17.07.2013 - 15:25
Stop Bales de Goma ha presentat portat al Tribunal Europeu de Drets Humans, el cas de Carles Guillot, que el 17 de juliol del 2001 va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma de la policia espanyola en el desallotjament de la Kasa de la Muntanya, al districte de Gràcia de Barcelona.
Després d’un llarg periple judicial, la justícia espanyola no ha condemnat cap agent ni ha obligat a indemnitzar la víctima. Per això, ara el cas arribarà a Estrasburg, acusant l’estat espanyol de vulneració de la Convenció Europea dels Drets Humans, de 1950. Segons Guillot i els seus advocats, un policia nacional va admetre en un primer moment haver ferit un jove amb una pilota de goma, però després va negar aquesta versió davant del jutge. Això va fer arxivar el cas des del jutjat d’instrucció fins al Tribunal Constitucional, passant per l’Audiència Nacional i el Suprem.
Per això denuncien l’estat espanyol per tres vulneracions de la Convenció Europea com el dret a un procés judicial just en un termini raonable i la prohibició als tractes inhumans o degradants. L’acusació no és per buscar l’autor concret del tret, sinó per denunciar la inacció de la justícia espanyola per aclarir el cas i indemnitzar la víctima. El cas s’assembla al dels independentistes catalans que van denunciar tortures després de ser arrestats el 1992 i en el que Estrasburg va condemnar l’estat per la manca d’investigació.
Els seus advocats, Jaume Asens i Anaïs Franquesa, han lamentat el temps ‘desproporcionat’ per jutjar aquest cas i han admès que la demanda a Estrasburg té certa intencionalitat política: traslladar a Europa el debat que hi ha a Catalunya sobre les pilotes de goma. Asens ha recordat que l’ONU, el Consell d’Europa i el Parlament Europeu ja s’hi ha pronunciat en contra i ara volen que el tribunal de justícia també ho faci, com ja va fer amb un determinat model de pot de fum utilitzat a Euskadi. Per Asens, la prohibició de les pilotes de goma hauria d’arribar tard o d’hora igual que es van prohibir la tortura o la pena de mort fa dècades.
A més, han recordat que els propis policies admeten que la trajectòria de les pilotes de goma és poc controlable i després és molt difícil identificar quin agent ha llençat cada projectil.
Guillot ha assegurat que a l’estat ‘no hi ha justícia’ i sí molta ‘impunitat’ policíaca, judicial i política, per no assumir la responsabilitat d’una lesió provocada per la policia. Tot i així, ha admès que en els últims mesos ‘hi ha alguna cosa que es mou’, perquè la societat civil ha pressionat les autoritats policíaques i judicials. Tot i que veu ‘lamentable’ haver de recórrer a Estrasburg, vol arribar fins al final i espera que el tribunal demani la prohibició de les bales de goma.
La defensa d’Ester Quintana retreu a Interior manca de rigor
En aquesta mateixa compareixneça de premsa, ha intervingut l’advocada d’Ester Quintana, Laia Serra, que ha dit que la Conselleria d’Interior havia perdut credibilitat en el cas de la dona que va perdre un ull en la vaga del 14 de novembre. Considera que el fet que ara aporti nova informació, tot i que considera que bona part ja era coneguda, fa que la veracitat dels informes i les declaracions dels agents quedi en entredit. Per això, ha demanat a Interior més rigor en les seves declaracions públiques i creu que el cas s’enfronta a un nou escenari judicial, perquè podrien encausar-se més agents.
Ho ha dit l’endemà de la compareixença del conseller Ramon Espadaler en què va dir que set agents havien estat apartats de la unitat antiavalots per no haver comunicat fins ara que eren a prop de Quintana quan aquesta va perdre l’ull. Serra ha emmarcat la compareixença d’Espadaler en una ‘aureola d’incertesa’ i ha lamentat que la Conselleria generi ‘confusió’.
Fins i tot ha advertit que alguns dels agents que havien declarat al jutge haurien pogut cometre un delicte de fals testimoni. Serra ha recordat que els informes inicials dels mossos ja explicaven que en la zona de passeig de Gràcia i Gran Via hi havia tres furgons de la Brigada Mòbil: la Dragó 40, cap de la unitat 4, la Dragó 403 i la Dragó 414, que depenien de la primera. L’informe policíac inicial, segons Serra, assegurava que la furgoneta 414 no havia disparat cap salva, i fins i tot alguns agents van afirmar que els membres d’aquest furgó no havien ni baixat a terra.
Per això es va citar a declarar els membres de les altres dos furgons, la 40 i la 403, i van acabar encausats el sotsinspector en cap i l’escopeter de la Dragó 40, que van ser els únics que van admetre haver disparat dues salves sense projectil. En aquest sentit, l’advocada ha advertit que el cap de la unitat pot continuar encausats, perquè s’ha de responsabilitzar de tots els seus furgons. A més, ha recordat que aquesta informació s’hagués pogut saber des del primer moment de l’incident.
Laia Serra ha admès que no acaba d’entendre la postura d’Interior, però ha opinat que hi podria haver opinions diverses dins del cos que han fet aflorar aquestes contradiccions. Tot i així, assegura que la ‘maniobra’ d’Interior està ‘totalment injustificada’ i ‘insulta’ tant a Quintana com la ciutadania. ‘Pretén sembrar una confusió immerescuda’ i ‘dinamita de forma irreversible la credibilitat i el prestigi’ del cos.
Per la seva banda, Ester Quintana ha explicat que des del primer moment ha dubtat de la investigació interna de la policia, perquè els mossos ja sabien des del primer moment que hi havia tres furgons a la zona, com demostren algunes imatges, ha dit. Per això, s’ha preguntat si els responsables d’Interior poden assegurar ara que cap agent va disparar una bola de goma si durant vuit mesos no han sabut on era un dels furgons. Segons ella, els agents poden haver manipulat proves i haurien d’haver estat apartats abans.
