31.07.2013 - 06:00
El batlle de Gandia, Arturo Torró, del PP, té intenció de retirar l’escultura d’Antoni Miró instal·lada fa sis anys a la plaça del 25 d’Abril, que commemora la desfeta d’Almansa. Això ha encès totes les alarmes del País Valencià: entitats, artistes i personalitats de disciplines diverses s’han mobilitzat i han signat un manifest contra la persecució ideològica de l’art i en defensa de l’escultura. El dia previst d’endur-se’n l’obra d’art és demà, però també demà el batlle es reunirà amb l’autor per parlar-ne. En aquesta entrevista, Antoni Miró explica què pensa dir al batlle i descriu la tristesa profunda que causaria si l’escultura fos treta de la plaça, no solament per a ell, sinó per a la cultura i la societat de tot el país. ‘Ens ha costat tres-cents anys de posar aquesta escultura, no podem deixar que la lleven, i menys per una mania persecutòria’, diu.
—Com va sorgir la idea de fer l’escultura que ara l’ajuntament vol retirar?
—L’any 2006 el Ministeri de Foment remodelava l’entrada a Gandia i l’ajuntament em va encarregar una escultura per a la plaça del 25 d’Abril, que és la rotonda d’entrada al poble. La meua proposta fou de representar la desfeta d’Almansa, tenint en compte el nom de la plaça. No va ser feina fàcil! Es van haver de tenir en compte moltes qüestions perquè no dificultàs la visibilitat ni del poble ni de la circulació. És una escultura totalment feta a mida i de manera molt delicada per a aquell espai.
—Per què la vol retirar el batlle, ara?
—Francament, no ho sé. No hi ha hagut cap mena de contestació per part de ningú. És una escultura totalment acceptada pel poble. He de dir que dijous em reuniré amb ell per debatre la qüestió i espere que canvie d’idea.
—Més aviat sembla una clara persecució ideològica…
—Bé, sí, sembla un caprici del batlle, perquè no s’hi veu cap més motivació. I tot fa sospitar que efectivament hi ha raons ideològiques, però repetesc que no ho sé i que fins que no parle amb ell no ho podré saber.
—Què li direu, al batlle?
—Que m’agafe a totes les lleis possibles per evitar que es retire l’escultura. Nosaltres mantindrem la lluita, però no solament pel que implica en el meu cas, sinó perquè darrere d’això vindrien més coses. Seria molt estúpid que cada volta que canviàs l’ajuntament canviassen les escultures de les places del poble, ara que hi ha tantes altres coses per a fer. Esperem que es puga frenar, perquè si no potser haurem de començar a pensar que estem en guerra.
—Creieu realment possible que la retirin?
—No ho sé, però seria una gran tristesa per a mi i sobretot per a tots els valencians, per al nostre país i la cultura. Ens ha costat tres-cents anys de posar aquesta escultura, no podem deixar que la lleven, i menys per una mania persecutòria.
—No és pas el primer cas com aquest que hi ha a Gandia…
—Sí, cert, i se’n van sortir, però ara és una poc diferent, perquè l’escultura de la rotonda és feta expressament per a aquest lloc. És més greu encara.
—Al seu lloc hi volen posar el nom del poble en lletres metàl·liques. Què en penseu?
—D’entrada, és una infrastructura complicada, amb dues-centes tones de formigó que espanten. I tot va soldat amb més de cent llances de ferro massís. Llevar això és molt costós. I posar-la en un altre lloc encara més. Costaria molts diners. I pel que fa al lloc de l’escultura, sí, hi volen posar unes lletres enormes que diguen ‘Gandia’, com si fos Hollywood. A més, aquestes lletres taparien la visió del poble, que és una de les coses que es varen tenir més en compte quan es va fer l’escultura. I també dificultarien la circulació a la rotonda, perquè les lletres serien més grans que no l’escultura actual i hi taparien la visibilitat.
