09.07.2013 - 06:00
Vint-i-quatre grups passaran entre dijous i dissabte pel festival Feslloch, en la cloenda de la Gira d’Escola Valenciana. Amb el reclam de dos grans caps de cartell, Al Tall i Obrint Pas (que faran un dels últims concerts abans de retirar-se dels escenaris), els organitzadors presenten un programa amb músiques de tots els estils, tant de grups consolidats com de nous. En parlem amb Voro Golfe, coordinador de la Gira.
Quin criteri heu seguit per al cartell d’enguany?
—Vista l’allau de grups que hi han volgut participar, hem buscat uns caps de cartell, Al Tall i Obrint Pas, juntament amb Aspencat, Orxata, Pepet i Marieta. També hem buscat grups emergents, que han anat progressant, i grups que tot just comencen. Un dels criteris ha estat que presentassen àlbum o espectacle nou, i també hem tingut en compte el fet que no haguessen vingut mai a tocar. En definitiva, hem seguit uns determinats criteris per mirar de ser com més honestos, rigorosos i imparcials millor.
—I el resultat acaba essent un cartell ampli, amb tot d’estils diferents i de totes les generacions…
—Hem aconseguit això, sí. Tenim moltes esperances centrades en el fet que divendres siga un dia molt bonic i emotiu. Perquè hi haurà Miquel Gil i Botifarra, molt estimats per tothom, i després hi actuarà Al Tall, que la gent jove també té moltes ganes de fer-los un homenatge.
—Serà una de les ultimes oportunitats de veure Al Tall i Obrint Pas, dos dels grups més importants d’aquestes ultimes dècades. Això sol ja fa que el festival d’enguany sigui molt especial.
—Sí, a més Obrint Pas últimament fa tots els concerts en format acústic, i ací vindran en gran format elèctric. I Al Tall, des que anunciaren la retirada, toquen a molts llocs, perquè molta gent, ajuntaments i entitats se senten d’alguna manera en deute amb aquest grup, que a més es troba en plena forma! Sonen com fa anys que no sonaven. Pot ser una sorpresa per a molta gent que faça temps que no els sent en directe.
—Faran alguna actuació especial, tenint en compte que coincidiran tots dos grups?
—Això ja és cosa d’ells. No m’estranyaria que Botifarra, Miquel Gil o Obrint Pas pujaren a l’escenari en algun moment.
—Els concerts són els protagonistes del Feslloch, però no és pas l’única activitat que s’hi fa…
—L’avantatge que tenen les instal·lacions on fem el festival és que hi ha zona d’acampada, de piscina, un petit auditori… S’hi poden fer tallers i activitats esportives. A l’auditori s’hi faran activitats diverses: s’hi passaran dos documentals, un sobre Al Tall i un altre sobre Feliu Ventura, hi haurà una xerrada de Josep Vicent Frechina sobre Vicent Estellés i la música, una taula rodona sobre els mitjans de comunicació i la música, i actuacions com ara la de Borja Penalba i Tomàs de los Santos i la de Jordi Montañez.
—És el setè any que es fa, el Feslloch. Quina és la raó de ser d’aquest festival?
—Escola Valenciana és una entitat de defensa i promoció del valencià en l’ensenyament i la societat en general. Té molts iniciatives, i la més destacada és les Trobades d’Escola en Valencià. Van adreçades a un públic escolar, i per això fa vuit anys es va estrenar la Gira, un festival de música itinerant que mira de promocionar els grups del País Valencià i que es fa al voltant de les Trobades, amb la intenció de mantenir aquella gent d’institut i universitat que ha passat per les Trobades en la reivindicació social de la llengua, a través d’una cosa ben normal: la música interpretada en valencià. La Gira es passeja per totes les comarques del país i des de fa set anys acaba amb aquest festival a Bell-lloc. No és un festival estrictament d’Escola Valenciana, sense l’Ajuntament de Bell-lloc això no seria possible.
—I enguany tots els grups sense excepció canten en català.
—La cosa principal és promoure la música feta en la nostra llengua. Anys enrere havia vingut algun grup que cantava en una altra llengua, però enguany totes les actuacions són en català. Bé, és la cosa més normal del món. El festival té una idiosincràsia i unes particularitats, i la cosa més normal és que siga així. Veiem clar què som, què volem i quina música hem de promoure, si alguns altres no ho fan. Tenim un país amb dues societats, una d’oculta, amb molt de dinamisme i que lluita perquè les coses vagen endavant, i una de pública, on molts grups són invisibles. Però hi ha molts col·lectius i ajuntaments que ho defensen, com els qui fan possible el Feslloch. Fem aqueixa tasca que considerem molt important.
