01.07.2013 - 16:07
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha traslladat a la mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es mostra contrària a la Proposició no de llei presentada pel PP relativa a l’origen del valencià (provinent de l’iber) i on es reclamava a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola un canvi en la definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua catalana. L’entitat considera que el text presentat pel PP vulnera l’ordenament jurídic perquè ignora el ‘Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’ emès per l’AVL i perquè no respecta la normativa lingüística oficial.
En la seva declaració institucional, l’AVL manifesta que amb el valencià ‘com ocorre en qualsevol altre idioma, s’ha configurat al llarg de la història amb aportacions de les diferents civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van assentar en l’actual territori valencià’.
En aquest sentit però deixa clar que ‘el valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l’onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics, que mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis’.
L’AVL emmarca aquestes particularitats del català en el llegat que han deixat altres pobles als diferents territoris (l’àrab, l’aragonés, el castellà, el francés o l’occità) i deixa clar que ‘les relíquies dels pobles remots, com l’iber, són inexistents o imperceptibles’.
L’Acadèmia recorda que el 9 de febrer de 2005 es va efectuar i aprovar per unanimitat el ‘Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’ com a entitat normativa i reguladora de la llengua segons l’Estatut valencià i que aquest va ser comunicat a les Corts Valencianes. L’AVL confia que els serveis de documentació del parlament valencià puguin fer arribar al portaveu del PP aquest dictamen.
L’entitat insta a la mesa de les Corts a comunicar, tant al grup parlamentari popular com a la resta de grups parlamentaris, que el text de la proposició no de llei ‘vulnera l’ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial -com el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià- emès per l’AVL, la institució normativa de l’idioma valencià’. L’entitat afegeix que no respecta, en la redacció, la normativa lingüística oficial de l’AVL, la qual ‘és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana’ –segons l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia.
L’Acadèmia conclou reclamant ‘fermesa als grups parlamentaris que no s’utilitze la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians’.
Aquest text respon a la Proposició no de llei d’especial urgència a les Corts Valencianes presentada pel PP el passat dia 13 de juny instant a que el govern valencià s’adreci a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè aquesta reconegui al diccionari que el valencià és una llengua pròpia diferenciada de la llengua catalana.
La proposició està escrita amb termes poc normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic com ‘ab’, ‘llenguage’, ‘aixina’, ‘periodos’, ‘bolletí’ o ‘llingüistes’, entre altres. Al text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al segle VI abans de Crist en l’època dels ibers, i que ha arribat fins a l’actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins.