06.08.2013 - 06:00
La setmana passada el papa Francesc va dir a periodistes d’arreu del món que ell no és ningú per a jutjar els homosexuals. Enguany, França, Dinamarca i Nova Zelanda han aprovat la llei de matrimoni homosexual, els Estats Units van tombar una llei que no permetia que els estats l’aprovessin i a Anglaterra i al país de Gal·les la llei entrarà en vigor l’estiu vinent. Sembla que hi ha indicis esperançadors però, en canvi, a Rússia s’han aprovat diverses lleis molt dures contra els gais, a l’Àfrica cada vegada hi ha més violència el col·lectiu i hi ha set estats del món en què l’homosexualitat es castiga amb la pena de mort. Repassem quina és la situació a les diferents parts del món.
Fa dotze anys els Països Baixos es convertien en el primer estat que aprovava el matrimoni entre homosexuals. Avui, hi ha tretze estats més que ho permeten. En aquest mapa de la BBC els podreu situar. Són: l’Argentina, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, França, Islàndia, Nova Zelanda, Noruega, Portugal, Sud-àfrica, Espanya, Suècia i l’Uruguai.
A Europa l’homosexualitat només és il·legal a la part del nord de Xipre, ocupada per Turquia. L’ONG Human Dignity Trust ho ha denunciat recentment a la Cort Europea de Drets Humans.
L’Argentina va liderar el moviment a l’Amèrica Llatina i alguns estats del Brasil i Mèxic també van aprovar els casaments entre gais poc temps més tard. L’Uruguai ha legalitzat el matrimoni i l’adopció, i Colòmbia va aprovar fa dues setmanes la unió civil entre persones del mateix sexe.
Una cosa semblant passa als Estats Units, on la legalització depèn de cada estat. Al juny el president Obama va afirmar públicament que donava suport al matrimoni gai i una sentència històrica de la Cort Suprema va reafirmar que les unions homosexuals han de tenir els mateixos drets que les heterosexuals. Els jutges van donar la raó a una dona de Nova York que havia de pagar impostos per la casa que va heretar de la seva dona.
En aquests gràfics del diari The Guardian es pot observar ben clarament quins drets tenen els homosexuals a cada estat.
L’homosexualitat és penada amb presó a 78 estats del món i amb pena de mort a 7
Tal com demostra aquest mapa, inclòs en la completa web especial vinculada al llibre de Marc Serena, ‘Això no és africà!‘ (la Magrana: capítol en pdf), l’homosexualitat és encara perseguida i penada amb presó en setanta-vuit estats del món, i en set s’hi aplica la pena de mort.
El 2006, Sud-àfrica es convertia en el primer país africà que aprovava els matrimonis gais, però a la majoria del continent aquest col·lectiu és marginat i perseguit.
Serena explicava en aquesta entrevista amb VilaWeb que a l’Àfrica ‘és on hi ha les lleis més repressives i diria que ara mateix els gais, lesbianes i transsexuals són la gent més vulnerable de tot el continent’, sobre qui recau una repressió sistemàtica i, alhora, molt silenciada. Només cal llegir una citació, inclosa en el llibre, del president de Zimbàbue, Robert Mugabe: ‘Els homosexuals? Són pitjors que els porcs i els gossos. No diria mai al meu gos que és gai perquè s’ofendria.’
A més de l’Àfrica, un altre cas greu és Rússia, on fins i tot s’ha aprovat recentment una llei que prohibeix qualsevol tipus de propaganda de ‘relacions sexuals no tradicionals’. A més, han augmentat els atacs a gais per part de grups neonazis.
A l’Àsia, els drets del col·lectiu progressen, però molt lentament. El Vietnam va celebrar l’any passat per primera volta una manifestació per reivindicar l’orgull gai. A Singapur va haver-hi una protesta amb més de vint mil persones el mes de juny proppassat.
En aquests mapes, que ha realitzat l’associació internacional ILGA, es pot veure amb profunditat l’estat de la qüestió arreu del món.
Barcelona acull el festival dedicat al col·lectiu gai més gran d’Europa
Barcelona acollirà entre el 8 i el 18 d’agost la sisena edició del Circuit Festival, l’esdeveniment dedicat al col·lectiu lèsbic, gai, bisexual i transsexual (LGBT) més gran d’Europa. Enguany al cartell hi ha amb més de seixanta artistes i djs. L’any 2012 també va comptar amb 70.000 participants i cinquanta nacionalitats.