25.07.2013 - 23:58
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha lliurat al govern el primer informe de tots els que li han estat encarregats. El document (PDF) fa propostes concretes per a la consulta, a partir d’una anàlisi legal exhaustiva. Ocupa 221 pàgina i va signat pels tretze membres del consell. En aquest vídeo, el director de VilaWeb, Vicent Partal, ens ofereix una síntesi dels principals elements apuntats a l’informe del CATN.
El document sosté, després d’analitzar dades d’enquestes i resultats electorals, que al voltant d’un 75% dels catalans és partidari de fer el referèndum. També analitza els arguments legitimadors de la consulta: a part la legitimitat històrica, inclou deu arguments polítics basats en la concepció democràtica i la pràctica internacional. Després considera quines són les estratègies jurídiques que permetrien de convocar una consulta legal, tant en el marc espanyol com en els marcs europeu i internacional. I finalment exposa els elements clau d’aquesta consulta.
Com es farà la consulta?
El consell enumera cinc procediments de dret intern a partir dels quals podria convocar-se la consulta legalment. També analitza els procediments del dret europeu i internacional que podrien avalar-la i remarca onze raons que la legitimen.
Sobre la manera de convocar-la, s’indiquen unes quantes vies: els referèndum regulats i convocats per l’estat, la delegació de transferència de competències per part de l’estat, els referèndums prevists en la llei catalana 4/2010, de consultes populars no referendàries, o fins i tot una reforma de la constitució espanyola.
La proposta concreta del consell és fer servir en primer lloc una de les dues vies basades en la legislació catalana i un dels procediments que preveu la constitució espanyola. Però sempre evitant que això impliqui una dilació del procés.
La pregunta
Sobre la pregunta, el document analitza la possibilitat que n’hi hagi més d’una, però es decanta per una pregunta única i directa sobre ‘el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un estat independent’.
Sobre la data, explica que el període idoni va del 24 d’agost a final del 2014, però tenint en compte que Escòcia vota el 18 de setembre. Això vol dir que en cas de no fer-lo abans que Escòcia seria convenient d’ajornar-lo fins a final del 2014 o començament del 2015.
Quant al cens electoral, es recomana que votin els ciutadans de Catalunya més grans de setze anys. També recomana una cura especial a garantir el vot dels catalans residents a l’estranger. La consulta no necessitaria quòrum mínim, tot i que es recomana la meitat més un del cens electoral. La majoria dels vots més un marcarien el resultat.
El document explica també quina podria ser l’autoritat electoral responsable del referèndum i proposa la creació d’una Sindicatura Electoral de Catalunya.
Què passarà després del referèndum?
El document avalua també amb detall els possibles resultats del referèndum. Concretament explica que una victòria del no no podria considerar-se jurídicament com una opció a favor del manteniment de la situació actual, tot i que políticament aquesta en seria la conseqüència lògica.
En canvi, si guanyés el sí l’informe considera que l’estat espanyol es trobaria obligat a negociar la independència amb la Generalitat o a obrir una reforma de la constitució espanyola. En el cas que l’estat no acceptés la consulta el problema –diu el document– seria ‘de naturalesa essencialment política i no jurídica’. Això podria portar a una mediació internacional o, ‘com a darrera solució’, a la declaració unilateral d’independència.
Tot això dependria de la modalitat de referèndum que es fes i de si es fes d’acord amb l’estat o no.
Vies alternatives
El document apunta també vies alternatives en cas de no poder-se fer la consulta legal. Una, que considera poc adequada, és la convocatòria de consultes al marge de les disposicions legals, a l’estil de les consultes populars fetes entre el 2009 i el 2011.
L’altra via seria la de les eleccions plebiscitàries, considerada com la ‘més adient’. En aquests cas els partits que ho trobessin convenient es presentarien a les eleccions amb un programa electoral que tindria ‘com a objectiu únic o primordial la consecució de la independència de Catalunya, que podria concretar en una declaració unilateral d’independència (DUI) adoptada pel parlament que surti de les eleccions’.
L’informe aconsella de tramitar la declaració com una iniciativa legislativa, com a proposició de llei pel procediment d’urgència. La Mesa del Parlament hauria de decidir si caldria majoria simple o absoluta per a aprovar-la.
De quina manera l’estat pot provar de frenar el procés?
Un dels apartats més innovadors de l’estudi és l’anàlisi que fa dels instruments que podria emprar l’estat per impedir el procés. Depenent de les vies de convocatòria de la consulta, l’estat podria fer ús de les competències pròpies per impedir que s’acabés realitzant. L’opció que li costaria més de prohibir justificadament és les eleccions plebiscitàries. Però fins i tot en aquest cas podria fer ús de l’article 155 de la constitució.
Contra la declaració unilateral d’independència, s’afirma que l’estat podria recórrer al mecanisme excepcional de l’article 155 de la constitució o a la declaració de l’estat d’excepció o setge. També considera que l’estat podria provar d’atribuir els delictes de rebel·lió o sedició però que això seria molt discutible: una declaració d’independència no justificaria les declaracions d’estat d’excepció ni d’estat de setge tenint en compte l’actual ordenament jurídic.
