06.07.2013 - 06:00
Més de mil dos-cents militants i simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) participen avui i demà a la conferència nacional per a definir el full de ruta cap a la independència, estudiar les variables de la transició nacional i traçar les parets mestres del futur estat català. El partit ha preparat un document de base per a ser aprovat (ponència política, pdf) després d’haver incorporat esmenes i propostes aquests últims mesos.
La conferència es fa a la Farga de l’Hospitalet i compta amb diverses taules de debat, on personalitats de la societat civil i el món acadèmic parlen sobre diversos aspectes del procés. Hi són presents figures com Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, Josep Maria Vila d’Abadal, president de l’AMI, i Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya.
També hi participa Antoni Furió, catedràtic d’Història de la Universitat de València; Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, i Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. També hi ha polítics i acadèmics estrangers que tenen relació amb processos d’independència i que parlen de les seves experiències en els seus respectius casos.
La ponència de la Conferència Nacional és presentada pel seu coordinador, Joan Manuel Tresserras. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, és l’encarregada d’inaugurar les jornades, que culminaran demà amb una cloenda oberta a càrrec del president del partit, Oriol Junqueras.
La preparació de la Conferència Nacional va començar ara fa un any, però va quedar ajornada la convocatòria com a conseqüència de la convocatòria electoral. Al mes de maig d’enguany van començar els debats territorials i temàtics durant els quals es van recollir més d’un centenar d’esmenes, bona part de les quals han quedat incorporades al text.
Aquesta serà la cinquena Conferència Nacional dels republicans després de les que van fer el 1997 a Barcelona, el 2000 a Manresa, el 2002 a Granollers i el 2007, de nou, a Barcelona.
Tres vies per a la independència
‘El nostre objectiu no és la convocatòria d’una consulta, sinó la creació d’una República Catalana’, afirma amb recurrència el secretari general adjunt del partit, Lluís Salvadó. El dret de decidir és la via per construir el futur estat català que anhelen els republicans. Per exercir-lo plantegen tres vies: la convocatòria d’un referèndum acordat i dins la legalitat espanyola; la convocatòria d’una consulta sense pacte amb empara europea; i la declaració unilateral d’independència.
La via preferida pels republicans és la pactada, tot i que assumeixen que la nul·la predisposició de l’estat espanyol complica aquesta opció. És l’instrument idoni, es pot llegir en la ponència política. No descarten ni unes les eleccions plebiscitàries ni una declaració unilateral d’independència per part del parlament, però les consideren opcions imperfectes. La declaració unilateral, per exemple, ‘és inviable si abans no s’han esgotat totes les vies legals i democràtiques’.
El text de la ponència política apunta a les dificultats que generaria per a l’acceptació de la comunitat internacional una declaració unilateral d’independència poc justificada. Per això, destaquen la necessitat d’esgotar la via del diàleg amb l’estat espanyol per convocar una consulta o un referèndum seguint la legalitat vigent.
‘La comunitat internacional ha de saber que no hi ha hagut alternatives més democràtiques basades en el consens i l’acord polític entre les parts en tensió’, es pot llegir en el document que militants i simpatitzants d’ERC debatran aquest cap de setmana. Les eleccions plebiscitàries tampoc són una fórmula que acabi de convèncer els republicans perquè en uns comicis d’aquest tipus els partits presentarien programes més amplis que no pas una pregunta concreta al voltant del futur de Catalunya.
Així doncs, és el referèndum o la consulta l’instrument idoni a l’hora d’obtenir legitimitat democràtica i el posterior reconeixement per part de la comunitat internacional. Tant de manera acordada amb l’estat com sense acord però amb l’empara europea, la consulta és el mecanisme pel que ERC batallarà. De fet, es tracta precisament del compromís que van adquirir en les passades eleccions al parlament.
Definir el model d’estat, una nova responsabilitat
Els sondatges que s’han publicat darrerament indiquen un creixement del suport electoral a la formació dirigida per Oriol Junqueras i Marta Rovira, fins al punt que podria esdevenir la primera força del parlament. Aquesta hipotètica responsabilitat màxima afegeix encara més interès al dibuix de la nova Catalunya que surti de la conferència. Us n’oferim un resum amb fragments dels aspectes més destacats.
Forma de govern
‘Esquerra Republicana aposta per l’adopció d’una forma d’estat pròpia d’una República constitucional i democràtica. Caldria escollir-ne la variant específica: un model presidencialista, amb els poders executiu i legislatiu separats (com als EUA), un model parlamentari, amb el primer poder –l’executiu– escollit pel segon poder –el legislatiu– (com a Alemanya) o un model híbrid semipresidencialista, amb un president escollit directament pel poble i un primer ministre escollit pel poder legislatiu (com a França).’
‘El model que més s’ajustaria a les característiques pròpies de la política catalana seria, sens dubte, el parlamentari (vigent en l’actualitat a la Catalunya autonòmica), però pel mateix motiu caldria no descartar la possibilitat d’una república semipresidencial, que conservaria algunes de les característiques pròpies del sistema parlamentari al qual estem habituats.’
Democràcia representativa i participativa
‘Les institucions representatives són insubstituïbles: tant les dimensions dels estats moderns (fins i tot d’un Estat relativament petit com serà la República catalana) com el caràcter altament especialitzat de la política moderna fan necessària l’existència d’òrgans representatius que s’ocupin d’elaborar, executar i vetllar les lleis.’
‘Tanmateix, considerem perillós limitar la participació ciutadana al vot periòdic a unes eleccions, atès que fomenta l’allunyament entre la ciutadania i la política, incrementa la capacitat de pressió dels poders fàctics sobre els representants de la ciutadania i, en definitiva, posa en risc tant el cultiu de la responsabilitat cívica com la solidesa i la legitimitat de la democràcia.’
L’estat garanteix drets i llibertats
‘Haver estat reivindicada, impulsada i proclamada per l’esforç d’una majoria popular, democràticament, pacíficament, cívicament, seria la marca d’origen més significativa de la República catalana, juntament amb el seu caràcter inclusiu, la principal característica de la seva específica naturalesa política.’
‘La República i tota la seva arquitectura institucional es conceben i es vertebren, en primera instància, al servei de la ciutadania i de l’execució efectiva dels seus objectius i les seves aspiracions; en segona instància, com l’autoritat d’arbitratge i la garantia de compliment dels deures i les responsabilitats ciutadanes, així com d’aprofundiment de la cohesió social i, en tercera instància, com el blindatge i el mecanisme més adequat d’homologació de la sobirania catalana de cara a l’exterior.’
Països Catalans
‘En el procés encetat al Principat, que ha de culminar amb la constitució d’un nou estat català en el marc de la Unió Europea, ni les Illes Balears, ni el País Valencià, ni la Catalunya Nord en seran protagonistes, però hi han de ser presents. Ser presents en el procés significa deixar clares les bases de la futura relació entre la nació catalana lliure i la que continuarà sota jurisdicció espanyola o francesa.’
‘Caldrà que durant les negociacions amb l’estat espanyol i amb la resta d’agents internacionals quedin clars els vincles culturals, sentimentals, socials, geogràfics, històrics i econòmics entre els territoris històrics dels Països Catalans. I expressar la voluntat que aquests vincles esdevinguin polítics quan la resta de territoris coincideixin, democràticament, amb aquesta voluntat.’
‘L’establiment d’un ministeri o departament que s’ocupi específicament de les relacions amb els diversos territoris dels Països Catalans i impulsi polítiques i convenis amb institucions, entitats o empreses per promoure i desenvolupar el patrimoni compartit.’
‘El reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris de la nació catalana d’identificar-se i ser acceptats i protegits com a catalans, com a espanyols o d’ambdues nacionalitats. Caldrà definir un marc especial de drets (ciutadania, atenció sanitària, accés a les universitats, condicions especials en transports i altres serveis).’
‘La futura constitució catalana haurà d’incorporar la definició i el marc complet de la nació, tenint en compte especialment aspectes com ara el reconeixement de la condició nacional als ciutadans dels altres territoris que lliurament ho reclamin o la inclusió d’una clàusula de reunificació (com van fer al seu moment les constitucions de la República Federal Alemanya –art. 23– o de la República d’Irlanda de 1937 –art. 3–).’
Relació amb Espanya
‘Assegurar la màxima col·laboració amb Espanya i els seus ciutadans, amb qui el pes de les relacions familiars, econòmiques i culturals de segles ens vincula estretament. L’oportunitat de l’emancipació catalana, haver passat de la subordinació al bon veïnatge, ha de permetre l’aprofundiment d’unes relacions entre iguals, basades en la confiança mútua i la voluntat de cooperació.’
Un estat de la Unió Europa
‘La persistent aposta europea de Catalunya, tantes vegades decebuda per la indiferència i el pragmatisme dels seus principals estats, ha de continuar sent l’eix de les relacions internacionals de la nova República. Som europeus. I volem ser actors destacats en la construcció d’una Europa políticament vertebrada, complexa i plural.’
‘Com a estat independent, Catalunya sol·licitarà la immediata adhesió a les Nacions Unides i es comprometrà a respectar i mantenir tots els compromisos i les obligacions internacionals contrets pel Regne d’Espanya que actualment estan en vigor a Catalunya. També s’integrarà en les principals organitzacions internacionals de les quals és actualment membre mitjançant Espanya.’
‘Com a Estat membre de la Unió Europea, la República catalana defensarà un model d’Europa federal, especialment en els àmbits de la fiscalitat, la política exterior i la defensa. Transformarà les actuals delegacions en ambaixades i establirà els convenis necessaris amb el Servei Europeu d’Acció Exterior per garantir la representació dels interessos catalans i l’assistència consular als ciutadans de Catalunya allà on no arribi la representació directa.’
Un estat vinculat al món
‘Des de la ubicació europea, la República catalana s’haurà de plantejar una ambiciosa intervenció a l’àrea mediterrània. Som, també, substancialment i materialment mediterranis. D’origen i de tradició. Per necessitat i per vocació. Continuadament, la Mediterrània ens ha configurat. Som porta i via d’accés i d’arribada del “pont de mar blava”.’
‘També per raons de caràcter històric i cultural, i pel pes que han tingut i tenen en la nostra configuració les migracions d’aquí cap allà i d’allà cap aquí, la nostra República haurà d’establir vincles fraternals amb els pobles d’Amèrica. La Catalunya moderna i contemporània no es pot explicar sense la presència constant d’Amèrica. I no podem renunciar a fer de cap de pont en les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina.’
Organització territorial: vegueries i món local
‘El model d’organització territorial d’una Catalunya independent hauria de tenir en compte, sobretot, els criteris de simplificació, eficiència i eficàcia, els criteris d’aprofundiment democràtic i de protagonisme de la ciutadania, i els criteris de caràcter territorial o d’acomodació de minories històrico-culturals (Aran).’
‘El nou model d’organització territorial requerirà un triple nivell administratiu: municipis, vegueries i estat. Significarà la desaparició de les províncies i la confluència dels consells comarcals i les diputacions en les vegueries, així com el manteniment d’alguns òrgans supramunicipals d’utilitat, com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona.’
‘Tanmateix, cal ser amatents de cara al futur, als models territorials dels estats europeus amb dimensions similars al nostre, que han forjat una administració a dos nivells, l’estatal i el municipal.’
Sistema electoral
‘Catalunya ha de disposar d’un sistema electoral fonamentat en els objectius de democràcia, representació del pluralisme social i cultural, territorialitat, governabilitat i comprensibilitat del sistema per part de la ciutadania.’
‘Esquerra Republicana defensa un nou sistema electoral proporcional que garanteixi un mínim d’escons assignats a cada territori, que assigni a les vegueries un paper primordial en aquesta assignació d’escons pel territori, i que mantingui un nivell de proporcionalitat similar a l’actual.’
‘Des de la perspectiva de l’aprofundiment democràtic, i amb l’objectiu d’afavorir el trencament del clientelisme dels aparells dels partits, som partidaris de desbloquejar les llistes, permetent una alteració de l’ordenació dels candidats a partir d’un determinat percentatge de preferències dels ciutadans.’
Constitució i arquitectura legal
‘Catalunya voldrà, com tota democràcia liberal, fonamentar el seu sistema democràtic en una llei o conjunt de lleis fonamentals d’acord amb les quals es governi l’estat: una constitució.’
‘El model de control constitucional per a Catalunya hauria de ser el concentrat, atesa la nostra tradició jurídica més propera al dret continental. Això comportaria la creació d’un tribunal constitucional català. Aquest model, basat en l’especialització i la divisió de funcions entre judicatura ordinària i tribunal constitucional, comportaria més seguretat jurídica i més congruència amb l’esperit del dret català.’
‘Caldrà també arbitrar un sistema corrector de les tensions entre el poder constituent (sobirania popular) i la supremacia constitucional, que remet al poder constituït i al control de governants i governats d’acord amb una llei suprema.’
‘La Constitució catalana haurà de preveure’n la reforma, quin serà el procediment per efectuar-la i qui ostentarà la iniciativa i la possible moratòria en el procediment de reforma, com també la previsió d’adopció de tractats internacionals i el tipus de relacions de futur amb la resta de territoris que conformen els Països Catalans.’
Exèrcit i ordre públic
‘La Policia de Catalunya està sobradament preparada per assumir les competències actuals de l’estat espanyol en matèria de seguretat, però que cal que el cos de Mossos d’Esquadra es prepari per assumir la vigilància marítima i el control de fronteres i que tingui una mínima dotació per a la vigilància aèria, amb dotacions més pensades per a funcions de seguretat que no pas de defensa.’
‘És desitjable avançar cap a una policia moderna, integrada a Europa i que reflecteixi la societat que serveix.’
‘Els estats democràtics han de tenir el monopoli de la força per garantir els drets, les llibertats i la seguretat de la ciutadania, i per això mateix han d’estar subjectes a clars mecanismes de control democràtic.’
‘S’obren davant nostre tres escenaris entre els quals caldrà escollir en funció del model de sobirania, de país i, també, en funció dels costos i el temps necessari: disposar d’un exèrcit convencional; no tenir exèrcit però acordar un encaix amb els sistemes de defensa europea, mitjançant acords multilaterals en l’àmbit d’un futur euroexèrcit; i no disposar de forces armades ni pertànyer a cap superestructura de defensa compartida a nivell europeu i internacional.’
Model econòmic i de desenvolupament
‘El repte exigeix guanyar competitivitat i seguir sent una economia oberta, amb vocació de participar en la solució de problemes globals com ara els límits físics del creixement, la crisi energètica, la necessitat d’estendre el benestar i els drets socials, o la governança i la regulació del sistema financer mundial.’
‘La República que proposem buscarà construir un cercle virtuós entre un estat del benestar, orientat a la competitivitat sostenible, i una economia productiva que permeti finançar-lo. […] Es tracta d’apostar per una competitivitat basada en el coneixement i la qualitat de vida, en una població culturalment desenvolupada i professionalment creativa, capaç d’innovar.’
‘Com els països europeus més competitius –com Suècia, Finlàndia o Dinamarca–, amb una demografia i un grau d’obertura semblant al de Catalunya, ens hem de proposar assolir alts nivells de productivitat i desenvolupament a partir de la innovació i abandonar la via d’incrementar la competitivitat, com fa l’estat espanyol, a partir de la devaluació de les condicions laborals i de vida.’
Relacions laborals
‘El primer objectiu de la política econòmica de la República haurà de ser la lluita contra l’atur i per l’ocupabilitat de les persones.’
‘La legislació laboral de la República haurà de garantir el diàleg social i la concertació, la democratització de la presa de decisions a l’empresa, coresponsabilitzar els treballadors en la bona marxa de l’empresa, introduir flexibilitat en l’organització i la seguretat en el treball.’
‘En el terreny de la democratització econòmica, seria desitjable caminar en la direcció del model alemany, de forta base industrial i gran coresponsabilitat empresari-accionista-treballador, en el qual els sindicats formen part dels consells d’administració de les grans empreses.’
Estat del benestar
‘De cara a l’objectiu de desenvolupar l’estat del benestar català, resulta particularment inspirador l’exemple socialdemòcrata, propi dels països nòrdics europeus, caracteritzat per tenir com a objectiu la reducció de les desigualtats sòcio-econòmiques mitjançant la universalització de transferències i de determinats serveis a les classes mitjanes i treballadores.’
