‘No és el moment de perdre institucions que defensin els nostres drets’

‘El Col·legi d’Advocats ha incorregut en silencis vergonyants.’ Jordi Domingo, aspirant a degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, descriu així la pèrdua de funció pública de la institució, que ha deixat de participar en els debats socials. ‘Ha dimitit com a referent social i ha de recuperar aquesta funció immediatament’, diu Domingo, que encapçala la candidatura ‘Per Fer‘, la més renovadora. Però encara va més enllà i diu que el col·legi és governat per minories ‘que es van passant el porró’. Per Domingo és precisament aquesta endogàmia que ha convertit el Col·legi en una institució estèril. En aquesta entrevista demana un col·legi connectat i implicat amb la societat, que defensi drets fonamentals com el de decidir i que esdevingui novament un referent social i jurídic. Les eleccions són demà i més de vint mil advocats són cridats a les urnes.

—El col·legi va tenir un paper rellevant en la transició. En certa manera ara en vivim una altra. De quina manera pot participar-hi?
—La situació del país, en tots els sentits, reclama un col·legi fort i socialment implicat. I no és ni l’una cosa ni l’altra. I dic en tots els sentits perquè no es pot mantenir impassible davant el deteriorament del sistema democràtic. No es pot desentendre de la constant reducció de drets socials i civils. Un exemple clar d’això és el dret de decidir. El col·legi, com a referent jurídic, hi ha d’intervenir. Nosaltres sempre hem dit: ‘Els advocats som la frontissa entre els poders legislatiu, executiu i judicial amb la societat civil.’ Aquest paper de frontissa l’hem de jugar de manera decidida, amb coratge. Ho podem fer cadascú de nosaltres de manera individual, però la institució que ens representa, que és el Col·legi d’Advocats, ho ha de fer de manera contundent. Perquè li toca i perquè el país ho necessita.

—El lema de campanya és ‘Hem de sacsejar el Col·legi. Tenim molt per fer’. Què és tot això que cal fer?
—Parlem de tres elements, que per nosaltres han estat els eixos de la campanya. En primer lloc, recuperar el protagonisme social del col·legi, perquè heu de pensar que hi ha una voluntat explícita interna de mantenir-se al marge de tots els debats socials, i això ha de canviar; en segon lloc, trencar de manera decidida i clara l’endogàmia que hi ha instal·lada per obrir finestres i portes a tothom; i, finalment, recuperar la catalanitat del col·legi, que s’ha anat perdent sistemàticament aquests últims anys, i defensar clarament el dret de decidir.

—Comencem pel tercer. La defensa del dret de decidir.
—Per nosaltres el dret de decidir és un dret fonamental. I el col·legi ha de defensar els drets fonamentals. El dret de decidir és tan innegociable com la llibertat d’expressió o el no a la pena de mort. Són drets immutables. Poden canviar les lleis i les constitucions, però no els drets fonamentals. El col·legi ha de ser un referent en la defensa dels drets humans i fonamentals, inclòs el dret de decidir. I no ho és.

—El dret de decidir també ha entrat en campanya a l’hora de programar debats electorals…
—Sí. Hi va haver un episodi lamentable. L’actual junta, en un enèsim intent de no promoure la participació, va mirar d’impedir que es fes un debat electoral, en el qual s’havia de parlar del dret de decidir. Nosaltres vam fer-ne la proposta formal i el col·legi hi va posar tota mena d’entrebancs. Va fer una invitació clara i rotunda perquè no es fes. Finalment han hagut de cedir i avui, el dia abans de les eleccions, es fa un debat amb totes les candidatures.

—Parlàveu d’endogàmia. A què us referíeu? Què és l’endogàmia del col·legi?
—L’endogàmia vol dir que a força de garantir la no-participació dels col·legiats en la vida col·legial unes minories en mantenen el control. Parlem d’un col·legi que havia estat capdavanter en la defensa dels drets humans i socials en la dictadura, el franquisme tardà, la transició, referent social per a tota la societat catalana, etc. El col·legi opinava, deia, es manifestava jurídicament, etc. Però aquest col·legi, tot d’una, desapareix com a referent social i la gent que el gestiona s’adona que la no-participació els interessa perquè els perpetua i permet que unes poques minories es passin el porró. Són minories que es va succeint en les juntes i els òrgans de govern. L’endogàmia és això, aquesta retroalimentació que empetiteix el col·legi, i la volem trencar.

—El tercer eix del qual parlàveu és justament aquest, recuperar aquesta funció social…
—Sí. El col·legi ha dimitit com a referent social i ha de recuperar aquesta funció immediatament. Actualment hi ha una clara voluntat política de la institució de no participar en absolut en cap debat social. I aquest és un col·legi que havia organitzat, per exemple, el Congrés de Cultura Catalana. Tenia un pes important. Darrerament, quan ha fet alguna mena de manifestació pública l’ha feta tard i malament. En moltes altres ocasions ha incorregut en silencis vergonyants.

—Per exemple?
—Doncs per exemple la resposta a la sentència contra l’estatut. El col·legi s’hi va lluir. Va arribar tard, quan ja no tenia sentit, tothom s’havia manifestat i, a més, va ser lamentable. El col·legi va fer una nota absolutament inintel·ligible i poc digna de la institució. Volia ser tan políticament correcta i empírica que era de tot menys clara i rotunda. I d’exemples d’aquests n’hi ha un sac. El col·legi ha de deixar d’anar a remolc del fets. No volent trepitjar ulls de poll s’ha tornat estèril.

—En un dels vídeos de campanya també dieu que cal un tsunami…
—Cal un tsunami de gent votant a les eleccions. Penseu que hi ha gairebé 24.000 advocats al cens electoral, dels quals només solen votar 3.000 o 4.000. I al final gestionen el col·legi cinc-cents o sis-cents advocats. És una vergonya, perquè hi ha una gran desafecció interna causada i promoguda per la mateixa institució.

—La mateixa institució promou la desafecció?
—Un exemple: som al segle XXI i els estatuts del col·legi recullen el vot electrònic, però en canvi no s’ha fet res per instaurar-lo. El Col·legi de Màlaga va instaurar el vot electrònic l’any passat i hi va votar el 51% dels censats. No cal dir res més. Nosaltres hem de fer que el màxim de gent possible vagi a votar per aconseguir el canvi que volem. Perquè si només van a votar les bosses de vot captiu de l’endogàmia, a una candidatura com la nostra, que advoca pel canvi radical i el dret de decidir, li serà més difícil. En canvi, si multipliquem la participació, estem segurs que guanyarem.

—El torn d’ofici també és un dels temes clau de la campanya. Quina posició hi té la vostra candidatura?
—És un tema fonamental, un dels temes clau de la campanya, sí. Nosaltres n’hem fet una defensa decidida i contundent. Pensem que el torn d’ofici és un servei públic absolutament essencial i irrenunciable. Per tant, no es pot privatitzar. En segon lloc, l’advocat que el faci ha de tenir una retribució digna i sense dilacions, més enllà de les retallades que hi pugui haver. En tercer lloc, cal garantir-ne una oficina permanent als jutjats. I, en quart lloc, cal que el col·legi negociï amb qui sigui perquè es redueixin les esperes inútils a les comissaries per prendre declaració a detinguts, etc. Per tant, defensa a ultrança del torn d’ofici.

—De debats jurídics en què el col·legi podria intervenir, ara en tenim uns quants sobre la taula. Començant pel referèndum, la possible constitució d’un nou estat, etc.
—El col·legi ha de defensar el dret de decidir dels ciutadans amb totes les forces, sense matisos, perquè, com dèiem, és un dret fonamental. El col·legi té eines per a ajudar i empènyer en aquesta direcció, perquè es pugui fer la consulta d’una manera legal i reconeguda. I, així que els ciutadans hagin decidit, ha de defensar la legitimitat del resultat, sigui quin sigui. La independència és una qüestió que pertany als ciutadans i al parlament. Però el dret de decidir és de tothom i s’ha de defensar.

—Amb un nou estat hi haurà molta feina jurídica per fer…
—Oi tant! I s’haurà de fer ben feta, des de zero, per no cometre ni repetir errors. Arribats en aquest punt, el Col·legi d’Advocats tindrà un paper molt important. Penseu que si el col·legi va ser essencial en una dictadura primer i en un procés constituent després, també ho haurà de ser forçosament en el moment de construir un nou estat. La definició de les funcions del col·legi als seus estatuts és molt clara: ‘Ha de vetllar perquè els advocats puguin defensar amb garanties els interessos de la societat civil.’ Doncs volem guanyar les eleccions perquè ho pugui fer.

—Com ha de ser el Col·legi d’Advocats que necessita el país?
—Vivim una situació de crisi social i política vinculada a aspectes jurídics i a la defensa de drets fonamentals. Si la institució que és paradigma dels drets fonamentals no actua i no es compromet amb la societat, vol dir que hem perdut una batalla. Ja perdem batalles cada dia contra el món financer mentre la democràcia va perdent peces pel camí. No és moment de perdre institucions que defensin els nostres drets.

—S’ha dit que sou el candidat 2.0. Us agrada aquesta denominació?
—Bé, vam ser la primera candidatura que vam començar a utilitzar les xarxes socials, que vam fer vídeos frescs i actuals, etc. En això hem estat pioners. Som una candidatura rupturista en diversos sentits i en això també. Tant en l’àmbit del programa com tecnològic o comunicatiu, volem ser els primers. De fet, algunes de les altres candidatures ens han anat a remolc i han recollit algunes idees o iniciatives nostres.

—Hi ha nou candidatures. En què us diferencieu?
—D’aquestes nou, nomes n’hi ha cinc de completes, és a dir, per al deganat i amb candidats suficients per a la junta. D’aquestes cinc, n’hi ha dues amb poques opcions, raonablement: una es focalitza en la defensa del torn d’ofici i promou l’apoliticisme del col·legi i una altra és clarament espanyolista i contra de la catalanitat de la institució. En resten tres: dues són continuistes perquè provenen de la junta actual i la tercera, que és un canvi radical, és la nostra. Cap d’aquestes de les altres dues tampoc no demana la recuperació de la catalanitat i la defensa del dret de decidir com ho fem nosaltres. A més, per exemple, som l’única candidatura que no proposa que es diferenciï entre l’exercent i el no exercent a l’hora de tenir vots dins de les juntes. Els no exercents, ara com ara, tenen menys drets i menys vots. Un dels nostres lemes és: ‘El Col·legi, pel no exercent, també existeix.’ En un moment com aquest, és un actiu que no podem deixar escapar si volem un col·legi fort. I som l’única candidatura que ho promou!

—Per acabar: per què us presenteu?
—Per tot això que hem dit i perquè hem fet una candidatura molt potent i diferent del que es fa normalment. Històricament, al Col·legi d’Advocats, s’han fet primer les candidatures i després el programa. Primer, dins de l’endogàmia, es buscava gent que representés diferents grups d’influència i després es feia el programa per complir l’expedient. Nosaltres ho hem fet al revés. Primer hem creat els eixos vertebradors del programa. I després hem cercat gent que se’ls cregués. He anat persona a persona. Hi ha qui m’ha dit que no volia formar-ne part pel compromís social que representava. I hi ha gent que m’ha dit que el dret de decidir no el podia assumir com a propi de manera pública. I jo els deia, cap problema. Però puc donar absoluta fe que tots els que formen la meva candidatura es creuen a fons el programa. Hi puc posar la mà al foc i això és una cosa nova. Crec que en la situació crítica que viu el país això és fonamental. Ara que vivim una situació de crisi de valors, de necessitat de regeneració ètica i democràtica, que el Col·legi d’Advocats no sigui capaç de fer-ne bandera vol dir alguna cosa. Cal que qui dirigeixi el col·legi entengui la societat en què vivim i entengui que el col·legi no hi pot viure d’esquena. Jo em presento a les eleccions per aconseguir que tot això canviï d’una vegada, perquè he reunit un equip que té aquest mateix objectiu i se’l creu i perquè el país ho necessita.