17.07.2013 - 06:00
Narcís Serra, president de Catalunya Caixa des del 2005 al 2010, va atribuir la situació en què es troba l’entitat a la crisi sistèmica i global, i també a uns ‘ajuts públics insuficients’. Durant la seva compareixença en la comissió d’investigació sobre les possibles responsabilitats en la gestió de les entitats financeres, Serra va admetre ahir que, quan havia assumit el càrrec, s’havia trobat una caixa que no anava tan bé com s’esperava i que el model de gestió de la direcció anterior era equivocat. No obstant això, va dir que considerava un error de concretar els percentatges de responsabilitat de cada director: ‘Ni Todó ni Loza no són tan importants’, va dir.
Narcís Serra va eximir els dos directors de tota responsabilitat sobre la situació que actualment viu Catalunya Banc. La causa principal, segons ell, és la crisi global i les conseqüències en la desocupació i el tancament d’empreses.
En un discurs molt semblant al que va fer a la comissió d’investigació del congrés espanyol, ahir l’ex-president de Catalunya Caixa va defensar el model de les caixes catalanes perquè, segons ell, feien un paper molt important per garantir l’accés a la propietat d’habitatge. Però va admetre que hi havia un problema de governabilitat i que el sector era massa exposat al sector immobiliari.
Així i tot, Serra va remarcar que, amb una resposta diferent per part de les autoritats estatals, la crisi del sistema financer no hauria arribat als nivells a què ha arribat. I va assenyalar que ni el govern espanyol ni el Banc d’Espanya no havien sabut detectar amb prou antelació els riscs en les entitats financeres i havien pensat que el problema no era sistèmic sinó d’alguna caixa en concret. A més, a la llista de causes hi afegí la limitació dels ajuts públics. Segons Serra, en alguns altres països s’havia tallat el contagi de soca-rel amb ajuts molt més alts.
Precisament, segons Serra, a Catalunya Caixa va passar això: van demanar una aportació de 4.500 milions d’euros al FROB per recapitalitzar l’entitat i tan sols van rebre’n 1.250. L’ex-president de Catalunya Caixa va afirmar que si des del primer moment s’haguessin adoptat mesures més contundents per frenar la crisi al sistema financer espanyol, ara la situació fóra millor.
Un model ‘equivocat’
En una línia similar a la de la setmana passada per part d’Adolf Todó –ex-director i ex-president de l’entitat–, Serra apuntava ahir a la direcció de José Maria Loza. Quan va arribar a la presidència de la caixa, va dir Serra, es va adonar que no tenia la solvència que ell es pensava, pels riscs assumits en promoció urbanística i la dedicació ‘gairebé total’ a crèdits immobiliaris. Com que segons ells el model de gestió era equivocat, va impulsar un canvi d’equip directiu. Tot amb tot –va dir–, el relleu definitiu no va arribar fins a principi de 2008, quan Todó va assumir la direcció.
Retribucions i preferents
Les interpel·lacions dels grups polítics es van centrar en bona mesura en les indemnitzacions i retribucions als directius de l’entitat i en les emissions de deute que va posar en el mercat Catalunya Caixa quan Serra era president. Respecte de la primera qüestió, Serra va admetre que trobava excessiva tant la indemnització atorgada a José María Loza quan se n’anà de l’entitat com el sou de Todó. En el cas de Loza, va explicar, havia presentat una demanda que ell havia considerat inacceptable i havia sol·licitat un dictamen a un bufet d’advocats, per a establir fins a quin límit es podia rebaixar respectant la legalitat i sense vulnerar els contractes.
Quant al sou de Todó, va dir que s’havia determinat a partir de la mitjana de retribucions del sector a l’estat espanyol. La quantitat resultat era de 800.000 euros, i el salari s’havia fixat aquí. Ahir Serra va admetre que les retribucions dels directius del sector financer espanyol són desproporcionades respecte dels altres països i va afegir que les indemnitzacions que s’havien endut alguns directius eren, fins i tot, ‘condemnables’.
ICV-EUiA, la CUP i Ciutadans van ser els més incisius en les preguntes sobre la col·locació d’emissions de Catalunya Caixa. En resposta al diputat Jordi Cañas (Ciutadans), Serra va explicar que el 2008 s’havia decidit de fer una emissió de deute subordinat perquè no era ‘agressiva’ com les preferents. Segons ell, aquesta emissió era necessària per a recapitalitzar l’entitat. ‘El sentiment que jo tinc és que va ser una emissió amb acceptació’, va dir. I afegí que s’havia col·locat fàcilment.
El debat més encès arribà amb la intervenció del diputat de la CUP David Fernàndez, que va acusar Serra d’haver enfonsat una entitat financera, haver acomiadat treballadors, desnonat persones i estafat. Totes aquestes actuacions, va dir, entren dintre la definició de ‘lladre, cleptòman i atracador’.
Set-centes demandes als jutjats
Després de l’ex-president de l’entitat va comparèixer davant els diputats el secretari del consell d’administració de Catalunya Caixa, Joan Ràfols. Va reconèixer que s’havien presentat set-centes demandes als jutjats de gent que havia adquirit deute sobirà de l’entitat. I va admetre que hi podia haver hagut casos de vulneracions dels drets dels consumidors. Tanmateix, segons ell, la comercialització es va fer respectant la normativa vigent i no hi hagué incentius per a la col·locació en massa d’aquests productes.
Ràfols va declarar que l’equip directiu del qual va formar part havia treballat ‘de valent’ i havia maldat per redreçar la situació causada per una ‘herència que era perillosa’.
