Josefa Contijoch guanya el premi Crexells amb ‘Sense alè’

  • L'autora lloa el paper de les editorials petites en el moment actual: 'El futur de la literatura depèn d'elles'

VilaWeb

Redacció

22.06.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptora manlleuenca Josefa Contijoch és la guanyadora del 42è Premi Crexells amb l’obra ‘Sense alè’ (Edicions 1984), una novel·la amb pinzellades autobiogràfiques que el jurat ha qualificat d”híbrida i d’autoficció’. ‘Sense alè’, que ja ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona i el Crítica Serra d’Or, tracta sobre la mort violenta d’una amiga de la protagonista; la commoció la mou a indagar, restituir i fer justícia.

‘Un bon dia m’hi vaig ficar, per saber què havia passat, i vaig recuperar cartes que tenia d’ella; no vaig aclarir de cap manera com va anar el fet real de la mort, entre altres coses perquè l’únic noi que podia saber-ne coses també era mort i per això vaig decidir d’invertar-me els fets escrivint; al llibre n’hi ha versions diverses, de la mort, segurament cap de real’, explicava ahir Contijoch, que es va mostrar profundament agraïda pel premi, alhora que sorpresa. ‘Jo ja estava contenta que m’editessin el llibre i aquí ho donava per acabat; tots aquests premis m’han sorprès molt agradablement i al mateix temps m’honoren perquè vol dir que a més de a l’editor i a mi mateixa, la novel·la agrada i interessa a altra gent.’

‘Vocació de narració lliure i desbocada’

Per Contijoch el llibre és una novel·la, encara que el mateix editor qualifiqui l’obra de ‘no novel·la’ pel particular estil d’escriptura, molt proper a la poesia. ‘Diguem-ne com vulguem, però el que és segur és que hi ha una gran vocació de narració lliure, totalment desbocada, sense cap control i amb un gran respecte poètic per la paraula’, va dir Contijoch. L’escriptora va explicar que tenia altres projectes al cap, però que de moment, potser per la intensitat del relat, encara no havia aconseguit separar-se prou de l’obra premiada per a començar-ne una altra. ‘Encara porto el cordó umbilical del “Sense alè” i mentre el porto no puc entrar a fer res de nou; senzillament no m’hi puc posar’.

‘El futur de la literatura depèn de les editorials petites’

‘Algú ha de mantenir el foc encès’, va dir Contijoch, referint-se a les editorials petites del nostre país, en contraposició a la concentració empresarial de les grans editorials –en una referència explícita a Planeta. Dels grans grups editorials, va dir, amb duresa: ‘no saben què vol dir l’ètica’. Per l’autora, ‘ara només queden els independents’ i és fonamental que creixin ‘més editorials petites perquè sinó aquest monstre s’ho menja tot i només dóna ferralla’. ‘El futur de la literatura depèn de les editorials petites’, va reblar.

Votacions obertes als clubs de lectura

Una de les novetats d’enguany ha estat el sistema de votació del guanyador d’entre els finalistes triats pel jurat. Enguany han pogut votar també els clubs de lectura de les biblioteques públiques de Catalunya i del Consorci de biblioteques de Barcelona, a més dels socis de l’Ateneu. No obstant això, dels 3.800 socis de l’Ateneu Barcelonès només n’han votat 120. I han participat en la votació 35 clubs de lectura.

De tots aquests vots, el 36,1% ha estat per ‘Sense alè’, el 32,9% per ‘La dona que es va perdre’ i el 20,7% per l’obra ‘No et miris el Riu’. 

El premi s’ha lliurat aquest vespre en el marc de l’acte la ‘Revetlla literària’ i que és un avançament literari de la revetlla de Sant Joan. El premi compta amb una dotació de 4.000 euros i el guardó és una obra de l’artista plàstic Antoni Llena. 

L’Ateneu Barcelonès ha recordat que el Premi Crexells de novel·la manté els objectius d’impulsar l’excel·lència de les lletres catalanes ressaltant les millors novel·les publicades; promoure la lectura com a instrument d’autoformació i d’aprenentatge i estimular el coneixement crític de la literatura catalana a través de la participació activa dels lectors. 
El jurat, presidit pel vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès, Lluís Reales, és compost per Ramon Pla, Carme Arnau, Pilar Argudo, Ricard Ruiz i Xavier Pla.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem