11.07.2013 - 06:00
Xavier Romeu va ser un intel·lectual destacat, membre del PSAN, que es morí jove. Aquest cap de setmana Joan Rendé, Isabel-Clara Simó, Josep Guia i Josep Bargalló, entre més, el van recordar i en van glossar la figura en unes jornades organitzades pel PSAN.
El simposi va començar amb un debat sobre la faceta d’escriptor de Romeu, amb Josep-Anton Codina, Guillem-Jordi Graells i Isabel-Clara Simó, moderat per Montserrat Niubó.
També es fa fer una taula rodona sobre el seu vessant de periodista, amb Vicent Partal i Joan Rendé, moderat per Salvador Balcells. Se’n va fer un altre sobre la seva tasca de professor i lingüista, amb Josep Bargalló, Maria Conca i Montserrat Palau, moderat per Sofia Lozano. I Josep Guia va presentar un audiovisual sobre la militància independentista de Xavier Romeu. Jordi Moners i Guillem Romeu van tancar el simposi.
Xavier Romeu
Xavier Romeu i Jover fou un patriota, lingüista i escriptor. Va nàixer a Barcelona l’any 1941 i es morí, víctima d’un accident de trànsit, el 12 de juliol de 1983. Va ser un treballador incansable per la cultura, es va llicenciar en filologia romànica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va ser professor de gramàtica històrica i fonologia de la incipient Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. També exercí de professor de fonologia catalana a l’Institut de Teatre de Barcelona i fou professor de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
L’obra lingüística li va ser pràcticament tota publicada després de la mort. El ‘Manual de fonologia catalana’ constitueix una aplicació a la nostra llengua nacional dels estudis que havia fet entorn del Cercle Lingüístic de Praga durant l’estada en aquella ciutat, del 1968 al 1970. A banda, també va escriure obres de teatre i de narrativa. Durant molts anys viatjà constantment per tot Europa i va alternar els estudis amb el treball manual i el coneixement d’idiomes.
Xavier Romeu va posar la seva vida i el seu cabal intel·lectual al servei del seu poble en la lluita per la independència. L’any 1978 va ingressar al PSAN, partit del qual fou membre del comitè executiu des del 1979. Així mateix, l’any 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i es destacà públicament, en uns anys difícils per la repressió, com a militant independentista.
