13.08.2013 - 06:00
Un total de 63 diputats del congrés espanyol presenten avui al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès. La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).
Entre aquests 63 diputats hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui. Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.
La nova llei, imposada pel PP i el PAR
La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.
El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.
A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.
