es poden sumar pomes amb peres’. I va afegir que, de la mateixa manera que considera inadequats aquests piulets, també considera inadequada ‘la seva instrumentalització per a descriure el que fa i el que pensa la direcció del PSC’.
Antoni Balmón assegura que el PSC sap on va i que defensa ‘sense complexos’ el dret de decidir, però ‘sense caure en manipulacions o transformar els membres del partit en simples mercenaris d’aquells que han contaminat el dret amb una les seves possibles finalitats’. ‘M’imagino que el fet de no abraçar l’estelada i no voler trencar amb Espanya no ens inhabilita per articular i defensar l’opció del camí nacional que creiem convenient’, va afegir. En aquesta línia, ha reclamat per al PSC el mateix respecte que es té cap a les altres opcions.
Informació relacionada:
Editorials de Vicent Partal: Per què el PSC bascula cap al feixisme? (1) i Per què el PSC bascula cap al feixisme? (i 2)
