22.08.2013 - 06:00
Conscient que un dels llocs on encara hi ha més trams de la Via Catalana per la Independència per omplir és a les Terres de l’Ebre, Lluís Llach va demanar a l’Assemblea que li guardés un lloc allà. En aquesta entrevista, Llach reconeix que ho fa perquè creu que cal aprofitar el fet de ser una persona pública per posar-se al servei de les coses en què creu. Pensa que aquest Onze de Setembre serà un dia especial i una oportunitat per a demostrar, també a l’exterior, ‘que això no és una trifulga de quatre senyors, sinó que és una voluntat popular’.
—L’Assemblea us ha guardat un lloc en algun dels trams de les Terres de l’Ebre.
—Porto molts anys encallat perquè tinc una cama a l’Empordà i l’altra al Prioritat. He pensat que la zona del sud català és on hi ha menys densitat de població i em decanto cap allà. Hi aniré des de Porrera.
—Sabeu en quin tram sereu?
—No, i no sé si convé dir-lo. Per si encara queda algun admirador que em vulgui veure…
—Al concert per la Llibertat hi vau tenir un paper especial. Ara voleu passar més desapercebut?
—Ho faig per rendibilitzar. Un ha d’aprofitar el fet de ser una persona pública per posar-se al servei de les coses en què creu. El que no vull és que, si encara em queda algun admirador, hi hagi un punt ple i d’altres buits. Hem d’estirar aquesta cadena!
—L’ex-president Jordi Pujol també ha dit que anirà al Perelló. Sou uns quants que feu aquesta crida cap al sud.
—Sí, perquè si t’ho mires bé el tram de Tarragona és molt llarg i és molt difícil. Les distàncies són molt grans… És la zona més complicada. La gent que tenim ganes que això funcioni, des de Lleida, Barcelona, Girona o des d’on sigui, hem de procurar anar cap allà.
—Com us imagineu aquest Onze de Setembre?
—Crec que serà especial i molt ferm. En aquest país, més enllà dels encerts o desencerts, aquesta és una oportunitat per a demostrar de manera unitària que volem caminar cap a la independència. Expressar-ho amb un acte tan gran com la cadena humana és bo de cara a nosaltres mateixos i de cara a l’exterior.
—Serà un abans i un després del procés sobiranista?
—No serà només una cosa més. Primer, per la quantitat de gent necessària. Després, per la diada en què s’ha escollit fer. A més, tots aquests actes són senyals molt importants perquè la classe política necessita que li diguin que ha de vehicular el desig de la gent. Més enllà dels fulls de ruta i de les discussions puntuals, el que distingeix aquest procés és que no és una iniciativa política corrent. Ans el contrari, ha estat un projecte polític que ha partit del carrer. Per tant, és una oportunitat per a demostrar, també a l’exterior, que això no és una trifulga de quatre senyors, sinó que és una voluntat popular molt potent.
