06.07.2013 - 06:00
El 13 d’agost del 1713 un exèrcit borbònic format per 4.000 soldats va incendiar Manresa. La meitat de la ciutat, unes 522 cases, van quedar totalment cremades i part del patrimoni de la vila va ser arrasat. Es tracta d’un dels episodis més dramàtics de la ciutat i, segons l’historiador Francesc Serra, va significar el principal exemple de repressió a Catalunya durant la Guerra de Successió (1712-1714). Per commemorar els 300 anys d’aquest episodi, 500 voluntaris recreen avui la crema de Manresa en un espectacle que combinarà música, dansa, teatre i foc. L’esdeveniment, que dura aproximadament 45 minuts, es fa a la Plaça Major.
Ara, 300 anys més tard d’aquests fets, més de 500 voluntaris recrearan el que, segons l’historiador Francesc Serra, va significar ‘un dels episodis més dramàtics de la història de Catalunya’ i que va suposar la crema de 522 cases -la meitat de la ciutat- i la destrucció d’un important patrimoni com l’Església del Carme o la capella de la Mare de Déu de Montserrat. Després d’aquests fets, segons Serra, ‘un munt de ciutats van decidir jurar obediència a Felip de Borbó davant la por i l’amenaça d’aquesta política de terra cremada’.
Segons el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, la data no coincideix exactament amb els 300 anys de l’episodi – que seria el 13 d’agost- per aconseguir una major afluència de manresans a l’acte.
L’esdeveniment d’avui serveix per obrir els actes de commemoració del tricentenari de la Guerra de Successió i tindrà lloc després de l’acte institucional, que es farà al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa i comptarà amb la presència dels alcaldes dels cinc municipis bagencs afectats durant la Guerra de Successió: Cardona, Moià, Talamanca, Castellbell i el Vilar i Sallent. A més, l’acte també comptarà amb la presència del conseller de Presidència, Francesc Homs.
A banda d’aquest espectacle, per commemorar els 300 anys de la Guerra de Successió s’ha creat un itinerari per la ciutat cremada. D’aquesta manera, s’han instal·lat quatre plaques en llocs emblemàtics i un tòtem informatiu que formarà part de la Ruta 1714, finançada pel Museu d’Història de Catalunya. A més, la commemoració també compta amb un conjunt d’actes com conferències, exposicions o la publicació d’un dossier monogràfic sobre aquests fets.
