14.06.2013 - 17:20
‘Abans del referèndum, Rajoy ens diu que ens vindran totes les pestes bíbliques, però al final vindran a negociar’, diu l’economista Xavier Sala i Martin, que ahir feia una explicació de la teoria de jocs aplicada a la independència de Catalunya. El politòleg Joan Barceló Soler conclou en un estudi que ha titulat ‘The battle for the secession: Catalonia versus Spain‘ (pdf) i que es basa en aquesta teoria que l’escenari més plausible seria una secessió pactada entre Catalunya i Espanya, perquè convé a totes dues parts. En el programa Divendres de TV3, Sala i Martin en parlava de manera entenedora.
El professor de la Universitat de Columbia parla així: ‘Quan ara els sentim xisclar, els hem de dir “molt bé, xaval, ja sabem quin és el joc”. Si votem i decidim marxar, canviaran d’opinió. Perquè si s’encaparren en castigar-nos, i ens diuen que ens vetaran a Europa, només cal agafar el mapa de carreteres d’Europa i veure que per anar a Europa ells han de passar per Catalunya; si posen una frontera i diuen que vetaran Catalunya, seran ells qui lleparan. Per tant, l’amenaça no és creïble. Sabem que al final hauran de negociar’.
I encara posa un altre exemple, sobre la negociació del deute públic. ‘Ara Espanya té un deute de més o menys el 100% del PIB, i tenen prou feina a pagar-lo. És un deute seu, són uns paperets que hi diu ‘el reino de España pagará…’. Si nosaltres marxem, ells seguiran essent el ‘reino de España’, ells hauran de tornar tots els calés. Si tenen el mateix deute i un 20% menys de PIB, el deute en relació amb el PIB es dispararà per sobre del 125%, i no ho podran pagar. Aleshores ens vindran a nosaltres i ens diran assumiu vosaltres una part del deute. I nosaltres direm sí, negociem, però oi que no ens fareu boicot a Europa? Al final serà bo per a tothom que hi hagi una entesa.’
L’estudi sobre la teoria de jocs
En el seu estudi,Barceló aplica la teoria dels jocs i l’equillibri de John Forbes Nash al conflicte entre el govern català i l’espanyol arran del procés d’autodeterminació de Catalunya. Fent previsions d’escenaris diversos, calculant fortaleses i debilitats de Mas i de Rajoy en els posicionaments diversos que poden prendre a mesura que avanci el procés, conclou que la secessió pactada és la millor solució per a ‘tots dos jugadors’
Si el resultat de les consulta és negatiu, es mantindrà l’status quo, diu Barceló, però si és positiu, a favor de la independència, començarà un nou procés de negociació. La decisió depèn de si Mas escull la secessió, i de si Rajoy decideix de fer la separació de manera amistosa o conflictiva. Si la secessió es fa de manera amistosa, això implicarà directament un reconeixement internacional, l’entrada directa a la UE i al mercat únic, que Catalunya assumeixi aproximadament un 20% del deute públic de l’estat espanyol i que s’aturi un dèficit fiscal del 8,5% del PIB anual.
Si es fes de manera conflictiva, no hi hauria el reconeixement internacional garantit, es podria denegar l’accés a la UE, hi podria haver boicot per part d’Espanya de productes catalans; Espanya quedaria tancada en la península sense connexió amb Europa; s’aturaria igualment el dèficit fiscal català i Espanya assumiria tot el deute públic, inclosa la part proporcional que correspondria a Catalunya.
Tenint en compte això, Barceló diu que Mas preferiria un procés de secessió amistós, però també preferiria la no secessió més que no la secessió conflictiva. Rajoy, en canvi, tot i que hauria de preferir una independència amistosa que no pas una secessió conflictiva, preferiria per sobre de tot que no hi hagués cap mena de secessió. ‘En el joc final, assumint que hi ha menys d’un cinquanta per cent de probabilitats que Rajoy utilitzés la intervenció militar, Rajoy podria utilitzar una intervenció política per a aturar el procés, tot i que Mas tiraria endavant igualment’, afegeix. ‘El punt d’equilibri és la secessió pactada’, remarca Barceló, que conclou: ‘Això portaria a la creació d’un nou estat en la comunitat internacional: Catalunya’
