03.08.2013 - 06:00
Bartomeu-Rosselló-Pòrcel va néixer el 3 d’agost de 1913 al número 25 del carrer de Sant Llorenç de Palma, al barri del Puig de Sant Pere, just devora la plaça de la Drassana. Es va morir tan sols al cap de vint-i-quatre anys. Havia de ser un dels erudits de la República i un poeta de referència. Però la guerra i la tuberculosi diagnosticada massa tard li van estroncar de primer la carrera i després la vida. Diuen que aquesta mort prematura el va convertir en símbol d’una generació perduda. Tot i morir-se tan jove, va deixar tres llibres de poemes: ‘Nou poemes’ (1933), ‘Quadern de sonets’ (1934) i ‘Imitació del foc’ (1938), en edició pòstuma i dedicada a Salvador Espriu. Molt sovint el seu nom va de bracet del d’Espriu, perquè foren bons amics…
Per recordar-lo, una quinzena de poetes s’apleguen avui just davant de la casa on va néixer, al carrer, i per llegir versos dels seus poemes. A l’acte, a les 11.00 i obert a tothom, hi participaen: Àngels Cardona, Anna Gual, Biel Mesquida, Carles Saure, Elisenda Farré, Esteve Plantada, Glòria Julià, Jaume C. Pons Alorda, Joan Manresa, Maria Victòria Secall, Miquel Cardell, Nicolau Dols, Pau Vadell, Sebastià Alzamora i Sebastià Perelló.
A tall de presentació, Biel Mesquida, un dels organitzadors, ha fet servir aquest fragment de ‘Bartomeu Rosselló-Pòrcel, precursor’, de Josep Palau i Fabre:
‘Si ho mirem amb calma, amb l’esguard tradicional, l’evolució de Rosselló-Pòrcel és inversa a la considerada normal: un pintor, un músic o un poeta en els seus inicis titubeja, cerca la seva personalitat a través d’altres i acaba trobant la seva veu, una forma, uns accents personals que el fan inconfusible. En canvi, Rosselló-Pòrcel, a través de la seva obra, sembla que procedeixi al revés: és a dir, en el primer llibre, “Nou poemes”, hi ha un to que s’inicia, es consolida en el “Quadern de sonets” –entre el conceptisme i la poesia pura–, i, de sobte, en “Imitació del foc”, tot això es trenca en mil bocins i apareixen tants de Rosselló-Pòrcels com poemes hi ha en el llibre. En això, crec que és moderníssim. […] Aquesta diversitat essencial no existia en la poesia catalana del seu temps.
Aquesta va ésser i és la gran aportació de Rosselló-Pòrcel, allò que el fa per sempre un valor inqüestionable en la línia de la nostra lírica.’
Enllaços
Array
Array
