Damián Barreiro: ‘Pas a pas, arribarem algun dia a l’últim Conciertu pola Oficialidá’

Fa vint-i-cinc anys, l’associació cultural Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) va decidir d’organitzar una activitat per difondre, d’una manera festiva, i reivindicativa, l’exigència de l’oficialitat com a mitjà per a garantir els drets lingüístics dels asturianoparlants. Era el primer Conciertu pola Oficialidá, un festival musical que compleix un quart de segle gràcies al compromís de la gent de la música asturiana, que hi ha col·laborat desinteressadament i que ha estat fonamental perquè aquest acte fos possible d’any en any. Més de setanta grups han pujat dalt l’escenari per reclamar als responsables polítics del nostre país que adoptin mesures que uns altres ja han adoptat a les comunitats amb situacions lingüístiques semblants: l’oficialitat.

L’acte ha estat testimoni de l’evolució de la música utilitza l’asturià com a idioma vehicular. Només cal mirar el cartell del primer concert i el d’avui a Xixón. En la primera edició van participar dues bandes de gaites (Naranco i Urriellu), dos grups de folk (Balandrán i Llan de Cubel) i dos grups de rock (The Podres i Dixebra), mentre que en l’edició d’enguany sonarà folk (N’Arba, La Bandina y Felpeyu), ska (La Tarrancha), rock (Dixebra) i fins i tot DJ (Dani Stylo).

El concert per l’oficialitat s’ha convertit en una de les cites musicals més importants de l’any a Astúries. I és que malgrat la falta de suport, al nostre país ha existit un circuit ben important de Nueches Celtes, Festivals Intercèltics, festivals de rock, certàmens de folk… cosa que ha permès la consolidació d’una música amb sabor propi i l’aparició de companyies discogràfiques dedicades a l’edició en asturià.
 
Actualment, els músics d’aquesta terra els són principals ambaixadors del nostre país al món. Un aprova n’és que el 1987 Astúries va ésser acceptada com a membre de ple dret del prestigiós i multitudinari Festival Intercèltic d’An Oriant (Bretanya), i que el 2004 la SGAE va acceptar el nostre idioma amb la creació d’un guardó per a la millor cançó en asturià, una vella reivindicació de la nostra escena musical, que es veia marginada respecte als seus col·legues bascs, catalans i gallecs. Per contra, la literatura en asturià, que tot i publicar uns cent cinquanta llibres l’any i que molts escriptors han estat traduïts, no existeix per al Ministeri de Cultura espanyol. Així, un llibre en asturià mai no podrà optar als Premios Nacionales de Literatura.

A tot això cal afegir la crisi econòmica, que afecta la indústria cultural a través de dues vies: menys suport de l’administració i menys consumidors. Es dóna a més la paradoxa que el nostre govern no reparteix per les seves biblioteques els llibres i discs que subvenciona; i tampoc no ho fa a les escole, malgrat els més de vint mil estudiants que elegeixen cada any l’assignatura voluntària de Llengua i Lliteratura asturiana. En resum, no hi ha interès per a generar un mercat. A més, a la manca de visibilitat dels productes als llocs de venda, cal afegir-hi la poca presència als mitjans de comunicació, fins i tot públics.

La TPA, la televisió autonòmica, no emet més que el 5% en asturià i, fora d’aquí als informatius i magazins en català, la música en asturià sembla no existir. Un exemple del tractament de la nostra música a TPA és que, els primers mesos del 2013, l’informatiu de la cadena no va considerar noticiable la sortida al mercat del disc ‘Cancíos y Asturianaes’, de Mari Luz Cristobal Caunedo, la gran dama de la cançó asturiana. En canvi, el nou disc del grup madrileny Fangoria si que va ser notícia. Us podeu imaginar que TV3 no informés de l’últim disc de Maria del Mar Bonet, però sí del de Marta Sánchez? A Astúries, el complex d’inferioritat dels qui manen genera situacions com aquestes.

A la ràdio pública tampoc no hi ha cap programa per promoure música actual que es fa en el nostre idioma. Amb tot, el grup de rock Dixebra, avui convertit en un símbol de la reivindicació lingüística, ha arribat a vendre cinc mil còpies i ha donat origen a una escena musical coneguda com a rock astur. Mentrestant, un altre grup en asturià, Los Berrones, ha batut tots els rècords de vendes a Astúries amb la cançó ‘Nun yes tu’ (‘No ets tu’). I és que, per desgràcia, la classe governant asturiana no està a l’alçada de la societat civil i aquesta reclamació cultural i política continua sense trobar una resposta dels qui havien de donar-la. Així, segons les enquestes dirigides pel sociòleg Francisco Lera Ram, un 60% de la ciutadania està a favor de la declaració de l’oficialitat, encara que elecció a elecció no es tradueix a l’hora de votar.

Tot això fa que, vint-i-cinc anys després d’aquell primer concert, avui encara sigui del tot necessari organitzar aquesta cita reivindicativa. La música s’ha convertit en la millor manera d’implicar la societat en la defensa del seu idioma i, cada any, unes tres mil persones van a l’esdeveniment malgrat el silenci mediàtic. Per exemple, el 4 de juny passat es va fer la inauguració d’una exposició organitzada per la XDLA sobre els vint-i-cinc anys del concert per l’oficialitat, però ni TVE ni TPA en van informar.

Amb tot, en aquest temps de retallades per la cultura i de setge centralista que arriben des de Madrid, la tasca del moviment de reivindicació lingüística continua endavant, amb actes com el d’avui a Xixón, però també amb manifestacions, concentracions, campanyes i una quantitat ben important d’activitats. Així, pas a pas, arribarem algun dia a l’últim Conciertu pola Oficialidá, encara que mai estarà tot guanyat i caldrà organitzar el primer Conciertu pol Asturianu. Però això ja és un altre tema.

Damián Barreiro, periodista y militante de la XDLA

Versió de l’opinió en asturià