03.08.2013 - 18:12
Circula per Facebook la queixa que ha formulat una jove de la comarca davant de la marginació lingüística i de les ofenses per negar-se a canviar de llengua de què va ser objecte per part dels guardes de seguretat del festival Arenal Sound celebrat a Borriana, curiosament mentre a l’interior actuava el grup català Manel.
Aquest és el testimoni literal de la jove:
“Per fi havia arribat la nit del famós i conegut Arenal Sound a Borriana, teníem l’entrada desde feia mesos i contàvem els dies que quedaven per disfrutar-lo. Divendres, 20:30 h actuava Manel i no se’l volíem perdre baix cap circumstància. A l’arribar al concert trobem en l’entrada del recinte els típics segurates, als quals ens dirigim en valencià sense cap mala idea, recordem que estem a Borriana, municipi de la provincia de Castelló. Una segurata ens respon que hem de parlar en espanyol perque ella no enten llengües com el català o el valencià (afirmació que em fa pensar…no són la mateixa entitat? Però bé…no cal calentar més l’ambient). Li expliquem que tenim dret d’expressar-nos en ambdues llengües (castellà i valencià, vivim en un territori bilingüe)i ixim del pas perquè el segurata del costat parlava valencià i diu que amb ell sí que podem parlar. Ens indignem un poc de la situació però no li donem més importància, perquè de forma involuntària estem acostumats a eixe menspreu. Ens centrem i disfrutem del concert…què grans!!!
Al acabar, eixim del recinte per poder sopar i beure a la platja, desconnectant així de les acumulacions dels concerts. Temps després volem tornar a entrar al concert i ens trobem de nou amb la segurata que no parlava llengües estranyes i socialment incòmodes. Ens reconeix i ens registra de dalt a baix. A mí em troben un sprai de defensa personal que sempre porte al bolso i al qual no li pare atenció, perquè mai utilitze. Em diu que amb això no puc entrar i me’l tira a terra amb tot el menyspreu. Li dic que jo puc decidir no entrar al concert i quedar-me amb el meu sprai, que no té cap dret a tirar-me’l. Li cabrege la meua irreverent actitut i crida la guàrdia civil, acusant-me de portar objectes perillosos i de no parlar en espanyol, la llengua d’Espanya (cite paraules textuals).
Em porten a un quartet amb la guàrdia cívil, em prenen les dades i em diu que he de tirar el sprai. Li dic que tire el sprai, però la guàrdia civil, no contenta, em diu que he de dir-li en castellà que vull entrar en el Arenal Sound perquè, si els segurates no m’entenen, jo no hi puc entrar. A tal abús d’autoritat responc que m’hauran de tallar la llengua per a evitar que jo parle valencià, la meua llengua, la llengua del meu país, llengua que ma mare m’ha incultat desde que era menuda, llengua en la qual pense i en la qual m’expresse. Per tant ja vos podeu imaginar la meua resposta, en valencià clar que sí.
Em trauen del quartet i m’estaven esperant els segurates, els quals m’amenacen per a que parle en castellà, referint expressions que pensave que no tindria la necessitat de sentir mai més com “Arriba España”, entre d’altres que no tinc ganes de recordar. Dic que ficaré una reclamació contra el festival i diuen que el director els ha dit que en pose 30 si vull, que se les pasen pel forro, i que jo ja no puc entrar a l’Arenal Sound. Intenten tallar-me la pulsera però jo me la lleve abans que ho fagen, referint que d’eixe festival me’n vaig jo, que no cal que em tiren. S’ofereixen “amablement” a acompanyar-me fins a la porta, invitació que rebutge, dient que conec el camí per a eixir.
Els meus amics em defenen front a la incoherència i injustícia de la situació, corrent finalment la mateixa sort que jo i sent expulsats. Front a tal valenta actuació, els dóne mil gràcies perquè dia a dia em demostren que són amics front a qualsevol situació. Contràriament, no aconseguisc oblidar un grup de xiques valencianoparlants que hi havia al meu costat i que, tal i com socialment els han ensenyat per tal adaptar-se dins del ramat, m’han dit amablement..”aii parla en castellà que no passa res, i podràs entrar, ja que t’has gastat els diners en l’entrada”. Perdona?? La meua llengua no està en venda i el preu de l’entrada d’eixe festival no pot comprar la nostra cultura, la nostra història ni la nostra tradició, termes que pareix que en la nostra societat careixen d’importància.
Sé que no puc lluitar contra un gegant com l’Arenal Sound, ni tampoc contra la discriminació que dia a dia sofreix la nostra llengua, però sent la necessitat de contar açò que ens ha ocorregut perquè és una història que es repeteix massa voltes, i que crec que no hem d’aguantar baix cap concepte perquè no comentem cap delicte defenent la nostra llengua, sinó que més bé enriquim la nostra cultura i reforcem les nostres arrels. No tinc cap inconvenient en parlar en castellà amb gent que per diferents motius no entén el valencià, però mai cediré front a la injustícia ni front a l’abús. Gràcies a les persones que ho hageu llegit i disculpeu la parrafada (segur que amb algunes faltes) però necessitava desfogar-me… —
Davant de l’allau de denúncies per la xarxa, i del fet que fins i tot alguns mitjans escrits se n’hagen fet ressó, el director del festival, David Sánchez, es va referir ahir, en la conferència de premsa de cloenda, al cas de la jove de Castelló a la qual van impedir l’entrada al control de seguretat per haver parlat en català. I ho va fer, sorprenentment, per justificar el personal de seguretat del festival. Va dir que, essent una empresa de Jaén, els treballadors no entenien el català. Sánchez va parlar de ‘sentit comú’ i va voler remarcar que el festival havia programat artistes de parla catalana com Manel i Antònia Font. Tot amb tot, tal com explica Laura en el seu relat, el problema real amb els agents de seguretat no va ser d’incomprensió lingüística, sinó sobretot de tracte humiliant.
