26.06.2013 - 15:25
Carles Viver Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, considera que la consulta d’autodeterminació pot optar ‘per la via dels fets’ si el govern espanyol no l’autoritza. ‘Si l’ordenament jurídic no es fa servir per canalitzar les reivindicacions polítiques, si no per frenar-les, es poden obrir altres vies en què el Dret té poc a dir’, ha afirmat en la seva intervenció davant la comissió parlamentària d’Afers Institucionals, en què ha defensat l’informe de l’IEA sobre les vies per a una consulta.
Pi-Sunyer ha explicat que, com a jurista, no li agradaria arribar al punt d’haver de contemplar accions fora del camí jurídic, però ha defensat la possibilitat d’obrir vies ‘purament polítiques’ si l’estat bloqueja totes les opcions legals.
L’informe de l’IEA sosté que la consulta es podria convocar amb l’actual llei de consultes refrendària, que es troba recorreguda pel govern espanyol al Tribunal Constitucional, o bé amb la llei de consultes no refrendàries que prepara el parlament, o bé, també, amb una autorització expressa de l’estat a la Generalitat. I encara dues vies més, que passen per reformar la constitució espanyola, modificant-ne l’article 150.2 o el 92, amb l’objectiu d’autoritzar a les comunitats autònomes de fer una consulta d’aquestes característiques.
El text afegeix que, davant d’una negativa de l’estat a negociar aquestes vies, l’organització d’una consulta se situaria en un àmbit purament polític que permetria a la Generalitat ‘la possibilitat de fer servir legítimament vies alternatives de convocatòria de consultes (com ara consultes no oficials o eleccions plebiscitàries) que, si fes falta, podries ser implementades a través de declaracions unilaterals del parlament’.
Preguntat per una possible declaració unilateral d’independència, Pi-Senyer ha explicat que les vies unilaterals no eren pas il·lícites, tot i que sí limitades des del punt de vista del Dret’, i ha fet referència a la doctrina derivada del cas de Kosove.
Ha apostat per no pressuposar la negativa de l’estat a una consulta legal, però ha destacat que si finalment s’hi nega seria important deixar clar a nivell intern i a la comunitat internacional que el govern espanyol s’ha oposat a autoritzar-la.
