21.08.2013 - 06:00
Nosaltres sem un laboratori per als altres Països Catalans: sem la imatge mateixa del que li passarà a Catalunya d’aquí a molt poc temps si no s’ independitza.
Sem la imatge del que li passarà a la llengua : esdevindrà residual.
Sem la prova del que li passarà a l’economia : dependència i subdesenvolupament.
Sem la demostració del que els passarà als mitjans de comunicació : minorització, residualització, espanyolització…
La prova del que li passarà a la cultura : folklorització, reserva índia.
I del que li passarà a la identitat catalana : alienació, pèrdua de l’autoestima fins a l’autoodi.
I als catalans que viuen a l’Estat Francès diem això :
Tres segles i mig de repressió brutal de la nostra llengua per part de l’Estat Francès no han arribat a destruir-la. Ni a anul.lar la nostra cultura ni a despullar-nos de la identitat catalana. Generacions de catalans del nord han lluitat tossudament i ens han permès arribar fins aquí.
Però sabem que estem en fase crítica. Sabem que sense canvis importants, sense terratrèmol geopolític, ens trobem en una pendent que ens porta inexorablement cap a la desaparició. I el terratrèmol és, ara, molt a prop. Ho hem de fer tot per fer-lo esclatar ben a prop nostre : La independència de Catalunya és potser la nostra darrera esperança.
Primer perquè la nova Catalunya independent tindrà una política clara i decidida de suport i d’ajuda massiva, de cooperació, de sosteniment del català al nord. Al menys en les proporcions que ho fa França cap al que anomenen la francofonia…
Però més enllà de les ajudes… perquè el català deixarà de ser la llengua dels avis i del passat i passarà a ser una llengua reconeguda internacionalment. Perquè aprendre el català tindrà un interès econòmic evident.
Perquè l’economía relligarà cada dia més estretament els dos costats del Pirineu, perquè els catalans deixaran de ser espayols i els catalans del nord deixaran d’assimilar català amb espanyol… perquè sabran que tenim una història comuna i que Catalunya Nord en va ser el bressol. Que la història ens uneix com ens uneix la llengua i l’economia.
Perquè hi haurà a l’altra banda de la frontera estatal, un país català petit, just i pròsper que podrem mirar amb admiració. I la mentalitat dels catalans del nord en resultarà totalment canviada.
Perquè el model polític que proposarà la República Catalana començarà a representar una competència mental a la sectària República Francesa que ens ha volgut silenciar. Perquè els valors del nou estat català demostraran que es pot ser republicà i obert i tolerant :
que la Liberté no és una paraula buida que s’aplica a una llengua i no a una altra,
que l’ Egaliuté no és l’ igualitarisme que talla el coll a tota diferència,
i que la Fraternitat no es pot erigir en frontera estatal per separar els germans del nord dels del sud.
Tornarem a teixir el nostre mapa. Tornarem a cosir el que els estats han estripat.
(Francesc Bitlloch, membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana en representació de Catalunya Nord)
