23.08.2013 - 11:12
Tom Sharpe ha deixat en herència a la seva metgessa i marmessora literària, Montserrat Verdaguer, tots els seus manuscrits de novel·les i obres de teatre, la correspondència personal i les fotografies. Així ho estableix el testament de l’autor de ‘Wilt’ recollit per ‘La Vanguardia’ i segons que ha pogut confirmar l’ACN, que es va obrir fa pocs dies. Sharpe cedeix a Verdaguer tot el material per escriure la seva biografia, conservar el seu llegat i preservar la seva memòria en una fundació en un lloc encara per determinar de Girona o Barcelona. L’escriptor anglès, mort el 6 de juny passat a vuitanta-cinc anys, vivia a Llafranc des del 1995, després de residir a la Gran Bretanya i Sud-àfrica.
Quan es va morir, Tom Sharpe estava immers en la seva autobiografia i ja tenia escrites trenta mil paraules. Així ho va explicat la seva secretària i doctora, Montserrat Verdaguer, que li passava a l’ordinador les notes que prenia a màquina per ajudar-lo a ‘posar ordre dins el seu caos’. Ara serà responsabilitat seva continuar la tasca, tal com li va demanar Sharpe el 2001.
‘És voluntat del testador que tots els escrits, incloent manuscrits, cartes, obres de teatre o de qualsevol altra naturalesa, així com fotografies i altres documents siguin mantinguts i custodiats formant una única unitat’, segons que recull ‘La Vanguardia’ del seu testament. Alhora, les seves últimes voluntats incloïen que la seva biografia fos obra de Montserrat Verdaguer Clavera, així com la voluntat que també fos ella qui conservés i custodiés la seva obra escrita i gràfica.
El pare de ‘Wilt’
Tom Sharpe va néixer a Londres el 30 de març de 1928. Va estudiar a la Universitat de Cambridge i després de fer el servei militar se’n va anar a Sud-àfrica, on es va dedicar a fer tasques socials i a l’ensenyament a Natal. Allà va lluitar contra l’apartheid i va ser empresonat.
D’aquesta experiència, en van néixer les dues primeres novel·les, ‘Assemblea sediciosa’ (1971) i ‘Exhibició impúdica’ (1973), on ja mostrava com de corrosiva podia ser la seva ploma. Del 1962 al 1973 va treballar de professor d’història al Cambridge College of Arts and Technology, i va rebre el Gran Premi de l’Humor Negre el 1986.
Amb un to sarcàstic, els seus llibres han criticat molts aspectes de la vida, com el sistema educatiu (com es veu a ‘Wilt’ i les seves seqüeles), l’esnobisme de la classe alta anglesa (a ‘Vicis ancestrals’, 1980, i ‘Les Beques boges: una crònica de Porterhouse’, 1995) i el món literari (com a ‘La gran persecució’, 1977).
El periodista Llàtzer Moix (que signa la notícia a ‘La Vanguardia’) va escriure el llibre ‘Wilt soy yo’ el 2002, en què retrata la personalitat desconeguda de l’escriptor a través de converses mantingudes amb ell a Llafranc. L’autor va explicar que Sharpe tenia ganes de trencar la seva soledat contactant amb persones d’aquí.
