20.06.2013 - 13:12
El ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, ha estat entrevistat a Rac1 aquest matí i ha mirat d’escapolir-se de respondre per què no respecten els drets de rebre educació en català a més de cent vint mil famílies valencianes de tots els cicles i, en canvi, posen tanta atenció als casos aïllats que hi pugui haver a Catalunya respecte l’ensenyament en castellà. El periodista Vicent Sanchis li ha retret també que com a ministre de Cultura no prengui partit sobre la unitat de la llengua. I Wert diu que no té tan clar que la qüestió de la unitat de la llengua sigui tan sols una qüestió cultural i que cal respectar les competències de les comunitats autònomes.
A continuació, Sanchis li etziba que és sorprenent la preocupació extrema que té el govern espanyol per garantir els drets lingüístics dels xiquets catalans que els seus pares volen que el castellà sigui la llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya. Sanchis explica que l’argumentació del govern espanyol és que hi ha sentències que reconeixen aquest dret i, com que no es compleixen, fan aquesta llei que porta el seu nom. I li recorda que l’any passat no es va reconèixer aquest dret a dotze mil famílies valencianes que van demanar que els seus fills poguessin estudiar en línies en català. Un instants abans en l’entrevista, Wert havia dit tenia cinc milions d’euros reservats per ajudar a escolaritzar en castellà els nens que ho havien demanat a Catalunya. I Sanchis li demana si té una dotació pressupostària pels dotze mil que no reben l’educació en la llengua que volen al País Valencià.
En la resposta, Wert ha argüit unes raons jurídiques i s’ha posat a parlar de les competències sobre els programes educatius i ha dit que l’atenció de les demandes d’escolarització també depèn dels governs autonòmics. Però ha justificat que els nens valencians no tenen dret a demanar una opció lingüística determinada perquè el sistema educatiu valencià és de bilingüisme integrat, a diferència del cas de Catalunya. I afegeix que el raonament es fa des de la premissa que no es pot excloure el castellà en aquells sistemes que opten per la llengua de la comunitat com a vehicular.
Però Sanchis li ha tornat a fer la pregunta de forma més directa aquesta vegada. Li ha preguntat perquè cent vint mil famílies que volien escolaritzar els fills en català al País Valencià no tenen els mateixos drets pel govern espanyol que les dotze que demanen ser escolaritzats en castellà a Catalunya. I Wert s’ha mirat d’escapolir i ha dit que la consignació dels diners que té reservats té un plantejament ‘purament formal’ i que es basa en una estimació de cara a l’any que ve, però que no saben quina serà la demanda real. Aleshores, Sanchis li recrimina que tan sols volen atendre els drets dels que reivindiquin ser escolaritzats en castellà. Aquí Wert ja no vol respondre: ‘M’agradaria continuar aprofundint, però crec que hi ha prou complexitat tècnica perquè en Jordi [Basté] ens faci fora de l’estudi.’ I en Basté li demana que respongui: ‘Per què aquí sí i al País Valencià no?’ Wert respon: ‘Jo crec que això és una interpretació.’ I Basté: ‘Són fets, són evidències.’ I Wert surt del tema: ‘L’expressió valencià, català, basc o gallec no surt a la LOMCE. Es parla en termes generals.’ I Sanchis remata: ‘Si aquests cinc milions s’han de repartir entre les mil famílies catalanes i les dotze mil famílies valencianes, ja em sembla bé.’
