29.07.2013 - 06:00
La Trapa és una finca de muntanya de vuitanta-una hectàrea situada al sud-oest de la serra de Tramuntana, al terme municipal d’Andratx i just davant l’illa de la Dragonera. Va ésser comprada el 1980 pel Grup Ornitològic Balear (GOB), amb aportacions de socis i simpatitzants, per salvar-la d’un projecte de parcel·lació i d’urbanització i es va convertir des d’aleshores en una gran eina per a promoure l’excursionisme, la recerca científica, l’educació ambiental i la conservació de la natura. I això, malgrat els incendis com el del juny del 1994 i el d’aquest cap de setmana, que l’han calcinada completament.
La repetició d’aquest ‘petit drama dins del gran desastre’ que significa el foc d’Andratx, l’explica el GOB mateix en l’apuntament ‘S’ha cremat la Trapa‘: ‘Ja ho havíem viscut fa dinou anys: quan ja avançàvem cap a la seva recuperació arquitectònica i ambiental amb l’ajuda de molta gent, l’1 de juny de 1994 un gran incendi que cremà 1.266 hectàrees d’Andratx arrasà tota la Trapa. Ara la història es repeteix.’
‘El foc ha cremat en poques hores l’esforç de moltes persones durant molts d’anys per restaurar ambientalment la Trapa. Haurem de tornar a començar’, s’hi comenta lacònicament, abans de preguntar-se si ha canviat res en dues dècades quant a incendis forestals a les Illes: ‘Algunes coses. A la vista de les estatístiques, precisament s’observa un abans i un després des de l’any 1994. La superfície cremada anualment ha baixat de manera general […]. La millora de l’operatiu i la potenciació de l’extinció amb mitjans aeris han contribuït a facilitar que els focs es controlassin més aviat, tot i que en determinades condicions ambientals, si el foc no es pot controlar en els primers moments pot assolir dimensions catastròfiques.’
Però alhora, diu el GOB, també s’observa que el nombre d’incendis anuals no baixa: ‘Apagam més aviat, però no evitam que cada any s’iniciïn aproximadament els mateixos focs que fa tres dècades. Alguna cosa falla.’ I formula unes quantes preguntes: ‘S’investiguen suficientment tots els incendis? Dedicam prou esforços a la persecució i processament judicial dels incendiaris? I a la difusió pública d’informació per a evitar les imprudències? Es compleixen els requisits de protecció que han de tenir les edificacions i urbanitzacions construïdes en terrenys forestals? Els imprudents reben el tracte administratiu (o fins i tot penal) que mereixen?’
‘Ara la història ens torna a col·locar al mateix desastrós punt de partida. Però després del cop i el dolor del moment, que ningú no dubti que ens refarem aviat, i que no ens faltaran mans per a tornar a impulsar amb força la recuperació ambiental de la Trapa. Socis i simpatitzants són la nostra força, i sabem que podem confiar en ells.’
Més informació:
La Trapa: una bella historia en riesgo, article d’Andreu Manresa.
Visita virtual a la Trapa.
