17.08.2013 - 06:00
El 28 juny de 1931 hi hagué eleccions a les corts constituents espanyoles. A Catalunya Esquerra Republicana va vèncer aclaparadorament. Eugeni Xammar –provinent de la Unió Catalanista de Martí i Julià, nacionalista radical– fa una crítica de la candidatura d’ERC i, de passada, de l’actitud de Francesc Macià, la ‘conllevancia’ amb l’estament militar espanyol.
La posició de Xammar sobre la República i el govern legítim de Catalunya pot ajudar el lector del segle XXI a situar-se. Tanmateix, cal recordar tothora que Xammar no va dubtar ni un moment a fer costat a les institucions democràtiques. En el cas d’aquest text, tan breu, vol remarcar les contradiccions de la llista electoral d’Esquerra Catalana.
«La República va convocar eleccions per a designar unes Corts Constituents. A Catalunya les candidatures del nou partit Esquerra Catalana constituït al voltant del president Macià van obtenir un triomf aclaparador a tot arreu. Per a donar una idea del trastocament de valors general recordarem ací, tot passant, que a la candidatura macianista per Barcelona hi figurava un militar, el comandant Ramón Franco, germà del general Franco. Un altre militar, el ‘capitán’ Sediles, va ésser també elegit diputat macianista per Catalunya. I per arrodonir-ho del tot, en una elecció parcial per la ciutat de Barcelona, quan Acció Catalana va presentar, amb l’assentiment tàcit de la Lliga, la candidatura de Pompeu Fabra, l’Esquerra Catalana i el tinent coronel Macià van presentar, contra el més eminent dels catalans vivents, reconstructor de la llengua catalana, la candidatura d’un altre militar, un ‘capitán’ Jiménez y Jiménez. Tres militars espanyols representaven el ‘nacionalisme’ català al Parlament de Madrid. D’això se’n deia la ‘conllevancia’. No es podia demanar més.»
Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema
© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.
