01.07.2013 - 23:00
Quan una entitat com la Mancomunitat enceta un projecte de l’envergadura que comporta un premi literari, s’enceta una barreja d’incerteses, i en certa manera, d’angúnies, perquè ningú no té un DIARI DE REVELACIONS (1993) que puga asegurar que el finançament, la perseverància de l’editorial, o la fidelitat dels lectors tindrà la continuïtat que desitges.
Però un equip es va arriscar, va amalgamar els CINC LAIS (1994) els quinze, els vint-i-cinc, els dos-cents vint-i-cinc lais, tirà al riu Albaida les pors i apostà per Eros, un déu sensual. Potser fou perquè la nostra comarca s’ha de disfrutar en tots els sentits, en totes les seues manifestacions, en tots els seus comportaments, en totes les seues edats, en LES QUATRE EDATS D’EROS (1995).
I les nits de Sant Joan, els vallalbaidins encetaven cada any una novel·la que els sumergia en el DOMINI DEL PLAER (1996) i convertia les ardoroses nits d’estiu, tot i que a les vinyes encara penjaven les arracades, en plaents DIES DE VEREMA (1997).
No devia ser fàcil la feina any rere any d’enllestir la convocatòria i preparar el lliurament, però TRINQUET TRINCANT (1998) ja anem per la vintena edició, cosa que vol dir que hem superat la indecisió que comporta l’adolescència i hem eixit definitivament de L’OMBRA DE HAMLET (2000).
I així hem trobat un món d’EVASIONS EFÍMERES (2001) on no entren els tràfecs de les rutines diàries, ni els misteris de les economies globalitzades, i l’ANÀLISI (2002) de les causes i les conseqüències, i els comptes laberíntics es desdibuxen en obrir un llibre que ens retorna a L’AURORA (2003) dels sentits i les tremolors.
A FOC LENT (2004), amb moments d’èxtasi barrejats amb moments de desconcert hem seguit tirant endavant este projecte de fer la Vall present fora del nostre àmbit comarcal, decidits, ambiciosos com aquell que porta una cuirassa amb MUGRONS DE TITANI (2005).
No ens calgueren endevins ni ORACLES IMMINENTS (2006) perquè portàvem l’empenta del convenciment que escolta però no escolta i l’esperança que continua resintint més enllà del que es considera raonable.
Ara, després de vint anys de premis, ara que podem llegir l’admiració en els que ens coneixen, ara que tenim um passat i recordem amb ulls amarats i PELL DE PRUNA (2007) les històries llegides… ara és quan seguim tenint cada vegada més i més DESIG DE PARAULES (2008).
LA DONA SENSE ATRIBUTS (2009) no ens va impedir de despertar-nos SOMNIANT AMB ALEXIA (2010) ni somniar amb Aleixa ens va privar de gaudir d’un viatge a terres llunyanes en LA FLOR DE HANAKO (2011). Tampoc aquell viatge que encara tenim ben present no ens impedirà de disfrutar de les experiències eròtiques de totes les VIDES LASCIVES (2012) que avui ens presenta l’editorial Bromera.
En acabar-lo de llegir, esperarem amb impaciència maleses, promeses, secrets, teràpies, confidències, pecats, delictes, amants, olors, picades, desitjos que potser no podrem acomplir, però que segur que estaran al llibre que tot seguit premiarem.
Felicitacions a tots els qui en estos 20 anys han fet possible el PREMI DE LITERATURA ERÒTICA.
Bona nit i moltes gràcies.
(l’Olleria, 28 de juny de 2013)
