02.07.2013 - 06:00
‘L’argument més ferm que justificaria el dret unilateral de secessió de Catalunya seria la negativa constant d’Espanya a concedir una autonomia adequada.’ Ho diu en aquesta entrevista a VilaWeb Allen Buchanan, catedràtic de Duke (EUA), un dels teòrics sobre els processos de secessió més reconeguts internacionalment. Va reflexionar sobre els límits del dret de secessió a ‘Secession‘ (1991), el seu llibre de referència. Arran de l’edició del llibre en espanyol, Buchanan ha començat a parlar del procés català. I en aquesta entrevista parla sobre quins arguments justificarien la secessió de Catalunya, quina reacció podria tenir Espanya i com es podria disposar una mediació internacional entre Catalunya i Espanya.
—Quins són els principals arguments que justifiquen el dret de secessió de Catalunya?
—Hi ha un grapat d’arguments a favor de la secessió de Catalunya. Però cal distingir entre els arguments a favor de la secessió i els arguments que estableixen un dret unilateral de secessió. Els primer són simplement consideracions que mostren que la secessió seria una bona cosa per a Catalunya, però no poden ser suficients per a concloure fermament que Catalunya té el dret unilateral de secessió. En el primer grup d’arguments, n’hi ha de basats en la diferència cultural i lingüística i en la hipòtesi que la democràcia i les funcions de l’estat i del benestar funcionarien millor a escala regional (és a dir, Catalunya).
—I doncs, quins són els arguments que justifiquen la secessió unilateral?
—Segons la meva opinió, els únics arguments que poden establir un dret unilateral de secessió en el cas català són: primer, un argument que demostri que Catalunya és sotmesa a una redistribució discriminatòria seriosa i permanent; i segon, un argument que demostri que Espanya es nega persistentment a concedir l’autonomia adequada a Catalunya dins l’estat espanyol. Els arguments sobre la redistribució discriminatòria són complicats, perquè requereixen unes xifres que es puguin defensar sobre què és just o equitatiu en termes de redistribució dins l’estat, i hi ha molt desacord i molta incertesa sobre aquesta qüestió. Crec que l’argument més ferm per a un dret unilateral de secessió en el cas de Catalunya és el segon, el de la negativa constant d’Espanya a concedir una autonomia adequada. Això no vol dir que descarti els aspectes culturals o lingüístics; tan sols crec que és improbable que siguin els adequats per a l’establiment d’un dret unilateral de secessió en aquest cas.
—El govern català vol que Espanya accepti un referèndum. Penseu que el govern espanyol s’hi avindrà finalment?
—No sé com reaccionarà Espanya a un referèndum sobre la secessió de Catalunya. Espanya podria, en primer lloc, provar d’impedir-lo; en segon lloc, permetre que es fes, però menystenir-lo; en tercer lloc, permetre que es fes i, si el resultat fos a favor de la secessió, donar-hi validesa i començar el procés de secessió; i, en quart lloc, permetre’l i, si és favorable a la secessió, comprometre’s públicament a les negociacions sobre una possible secessió, sense comprometre’s amb la secessió de Catalunya. La Cort Suprema del Canadà, en una sentència de referència sobre la possible secessió del Quebec, va dir que el govern del Canadà tenia l’obligació de negociar de bona fe sobre la possible secessió si hi hagués una clara majoria a favor de la secessió en el referèndum del Quebec. Jo crec –i és tan sols una suposició- que Espanya no prendrà aquest camí canadenc. Crec que seria millor si l’agafés, o, com a resposta a un referèndum a favor de la secessió, oferís a Catalunya una autonomia substancial, amb alguna mena de garantia creïble que l’acord d’autonomia no es trencaria (per exemple, per part del Tribunal Constitucional).
—Què penseu que farà Espanya finalment? Penseu que hi haurà una oferta atractiva a Catalunya, de caire federal?
—Jo no sóc expert en la constitució espanyola, però es podria argumentar que és prou vaga en qüestions d’autonomia perquè no hi hagués cap obstacle constitucional que impedís a Espanya d’oferir una autonomia substancial a Catalunya, com la que té el País Basc. No veig clar si els catalans trobarien que una tal solució fóra satisfactòria –especialment si no hi ha unes garanties fermes que Espanya, més endavant, no pugui debilitar l’autonomia de Catalunya.
—Si no és possible d’arribar a cap solució consensuada, què pot fer el govern català per complir el compromís de consultar els ciutadans?
—Si Espanya menysté un fort mandat per a la secessió en un referèndum ben fet i, alhora, no presenta una oferta creïble de més autonomia, crec que el govern català haurà de cercar suport internacional (a l’ONU) o regional (a la UE) per pressionar Espanya a cooperar.
—La comunitat internacional, quan i com hauria d’intervenir en el procés català? Quan s’hauria de fer la mediació?
—Per més que he dit que hi hauria un cas en què caldria la mediació regional o internacional sobre la secessió de Catalunya, m’agradaria fer èmfasi que la UE, molt comprensiblement, es podria resistir a exercir aquest paper. Per una qüestió: perquè tindria por de crear un precedent, perquè seria cridada a intervenir en més conflictes d’autodeterminació. Potser una solució més realista seria la mediació d’un grup d’alt nivell creat amb aquest propòsit i format per estadistes i juristes de prestigi.
—Per què penseu que Espanya no tracta el cas català de la mateixa manera que el Canadà va fer amb el Quebec o el Regne Unit amb Escòcia?
—No sé per què Espanya no ha agafat el camí del Canadà o el Regne Unit (que ha dit que si el resultat del referèndum del 2014 a Escòcia fos a favor de la secessió, hi cooperaria). Espero que es pugui pressionar Espanya perquè ho faci.
—Hi ha sectors de l’exèrcit espanyol que s’han manifestat inquiets pel procés català, i fins i tot hi ha hagut amenaces. Creieu que Espanya farà servir l’amenaça militar?
—No sé si Espanya utilitzaria la força per impedir la secessió de Catalunya. Dubto que ho fes d’una manera directa. No obstant això, sempre hi ha el risc que la violència s’esdevingui espontàniament o com a resultat d’alguna mena de malentès.
—Creieu que l’estat català seria viable?
—Crec que una Catalunya independent seria viable, si no fos que el procés de ‘divorci’ amb Espanya resultés destructiu, amb perjudicis per a l’economia catalana.
