16.07.2013 - 16:55
Narcís Serra, president de Catalunya Caixa des de 2005 a 2010, ha atribuït la situació en què es troba l’entitat a la crisi sistèmica i global, així com al què considera que van ser ‘ajuts públics insuficients’. Durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre les possibles responsabilitats en la gestió de les entitats financeres, Serra ha admès que, en assumir el càrrec, es va trobar una caixa que no anava tan bé com esperava i que el model de gestió de la direcció anterior era equivocat. No obstant això, ha considerat que era un error concretar els percentatges de responsabilitat de cada director perquè ‘ni Todó ni Loza són tan importants’.
Narcís Serra ha eximit els dos directors de tota responsabilitat sobre la situació que actualment viu Catalunya Banc. ‘Ni Todó ni Loza són tan importants’, ha dit, com per atribuir-los alts nivells de responsabilitat en la situació. La causa principal és, segons ha afirmat, la crisi global i les seves conseqüències en la desocupació i el tancament d’empreses.
En un discurs molt semblant al que va fer a la comissió d’investigació del congrés espanyol, l’ex-president de Catalunya Caixa ha defensat el model de les caixes catalanes perquè, segons ell, feien un paper molt important per garantir l’accés a la propietat d’habitatge. Però ha admès que hi havia un problema de governabilitat i que el sector estava massa exposat al sector immobiliari.
Tot i això, Serra considera que, amb una resposta diferent per part de les autoritats estatals, la crisi al sistema financer no hauria arribat als nivells en els què està. En aquest sentit, ha assenyalat que ni el govern espanyol ni el Banc d’Espanya van saber detectar amb la suficient antelació els riscos en les entitats financeres i van pensar que el problema no era sistèmic sinó puntual d’alguna caixa. A més, ha afegit al llistat de causes la limitació dels ajuts públics. Segons Serra, a altres països es va tallar de soca-rel el contagi amb ajuts molt més elevats.
Precisament això és el que, segons Serra, va ocórrer a Catalunya Caixa, quan van demanar al FROB una aportació de 4.500 milions d’euros per recapitalitzar l’entitat i aquest ajut es va limitar a 1.250 milions d’euros. Així, l’ex-president de Catalunya Caixa ha afirmat que si des del primer moment s’haguessin adoptat mesures més contundents per frenar la crisi al sistema financer espanyol, ara la situació no seria la que és.
Un model ‘equivocat’
En una línia similar a la que va mostrar l’ex-director i ex-president de l’entitat, Adolf Todó, la setmana passada, Serra ha apuntat a la direcció de José Maria Loza. Segons ha dit, quan va arribar a la presidència de la caixa es va adonar que aquesta no gaudia de la solvència que ell pensava degut als riscos assumits en promoció urbanística i la dedicació ‘gairebé total’ a crèdits immobiliaris. El fet que considerés que el model de gestió era ‘equivocat’ el va portar a promoure un canvi en l’equip directiu de l’entitat. Tot i això, ha dit que el relleu definitiu no es va produir fins a principis de 2008, quan Todó va assumir la direcció.
Retribucions i preferents
Les interpel·lacions dels grups polítics s’han centrat en bona mesura en les indemnitzacions i retribucions als directius de l’entitat i en les emissions de deute que va posar en el mercat Catalunya Caixa quan Serra era president. Respecte a la primera qüestió, Serra ha admès que ha considerat excessiva tant la indemnització que es va atorgar a Jose Maria Loza quan va marxar de l’entitat com el sou de Todó. En el cas de Loza, ha explicat, aquest va presentar una demanda que ell va considerar que no podia acceptar i va sol·licitar un dictamen a un bufet d’advocats, que va marca fins a quin límit es podia rebaixar respectant la legalitat i sense vulnerar els contractes.
Pel què fa al sou de Todó, ha afirmat que es va determinar a partir de fer la mitjana de retribucions del sector a l’estat espanyol. La quantitat resultat era 800.000 euros, ha dit, i es va fixar aquí el salari. Serra ha admès, però, que les retribucions als directius del sector financer espanyol, estan desproporcionades respecte a altres països i ha afegit que les indemnitzacions que s’han emportat alguns directius són, fins i tot, ‘condemnables’.
ICV-EUiA, C’s i la CUP han estat els més incisius en les preguntes sobre la col·locació d’emissions de Catalunya Caixa. En resposta al diputat Jordi Cañas (C’s), Serra ha explicat que el 2008 es va decidir fer una emissió de deute subordinat perquè aquesta ‘no és agressiva’ com ho són les preferents. A més, ha dit que aquesta emissió era necessària per recapitalitzar l’entitat. ‘El sentiment que jo tinc és que va ser una emissió amb acceptació’, ha declarat per afegir després que es va col·locar fàcilment.
El debat més encès s’ha produït arran de la intervenció del diputat de la CUP David Fernández, que ha acusat a Serra d’haver enfonsat una entitat financera, haver acomiadat treballadors, desnonat persones i estafat. Totes aquestes actuacions, ha dit, entren dintre de la definició de ‘lladre, cleptòman i atracador’.
700 demandes als jutjats
Després de l’ex-president de l’entitat ha comparegut davant els diputats el secretari del Consell d’Administració de Catalunya Caixa, Joan Ràfols. Aquest ha reconegut que s’han presentat 700 demandes als jutjats de gent que havia adquirit deute sobirà de l’entitat. Ràfols ha admès que en algun cas es possible que hi hagi hagut vulneracions dels drets dels consumidors. Tot i això, ha afirmat que la comercialització es va fer en base al respecte a la normativa vigent i que no li consta que hi haguessin incentius per la col·locació massiva d’aquests productes.
Ràfols ha declarat que l’equip directiu del què va formar part va treballar ‘de valent’ i va fer molts esforços per intentar redreçar la situació causada per una ‘herència que era perillosa’.
